Ha arribat el moment crític. Aquell que portem setmanes esperant: la desescalada. I encara que no ha arribat per a tothom de la mateixa manera, les preguntes que ens planteja són comunes. La pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat urgent de replantejar el model energètic i el model econòmic, i caminar cap a un consum crític.
Carro de combate dona 8 claus de consum crític per aquesta desescalada, i des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida hi afegim alguns consells des del punt de vista local:
1. És primordial ser conscients de la importància del consum: el consum és un acte polític, i a més a més una de les eines més poderoses per expressar, per via dels fets, en quin tipus de societat volem viure. Els moments de crisi són temps difícils per exercir el consum responsable, perquè altres preocupacions més urgents, però és també més necessari que mai. No tots els consumidors tenen les mateixes opcions, perquè en les seves butxaques no entra la mateixa quantitat de diners – i en les d’algunes ara mateix no entra res de res- ni tenen les mateixes despeses. Però quan tinguis possibilitat d’escollir, intenta plantejar-te quin serà l’impacte de la teva compra i com pots minimitzar els aspectes negatius i maximitzar els positius.
2. Practica el boicot positiu: Això deriva necessàriament de l’anterior. Per què puguem exercir un consum més responsable, necessitem que existeixin alternatives sostenibles i justes. No és fàcil construir aquestes alternatives i ara necessiten el nostre suport més que mai. De nou, si tens la possibilitat d’escollir, dona suport a alguna d’aquestes iniciatives. Carro de combate ha publicat un petit directori d’alternatives per donar pistes d’on pots ajudar. A Catalunya, La Xarxa d’Economia Solidària (XES) defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Informa’t sobre els Ateneus cooperatius que hi ha al teu territori i dóna-hi suport. Ponent Coopera és l’eina de foment i promoció de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa al territori de Ponent. A la ciutat de Lleida, l’Ateneu Cooperatiu La Baula i la Biblioteca Maria Rius són espais de trobada per a les iniciatives populars de canvi social, i punts d’informació per a promocionar i assolir l’autogestió.
3. No t’obsessionis: Aquest és un dels primers consells que sempre donem a qui ens pregunta com començar amb el consum crític i conscient. El més important és no obsessionar-se amb trobar productes perfectes perquè sovint no existeixen. Aquesta obsessió pot portar a un bloqueig que et faci abandonar. L’important és anar fent progressos i petites aportacions, que amb el temps es convertiran en part dels teus hàbits, i per tant, senzilles de realitzar.
4. Tingues paciència. Canviar els hàbits de consum no és una carrera de velocitat, és una carrera de fons que porta bastant temps (i que en realitat no acaba mai). És millor crear rutines poc a poc que intentar canviar tot d’un dia a l’altre. Posa’t petits reptes setmanals i avalua si els aconsegueixes. Per exemple, si la teva prioritat és canviar la teva alimentació i comprar productes de proximitat, intenta evitar el supermercat durant una setmana (sense fer compra acumulativa abans). Apunta’t a un grup de consum, a Lleida hi ha Lo Fato, en funcionament des de fa molts anys i l’Ateneu Cooperatiu La Baula ha creat el seu grup de consum: L’all negre. Sobretot, no llencis allò que ja tens i que no compleixi els nous estàndards de sostenibilitat, és millor seguir utilitzant-ho que comprar-ho de nou o llençar-ho mentre encara és útil.
5. Compra al teu barri: si no saps per on començar, comença pel més senzil. Compra al teu barri, en petits comerços. Nazaret Castro, en el seu llibre «La dictadura de los supermercados» ens diu que en el comerç tradicional, de cada 100 euros, 45 es queden en l’economia local; en la distribució moderna de supermercats i grans superfícies, es queden en la zona menys de 14 de cada 100 euros. A més, el petit comerç ajuda a reforçar les xarxes de suport locals i a resistir millor les crisis. Comprar al teu barri pot suposar una diferència significativa a l’hora de crear societats més equitatives i resilients.
6. Avalua i simplifica: per ser efectives, hem de ser estratègiques. Moltes pensem que només consumim uns productes determinats, però quan ens aturem a analitzar la despesa anual, sovint ens donem compte que el nostre consum és molt més elevat del que pensem. Per ser més efectives, hem d’avaluar el que comprem i simplificar al màxim. Identifica quins són els productes que més consumeixes, investiga sobre els seus impactes i busca alternatives. Un cop les hagis trobat, intenta mantenir els hàbits de compra perquè et facilitaran la feina. Si canvies constantment la teva llista de la compra, hauràs d’investigar molt més.
En el consum crític res és blanc o negre. És tot una escala de grisos que es el que realment fa difícil triar. Si mai t’havies plantejat el consum crític abans, però el confinament t’ha obert interrogants i ara vols aportar una diferència amb les teves decisions de compra, et proposem que comencis identificant-les amb aquesta forma de semàfor:
– Semàfor verd: Són aquells projectes de l’economia social i solidària (ESS) que basen els seus projectes en principis ètics i sostenibles. Són les que tenen un impacte positiu major i idealment, serien la millor decisió de compra. Informa’t sobre els serveis que contractes, sobretot pel que fa a l’energia i a la banca. Si tens l’opció de triar banca ètica, no col·laboris amb bancs que financen armament o desallotgen persones. Aquí et pots informar sobre què fa el teu banc: Banca Armada
Moda Sostenible Barcelona ens recorda que si ens posem una peça de roba en 50 ocasions enlloc de 5 (la mitja habitual d’ús de la fast fashion) reduïm les emissions de carboni un 400%. Carro de Combate ens ofereix també un directori de marques de roba sostenibles fetes al país.
Les opcions d’economia social i solidària no sempre són accessibles, ja sigui geogràficament – perquè no hi ha alternatives on vius-o econòmicament – perquè el seu cost sobrepassa el teu pressupost. No et frustris si no trobes alternatives i intenta buscar opcions intermitges.
– Semàfor groc: Si no pots permetre’t escollir productes d’ESS, intenta al menys buscar comerços i empreses que potser no es basen en aquests principis ètics i sostenibles, però almenys no suposen una concentració i acaparament dels recursos. Són les botigues de barri, les petites i mitjanes empreses i els projectes alternatius. Si necessites un determinat producte que puguis trobar de segona mà, evita comprar-lo nou.
– Semàfor vermell: Són aquelles empreses que es regeixen sota els principis de maximització del benefici a tota costa i que és millor evitar. Sobretot, evita comprar en aquelles empreses que amb pràctiques abusives han aconseguit créixer fins al punt de tenir una posició d’avantatge en el mercat que els permet establir les regles i profunditzar en els abusos: Amazon, Mercadona, Google, Glovo, per posar només un exemple de les empreses que més han guanyat amb aquesta crisi.
6. Crea comunitat: Durant les setmanes de confinament s’han reforçat les xarxes veïnals ja existents i se n’han creat de noves. Si has participat en alguna, no deixis que morin perquè seguiran essent necessàries en el futur. I si no ho has fet, mai és massa tard. Busca les que s’hagin format al teu barri.
En aquest mapa podras trobar moltes xarxes:
• Mapa de apoyo mutuo
• Mapa de xarxes de suport mutu
7. Fes difusió de les iniciatives. La visibilitat és fonamental perquè els projectes alternatius puguin sobreviure. Fes difusió d’aquelles iniciatives que coneguis virtuals i físiques.
8. La batalla mediambiental no està perduda (o no del tot). Al principi del confinament hi havia entusiasme pel «respir» que l’aturada econòmica representava pel planeta. Mesos després queda clar que hi ha més riscos que oportunitats i que, a part dels intents de debilitar les lleis mediambientals a molts llocs del món- Espanya inclosa- el món ha donat passes enrere en la lluita contra el plàstic, mentre la indústria ha aprofitat l’oportunitat per incrementar la desforestació. La batalla contra el plàstic és més difícil ja que les mascaretes i els guants són necessaris per evitar els contagis, però podem centrar els nostres esforços en altres impactes:
– Intentar consumir al màxim productes de proximitat. Un dels majors impactes del nostre consum és el desplaçament de mercaderies. Molts productes recorren una mitja de 5000 kilòmetres fins que arriben al nostre plat. A Europa més del 70% de les emissions del sector es deuen al transport terrestre, i el que es desplaça són mercaderies, no persones. Intenta comprar productes produïts el més a prop possible. Les botigues agroecològiques i els grups de consum són la manera de trobar-los, al menys d’alimentació. Donar suport a la petita pagesia ajudarà a que puguin tirar endavant la seva producció en temps de crisi. L’associació Arran de terra treballa per donar a conèixer la xarxa de productors agroecològics de Catalunya i Pam a Pam han fet un mapa de l’Economia Solidària al país.
Ponent Coopera ha posat en marxa la campanya #hofemagroecològic per visibilitzar grups i cooperatives de consum del nostre territori que ofereixen una alternativa a l’especulació alimentària. Segueix-la i fes-ne difusió!
En aquest article de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, trobareu més informació sobre productors agrícoles i agroecològics a Lleida.
– Redueix el consum de carn: No és res nou. Sabem bé que la carn té una gran petjada mediambiental i també que no és saludable basar la nostra dieta en productes càrnics. Intenta reduir el seu consum i optar per productes de ramaderia extensiva agroecològica. La teva salut també ho notarà.
– Evita els productes sobreempaquetats. La crisi del coronavirus ha fet que productes que s’havien començat a vendre a granel també tornin a ser empaquetats. Els estudis apunten que el menjar no és un vector de transmissió del virus, i el sobreembalatge plàstic no garanteix protecció contra el virus. Si es prenen les precaucions generals aconsellades per la vida diaria, podem continuar comprant productes a granel perfectament.
– Informa’t sobre els productes d’higiene menstrual amb menys impacte mediambiental, les compreses i tampons generalment estan fets a base de cotó saturat de pesticides, opta per productes ecològics o reutilitzables, com la copa menstrual o les compreses de tela, la teva salut íntima també ho agrairà. En aquest article trobareu informació sobre alternatives i sobre la menstruació com a tema polític.
– Dona suport a projectes sostenibles: Si pots, dona suport a projectes que treballin la conservació mediambiental, no només productes sostenibles, sino projectes de reforestació i recuperació d’ecosistemes, i entitats que fan pressió a l’administració i a les grans empreses perquè respectin les lleis mediambientals i es comprometin a lluitar contra el canvi climàtic. A Lleida, l’Eix Ambiental de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, reuneix una vintena d’entitats mediambientals.
Si voleu profunditzar sobre el consum crític i l’economia social i solidària, i convertir-vos en especialistes en el tema, Ponent Coopera organitza un títol universitar d’especialització en Economia Social i Solidaria. Informació i inscripcions a la web de Ponent Coopera.
