El 20 de juny és el dia mundial de les persones refugiades i al voltant d’aquesta data s’ha publicat l’informe sobre tendències globals de desplaçament forçat del 2020 d’ACNUR, que xifra en 82’4 milions el nombre de persones desplaçades forçosament en l’any de la pandèmia, més del doble que el 2010, en el qual es van comptabilitzar 41 milions de desplaçats forçats.
La crisi sanitària del COVID-19 va agravar la situació de moltes persones que fugien cercant refugi i seguretat. Les restriccions de moviment i frontereres i la paralització dels tràmits administratius va fer que les sol·licituds d’asil caiguessin en picat i que hi haguessin 1’5 milions menys de noves arribades, i es dedueix que degut a la pandèmia moltes persones que necessitaven protecció van quedar totalment desemparades i atrapades en les fronteres. El Covid-19 també ha estat un factor que ha desencadenat moviments de població el 2020, ja sigui per por als contagis, per la pèrdua de la feina degut a les mesures sanitàries, confinaments i aturada de la producció no essencial, o altres motius relacionats amb la crisi sanitària.
La crisi del coronavirus ha provocat també que l’ajuda humanitària no pogués arribar als campaments de refugiats i ha obligat a cancel·lar programes de cooperació, com és el cas de Vacances en Pau, el programa d’acollida d’infants sahrauís, al que l’Eix Migracions i Refugi va dedicar una videoconferència, amb la participació del delegat del Frente Polisario a Catalunya, Abidin Bucharaya, i de famílies d’acollida de la província de Lleida. En la taula rodona virtual, on es va parlar de l’actualitat del conflicte des del trencament de l’alto al foc per part de les forces marroquines, i del context d’emergència sanitària als campaments sahrauís, també van participar Lamira Hmanan i Kori Mohamed Lamin Balak, dos joves sahrauís residents a Lleida. Lamira, que fins als 13 anys va participar en el programa Vacances en Pau i que ara continua, amb la mateixa família d’acollida a Lleida, el programa Madrassa que li permet fer els estudis superiors a Lleida. Kori, nascut a Andalusia on la seva família estava refugiada, actualment resideix a Lleida on cursa els seus estudis.
Cal assenyalar que, segons dades d’ACNUR, el 42% de les persones migrades forçosament són menors i que entre el 2018 i 2020, 1 milió d’infants van néixer com a refugiats.
El 2020 els desastres naturals van provocar 30,7 milions de desplaçaments en el món. Aquesta xifra és la més alta de la dècada i triplica el nombre de nous desplaçats per guerres i conflictes, i posa en evidència una nova realitat: els refugiats climàtics.
Davant l’augment de desplaçaments i la crisi migratòria, molts països han endurit els procediments d’asil i com a conseqüència també de l’emergència sanitària provocada pel COVID-19, les sol·licituds d’asil registrades a tot el món durant el 2020 van disminuir un 45% respecte al 2019. Dels processos d’asil vam parlar-ne amb testimonis de diferents països que es troben refugiats/des a Lleida, a la Taula Rodona organitzada per l’Eix Migracions i Refugi sota el nom de “Refugi i asil: un compte pendent a Europa”.
La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, juntament amb altres entitats, vam participar també a la jornada per la diversitat i la convivència organitzada per Pardinyes per la Dignitat i les entitats de l’Eix Migracions i Refugi van tancar la setmana d’activitats per “vacunar-se contra la intolerància” amb una performance a càrrec de “joves a terreny” i Sàhara Ponent, amb la col·laboració de Llukuter, que va pintar un mur en directe, en suport a la causa Sahrauí, el mateix 20 de juny.
A les aclaparadores xifres que publica ACNUR sobre desplaçaments forçats el 2020, se sumen les terribles dades que ha publicat aquesta setmana el col·lectiu Caminando Fronteras sobre el monitoreig de víctimes de les rutes migratòries a Espanya per via marítima, que ascendeixen a 2087 persones que han perdut la vida intentant arribar a costes espanyoles en només 6 mesos, un 526% més que el mateix període de l’any passat.
Davant aquesta realitat cada cop més crua i desesperançadora, des de la Coordinadora d’ONGD continuem i continuarem reivindicant la necessitat de garantir refugi, asil i protecció internacional a les persones que es veuen forçades a migrar, i seguirem cridant que Volem acollir!
