facebook twitter

Amnistia Internacional presenta un nou informe on denuncia que l'augment exponencial de sentències per «enaltiment del terrorisme» i «humiliació a les víctimes de terrorisme» forma part d'un atac constant a la llibertat d'expressió a Espanya.

Nyto Rukeli © Amnistía InternacionalNyto Rukeli © Amnistía Internacional

13/03/2018

L'augment exponencial del nombre de persones que incompleixen una llei draconiana que prohibeix l'«enaltiment» del terrorisme i la «humiliació de les víctimes de delictes de terrorisme» és part d'un atac constant contra la llibertat d'expressió a Espanya, conclou un nou informe que Amnistia Internacional ha presentat aquest dimarts en un acte simbòlic davant de l'Audiència Nacional de Madrid. A l'esdeveniment han assistit el raper Nyto Rukeli i l'estudiant Cassandra Vera, dos dels casos del document, i s'han repartit octavetes convidant a la gent a «Tuitejar si s'atreveixen».


«Tuitea... si te atreves: Cómo las leyes antiterroristas restringen la libertad de expresión en España» revela que desenes de persones usuàries habituals de les xarxes socials, així com artistes musicals, periodistes i fins i tot titellaires, han estat processats per motius de seguretat nacional. Això ha provocat un profund efecte paralitzant en crear un entorn en el qual la ciutadania tem de forma creixent expressar opinions alternatives o fer acudits controvertits.


«Enviar cantants de rap a la presó per la lletra de les seves cançons i prohibir la sàtira social demostra fins a quin punt s'han reduït a Espanya els límits de l'expressió acceptable online», ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.


«Ningú no hauria de ser processat penalment només per dir, piular o cantar res que  pugui ser desagradable o escandalós. La llei, de redacció general i imprecisa, està silenciant la llibertat d'expressió i esclafant l'expressió artística».


En virtut de l'article 578 del Codi Penal espanyol, les persones de qui es consideri que han incorregut en «enaltiment» del terrorisme o en «humiliació de les víctimes de delictes terroristes o de les seves famílies» -sense tenir importància com d'imprecises  siguin aquestes expressions- estan exposades a ser multades, inhabilitades per a ocupacions públiques i fins i tot enviades a presó. El nombre de persones processades en aplicació d'aquest article va augmentar de 3 el 2011 a 39 el 2017, i només en els dos últims anys, han estat declarades culpables gairebé 70 persones.


Des del 2014, quatre operacions policials coordinades -anomenades «Operacions Araña»- van desembocar en la detenció de desenes de persones per publicar missatges en xarxes socials, sobretot a Twitter i Facebook. L'advocat Arkaitz Terrón diu que va ser «tractat com un terrorista» per nou piulades, inclòs un acudit sobre l'assassinat per ETA el 1973 de Luis Carrero Blanco, president de govern durant la dictadura de Franco. Va ser processat per «enaltiment» del terrorisme i posteriorment absolt.


Un altre home, J.C.V., que va rebre un any de condemna condicional per 13 piulades, va afirmar a Amnistia Internacional: «L'objectiu és crear un clima d'autocensura en la població. Amb mi ho han aconseguit».


Cassandra Vera, estudiant de 22 anys, va ser condemnada a una pena condicional d'un any de presó el 2017 per «humiliar» les víctimes del terrorisme també per fer broma a Twitter sobre Luis Carrero Blanco, assassinat fa 44 anys per una bomba d'ETA que va fer volar el seu cotxe per l'aire 20 metres. «ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial», va bromejar. La condemna va comportar la pèrdua de la beca universitària i set anys d'inhabilitació per a ocupacions públiques.


Una de les persones que van sortir en defensa de Cassandra va ser una neboda de Luis Carrero Blanco, que va dir: «M'espanta una societat en la qual la llibertat d'expressió, per lamentable que sigui, pugui implicar penes de presó». Encara que la seva declaració va ser presentada com a part de la defensa de Cassandra, no va influir en la causa perquè la llei s'aplica amb independència de l'opinió de les víctimes del terrorisme o les seves famílies. Una notícia positiva, a principis d'aquest mes, és que el Tribunal Suprem espanyol va revocar la sentència condemnatòria de Cassandra.


Encara que l'amenaça del terrorisme és molt real i protegir la seguretat nacional pot, en determinats casos, ser un motiu legítim per restringir la llibertat d'expressió, la llei espanyola, general i imprecisa, contra l'«enaltiment» del terrorisme i la «humiliació» de les víctimes està sufocant l'expressió artística. Al desembre, dotze rapers del col·lectiu «La Insurrgencia» van ser multats, condemnats a més de dos anys de presó cadascun i inhabilitats per a ocupacions públiques per unes lletres considerades que «enaltien» el grup armat GRAPO. Encara que han recorregut la sentència, ells són només alguns dels nombrosos artistes jutjats en virtut de la llei.


Fins i tot periodistes que intenten documentar la repressió causada per l'article 578 han infringit les seves disposicions; un cineasta està processat per una pel·lícula en la qual entrevistava diverses persones que havien estat processades per «enaltiment» del terrorisme.


Malgrat que l'article 578 es va ampliar el 2015 pels atemptats de París i la percepció de l'amenaça del terrorisme internacional, la immensa majoria de les causes incoades en virtut d'aquesta disposició tenen relació amb grups armats interns dissolts o inactius a l'Estat espanyol, això és, ETA i els GRAPO. La directiva de la Unió Europea relativa a la lluita contra el terrorisme, que inclou problemàticament l'«apologia» com a exemple d'expressió que podria penalitzar-se, s'aplicarà a tot Europa al setembre de 2018. La lliçó que hem d'aprendre d'Espanya és que delictes definits de forma imprecisa com el  «enaltiment» del terrorisme i la «humiliació» de les seves víctimes posen en greu perill la llibertat d'expressió.


Espanya és un exemple emblemàtic d'una tendència inquietant en la qual Estats de tot Europa limiten la llibertat d'expressió sota el pretext de la seguretat nacional i arrabassen drets sota l'aparença de defensar-los», ha afirmat Eda Seyhan, responsable de campanyes sobre política antiterrorista d'Amnistia.


«Rapejar no és un delicte, piular un acudit no és terrorisme i fer una representació amb titelles no hauria de portar ningú a la presó. Els governs han de defensar els drets de les víctimes del terrorisme en lloc de sufocar la llibertat d'expressió en nom seu. La draconiana llei espanyola ha de ser derogada i han de retirar-se tots els càrrecs formulats només per expressar-se pacíficament».


Informació complementària


Està previst que al març es presenti al Congrés dels Diputats una proposta de reforma de l'article 578.


A Bèlgica i als Països Baixos s'han proposat lleis similars a l'espanyola. Informe d'Amnistia Internacional: «Perillosament desproporcionat: L'expansió contínua de l'estat de seguretat nacional a Europa» (gener 2017)


El 20 d'octubre de 2011, ETA va declarar un alto-el-foc permanent que va culminar en el seu desarmament el 2017.


Els GRAPO (Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre) estan inactius des del 2007.


Publicat a amnistiacatalunya.org


El teu correu electrònic
setembre 2018
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.
12
3

Lo Fato - Associació de Consum Ecològic:
(De 19.00 a 21.00 hores al Carrer Doctor Combelles, núm 11, baixos)

4
56789
1011

Lo Fato - Associació de Consum Ecològic:
(De 19.00 a 21.00 hores al Carrer Doctor Combelles, núm 11, baixos)

12
13141516

Assemblea mensual Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida:
(Dilluns 17 a les 20:00 hores a les oficines de la CoordONGDLleida (c/ Dr. Combelles, 11, baixos))

17

Lo Fato - Associació de Consum Ecològic:
(De 19.00 a 21.00 hores al Carrer Doctor Combelles, núm 11, baixos)

18

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

19

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

20

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

Presentació de "El libro negro del ejército español" a càrrec de l'ex teniente Segura:
(Divendres 21 de setembre a les 19h a la Sala Jaume Magre (Bisbe Torres 2, Lleida))

21

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

22

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

23

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

24

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

Lo Fato - Associació de Consum Ecològic:
(De 19.00 a 21.00 hores al Carrer Doctor Combelles, núm 11, baixos)

25

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

26

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

27

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

28

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

29

[Curs d'especialització] Tu també pots construir economia social i solidària:
(Del 19 de setembre al 14 de novembre de 2018 a la Universitat de Lleida)

30