10 desastres ambientals sense atenció mediàtica

Foto: Ecologistas en Acción
Els incendis de l’Amazones i els d’Austràlia van omplir informatius i xarxes socials. El mateix ha passat amb el temporal Glòria. Però molts altres desastres naturals i ambientals no han tingut tant d’impacte mediàtic malgrat que siguin igualment alarmants. Un reportatge de Joan Canela a Mèdia.cat

Als 9 desastres ambientals que relata Mèdia.cat en aquest article, s’hi suma el catastròfic vessat de més de 1000 tones de cru just al davant de les paradisíaques platges de l’illa Maurici i el fet que els incendis a la selva amazònica s’han disparat des del mes de juny, arribant a més de 75 incendis per dia, un 19% més que el 2019 i la xifra més alta de focs des de 2006. El president brasiler, Jair Bolsonaro ha negat que hi hagi incendis, contradient les dades oficials i fins i tot les imatges registrades per satèl·lit.

1. Cicló Idai

Considerat per l’ONU “probablement el pitjor desastre natural de la història de l’hemisferi sud”, va provocar 1.300 morts i va afectar gairebé tres milions de persones al març passat. Beira, una ciutat de mig milió d’habitants, va quedar literalment convertida en una illa. Va arrasar gairebé tres països sencers, però dels més oblidats del món: Moçambic, Zimbàbue i Malawi.

2. Inundacions a l’Índia

És el desastre natural que més vides humanes s’ha cobrat el 2019. Les intenses pluges monsòniques que van inundar el nord del país a l’agost passat van causar 1.900 morts i un milió d’evacuacions forçades. Amb tot, la majoria dels mitjans de comunicació catalans amb prou feines ho van tractar com una anècdota estival.

3. Marea negra del ‘Grande América’

Aquest vaixell, que transportava cotxes i productes químics cap al Marroc, va enfonsar-se al mar Cantàbric al maig. Carregat amb 2.200 tones de fuel, va provocar el vessament més greu a la zona des del vessament del Prestige l’any 2002, però no va merèixer pràcticament cap cobertura.

4. Desastre del mar Menor

L’aparició, a l’octubre, de milers de peixos morts a la llacuna del mar Menor, a Múrcia, va generar un cert escàndol mediàtic. Les autoritats van bandejar ràpidament l’assumpte, i en van assenyalar com a causa les inundacions del temporal DANA. Els científics, però, asseguren que hi té molt a veure el model d’agricultura intensiva que està exhaurint la capacitat de resiliència d’aquest ecosistema.

5. Sequera inaudita

La península Ibèrica, i sobretot el seu sud mediterrani (el País Valencià, Múrcia i l’Andalusia occidental), pateixen de fa anys la pitjor sequera des que hi ha registres. Els mitjans informen puntualment del cabal dels pantans, però el problema va molt més enllà: la gestió catastròfica de l’aigua i l’augment mitjà de la temperatura amplifiquen els riscos d’incendis forestals i de desertificació.

6. Desplaçats pel clima

Els desastres relacionats amb la meteorologia o amb els fenòmens geològics van forçar més de 17 milions de persones a deixar casa seva l’any 2018, segons el Centre de Control de Desplaçaments Interns. Alguns d’aquests moviments, com la marxa migrant que va partir des d’Hondures cap als EUA, han tingut ressò mediàtic, però poques vegades s’han relacionat amb el canvi climàtic.

7. Contaminació per turisme

Un informe de l’Ajuntament de Barcelona d’inicis del 2020 atribueix al turisme el 75% de les emissions de CO2 de la ciutat. A escala global, genera el 8% dels gasos d’efecte d’hivernacle. Avions i creuers —amb combustible lliure d’impostos i de limitacions ambientals— en són els causants principals sense que, per ara, s’hagi iniciat un debat sobre la qüestió.

8. Extinció massiva

L’ONU alerta que cada dia desapareixen unes 150 espècies animals i que un milió —dels vuit milions totals— es troben amenaçades. Els biòlegs parlen ja de la Sisena Extinció Massiva, comparable a la que va posar fi, per exemple, als dinosaures. La diferència és que per primera vegada és una extinció provocada per una altra espècie: la humana.

9. Desaparició de països

L’augment del nivell del mar està amenaçant l’existència mateixa d’arxipèlags al sud del Pacífic com Nauru, Tuvalu o Kiribati. A banda de les conseqüències socials, ambientals o psicològiques que això implicarà, també hi ha un problema nou: l’aparició d’un gruix de població apàtrida sense cap territori que li atorgui una nacionalitat.

Publicat a Mèdia.cat

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard