facebook twitter

El contingent militar espanyol formarà part de l'operació Presència Activa Reforçada de l'OTAN, que es desenvolupa al territori d'Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, una operació que no ha estat autoritzada pel Congrés dels Diputats, com ens expliquen a CatalunyaPlural

Presentació de la missió de l'Exèrcit de Terra a Letònia. EFEPresentació de la missió de l'Exèrcit de Terra a Letònia. EFE

12/06/2017


(T'expliquem aquí com fer objecció fiscal a la despesa militar. En castellano aquí)


Durant la primera quinzena de juny del 2017 es completarà el desplegament de 300 militars espanyols a Letònia. El contingent militar espanyol anirà acompanyat de 80 vehicles, entre ells sis carros de combat Leopard i 14 vehicles blindats de combat Pizarro. És la primera vegada que els carros de combat Leopard són utilitzats per l'exèrcit espanyol en una operació militar a l'exterior.


El contingent militar espanyol formarà part de l'operació Presència Activa Reforçada ( Enhanced Forward Presence) de l'OTAN, que es desenvolupa al territori d'Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, amb un total de 4.000 militars provinents de setze països. Aquesta operació, considerada com una mesura d'assegurament enfront de Rússia, es va acordar en la cimera de Varsòvia de l'OTAN que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juliol de 2016. Segons el general espanyol Francisco José Dacoba Cerviño, « es tracta d'una missió defensiva i, sobretot, dissuasiva».


La participació de l'exèrcit espanyol no ha estat autoritzada pel Congrés dels Diputats. L'autorització del Congrés es requereix per poder dur a terme «operacions en l'exterior que no estiguin directament relacionades amb la defensa d'Espanya o de l'interès nacional» segons la Llei Orgànica de la Defensa Nacional (article 17).


Seria molt interessant conèixer les raons per les quals el Govern espanyol no ha considerat oportú sol·licitar l'autorització del Congrés dels Diputats. Segons la Llei Orgànica de la Defensa Nacional, l'autorització no és necessària si l'operació militar en l'exterior sí està directament relacionada amb la defensa d'Espanya o de l'interès nacional. Però no sembla donar-se aquest cas. D'altra banda, convé recordar que l'Estat espanyol no ha atribuït a l'OTAN l'exercici de competències en matèria de defensa. És a dir, si les decisions que adopti l'OTAN requereixen la participació de l'Estat espanyol, el Govern espanyol haurà de posar-les en pràctica complint les exigències que li imposa l'ordenament jurídic espanyol.


Al meu entendre ens trobem davant la creació intencionada d'una zona grisa per part del Govern espanyol, qui pretén no sotmetre la participació en algunes de les operacions militars de l'OTAN a l'autorització del Congrés dels Diputats. Tampoc s'ha autoritzat pel Congrés la participació espanyola en  l'operació Sea Guardian de l'OTAN en el Mediterrani, que es va activar al novembre del 2016.


En el fons, això suposa una  des-democratització de la política de defensa. En altres paraules, es deixen sense aplicar les regles de la nostra democràcia representativa, la qual cosa suposa tant una il·legalitat com la pèrdua de qualitat del nostre sistema democràtic. Aquesta des-democratització no és nova: també es va fer en l'adopció del Concepte Estratègic de l'OTAN, en la Cimera de Lisboa del 2010.


Una vegada més es posa de manifest que la integració d'Espanya en l'OTAN, l'OTAN “cap endins” de la qual parlava Manuel Sacristán, ha significat un debilitament de la nostra democràcia en les qüestions relatives a la defensa.




(T'expliquem aquí com fer objecció fiscal a la despesa militar. En castellano aquí)

e-Butlletí
El teu correu electrònic
juliol 2017
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.
12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31