Espanya està perdent, de forma cada cop més evident, el tren del treball digne. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure d’un nou informe publicat per la fundació FOESSA pel qual no fan falta lectures més descarnades. Només cal posar atenció a algunes de les dades recopilades a l’estudi, que mostren com en el nostre país s’està construint un mercat laboral cada cop més hostil i precaritzat on prop de 2,5 milions de treballadors, un 13% de la força laboral, és pobre. La pobresa severa, a més a més, afecta a quasi 600000 persones ocupades.
Aquestes xifres son potser l’evidència més sagnant de la creixent precarització que està vivint el model productiu. Però no és l’única: parcialitat no desitjada, inestabilitat o informalitat son característiques que empantaneguen el dret a un treball digne a Espanya, i que provoquen que uns 7,8 milions de persones visquin en llars on el sustentador principal té una relació molt insegura amb la feina.
L’estudi, on s’actualitzen les estadístiques que va recollir l’any passat aquesta fundació d’estudis en el seu informe anual, adverteix que, lluny de reduir-se, moltes d’aquestes tendències s’estan assentant, fent cada cop més difícil que la feina sigui una eina per cobrir necessitats bàsiques. Avui en dia, quasi un 35% de la força laboral es troba fora de la norma social laboral. Això és, població ocupada que no treballa les hores suficients i durant els períodes de temps desitjables per no comptar amb un contracte indefinit i de jornada completa.
Prova d’això és que la meitat de les persones que tenen una jornada parcial el país “es mantenen en aquesta situació contractual perquè no han pogut trobar un treball a jornada completa o aconseguir ampliació horària al seu treball actual”. A part, les xifres més recents indiquen que ben just un 8,6% dels contractes que s’han signat aquest mes d’agost van ser indefinits.
Si bé la precarietat i la dificultat per accedir a un treball decent son característiques generalitzades del model econòmic del país, l’anàlisi per sectors i grups de població també demostra que aquests problemes no afecten amb la mateixa intensitat a tots els segments del mercat de treball. Només en el sector de l’hostaleria, els sous son un 40% més baixos que a la resta.
En el cas de les dones, la bretxa salarial segueix encallada i el seu salari és de mitja un 21% inferior al dels homes, mentre “la població d’origen estranger sofreix de forma especialment greu la vulneració del dret a una feina decent”. No només per una desigualtat salarial que arriba al 24%, sinó també per l’alt grau d’informalitat que sofreixen, un extrem que afecta a 615000 persones al país.
Totes aquestes xifres i estadístiques condueixen inevitablement, a que molta població no es pugui garantir una vida digna ni tan sols a través de la feina, fins al punt que 4 de cada 10 famílies que sofreixen inestabilitat laboral greu s’han vist obligades a demanar ajuda econòmica a familiars i amics.
Que la meitat de les llars en aquesta situació no compta amb recursos per fer despeses imprevistes també té un impacte sobre àmbits tan essencials com l’habitatge o l’educació: fins un 18,6% de es persones amb inestabilitat laboral han rebut avisos de tall de subministres i un 13% de les famílies té dificultat per pagar el material escolar.
En últim terme, el document de FOESSA també fa al·lusió a l’escassetat i ineficàcia de les polítiques públiques que s’han posat en marxa des del sistema de protecció per acabar amb aquests problemes estructurals. Prova d’aquesta inoperància i falta d’adaptació és que ben just un quart dels 7,8 milions de llars que sofreixen inestabilitat laboral greu rep “algun tipus de prestació per atur o renda mínima d’inserció”.
Publicat a CTXT
