El 20 de juny es commemora el dia internacional de les persones refugiades, en un mes de juny enguany marcat per l’última tragèdia al mar Mediterrani: el naufragi el passat dia 13 d’un pesquer amb més de 700 persones migrades a bord, davant la costa grega, i davant la passivitat de la Guarda Costera grega i l’agència de fronteres Frontex, que van ignorar les demandes d’auxili del vaixell. A aquesta tragèdia se suma la massacre de Melilla, de la qual el 24 de juny es compleix un any sense que hi hagi hagut investigació i s’hagin depurat responsabilitats, negant als familiars de les víctimes la informació i fins i tot la possibilitat d’enterrar dignament els seus morts.
Segons les últimes dades publicades per ACNUR, l‘any 2022 s’ha assolit la terrible xifra de 110 milions de persones desplaçades per la força al món. Una xifra que supera tots els rècords històrics i que ens assenyala la urgència d’actuar per a trobar solucions i garantir un futur digne per a la humanitat.
En aquest context i davant les cada cop més flagrants vulneracions de drets humans a les fronteres europees, no ens queda més que sumar esforços i seguir lluitant per garantir el dret a la sol·licitud d’asil i de refugi, el dret a la lliure circulació, el dret a la no devolució, el dret a la recerca d’una vida digna.
Per aquest motiu, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida ens hem adherit al manifest estatal per demanar justícia per les víctimes de la massacre de Melilla i les seves famílies, i hem organitzat, conjuntament amb l’Area de Cooperació de la Paeria, un acte per a recordar les víctimes d’aquestes tragèdies i les víctimes de les necropolítiques que sembren de morts les nostres fronteres.
Són persones, no xifres
Es parla de 110 milions de persones refugiades al món, d’ “almenys 37 morts” a la massacre a la tanca de Melilla, i de 81 morts i centenars de desapareguts en l’últim naufragi al mar Jònic. Es parla de 7 persones migrades mortes al dia, en xifres de l’any 2022, al mar Mediterrani.
Des de la Coordinadora d’ONGD de Lleida hem volgut visibilitzar les vides, les persones, els somnis i les esperances d’una vida millor que hi ha darrera aquestes xifres inhumanes, i amb les dades facilitades per Amnistia Internacional, hem elaborat un cartell amb els noms de les persones mortes i desaparegudes a la massacre de la tanca de Melilla, 65 persones la majoria de les quals fugien de la guerra a Sudan.
El cartell s’ha plantat a la plaça Paeria durant l’acte del 20J, en el qual la regidora de l’Ajuntament de Lleida, Anna Miranda, ha llegit el manifest del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament pel Dia Mundial de les persones refugiades. Membres de les entitats Ndiatiguia, Oxfam Intermón i Amnistia Internacional han compartit els seus comunicats de denúncia i incidència demanant al govern i a la UE deixar de ser còmplices de la pèrdua de vides a les fronteres.
Amb la voluntat d’humanitzar aquestes xifres escandaloses, l’Associació Lleida pels Refugiats ha compartit testimonis i històries de vida de persones que l’entitat ha atès als camps de refugiats de Grècia i a l‘Elna Maternity Center, un centre d’atenció i acollida a les dones refugiades embarassades i amb fills que es troba a Atenes. La Nami, una dona refugiada de Costa d’Ivori que fa 4 anys viu a la ciutat de Lleida i té un fill de 2 anys, va compartir el seu testimoni i va demanar que els governs treballin per poder garantir una vida digna pels fills i filles de les persones refugiades.
De l’experiència de com viuen els infants i els fills i filles de persones refugiades els desplaçaments forçats en parla, precisament, la cantata “Desplaçades” que la Coral Shalom i l’Associació Iurta van interpretar a la plaça Paeria en la celebració del 20J.
L’associació Vinyartístics van participar també amb la lectura del poema reversible “Refugees” de Brian Bilston traduit al català per l’ associació artística i recitat per Albert Claramont.
Maletes de cartró amb cartes i històries de vida de persones refugiades, es van repartir per tot l’eix comercial amb el missatge “porta’m a plaça paeria” com a acció participativa amb el públic, i a l’hora convidar a assistir a l’espectacle de la Coral Shalom.
Una cantata infantil sobre els desplaçaments forçats
El projecte “Desplaçades” ha estat creat i dissenyat per l’Associació IURTA i ofereix l’oportunitat de treballar el fet migratori amb infants de primària en diversos entorns educatius. Concretament, consta d’una cantata i un conte que expliquen una història de migracions infantils forçades, juntament amb propostes artístiques i didàctiques.
L’objectiu del projecte és sensibilitzar la població sobre el fet migratori i l’emergència habitacional amb infants utilitzant la música com a mitjà. La temàtica lliga els desplaçaments a diverses escales, connectant l’asil i l’acollida, les migracions internacionals i l’emergència habitacional. D’aquesta manera s’evidencien les connexions entre les experiències de mobilitat que, tot i mostrar-se diferents, tenen causes profundes compartides. Amb músics i actrius en directe, volen fer de portaveus de la problemàtica i mirar d’entendre què es pot fer per ajudar.
El grup de mitjans de laCoral Shalom, de 8 a 12 anys, van interpretar la segona part de l’espectacle Desplaçades a la plaça paeria, submergint al públic en la història de la Berta i l’Anna, dues històries que podrien ser les dels milers de persones que han hagut de fugir del seu país o que han estat desnonades, i forçades a marxar de casa seva.
L’any 2022 s’han exectutat 200 desnonaments a la demarcació de Lleida, 38.266 a tot l’Estat, i la guerra d’Ucraïna, els més de 60 altres conflictes armats al món, i la crisi climàtica no deixen d’expulsar persones de les seves cases, ciutats i països. I al contrari dels rumors i notícies falses que circulen ens volen fer creure, el 70% de les persones desplaçades son acollides en països empobrits i un percentatge molt petit aconsegueix arribar a Europa, on els esforços es concentren en contenir, expulsar i retornar les persones que arriben demanant refugi.
Per tots aquests motius sumem esforços amb l’Ajuntament de Lleida i les entitats de l’àmbit de les migracions, el refugi i l’antiracisme per a fer de Lleida una ciutat Acollidora, alineada amb la defensa dels Drets Humans i que rebutja fermament la violència i la vergonya de les atrocitats que cada cop més sovint es repeteixen a les fronteres, però que ens neguem a normalitzar. Demanem veritat, justícia i reparació per a les víctimes, i solidaritat i defensa dels drets humans com a única garantia d’un futur digne per a tothom.
