La província de Lleida és una de les províncies catalanes amb més escorxadors i granges de porcs, on la majoria de treballadors són migrants i on es viuen tota aquesta mena d’abusos, accidents laborals, laboral i racisme.
El 9 d’octubre, La CGT Lleida, juntament amb Càrnies en Lluita i CNT Huesca van organitzar una xerrada a Mollerussa per informar i debatre sobre la dramàtica situació laboral dels i els treballadores de les empreses càrniques a la província de Lleida, la qual va sorgir de la necessitat expressada per bona part dels i les treballadores d’escorxadors i empreses càrniques de la zona.
CCOO i UGT han convocat vaga general al sector carni de tot l’Estat per als dies 25 i 26 de novembre, així com per als dies laborables compresos entre el 3 i el 8 de desembre.
Aquesta investigació de El Diario.es sobre la realitat del treball als escorxadors espanyols posa de manifest la horrible situació laboral en la que es troben moltissimes persones, també a Lleida:
Accidents laborals, por i racisme, la dura realitat del treball als escorxadors espanyols
Després de treballar durant dècades en diferents escorxadors de tot el pais, Mohammed Laghmari s’ha vist de repent recollint cartrons pel carrer i menjant del que li donaven serveis socials. “No em fa vergonya explicar-ho” assenyalava aquest marroquí de 55 anys durant una tarda de setembre: “Em van fotre la vida, pero mai no he perdut la dignitat”.
Mohammed va ser un dels pocs que es va rebel·lar contra les condicions d’esclavatge a les que es veuen sotmesos els migrants que treballen als escorxadors espanyols. Les arrugeus del seu rostre il·lustren la duresa de jornades extenuants i lesions laborals, però també les conseqüències d’una lluita que el va desgastar personalment. “Vaig arribar a temer per la meva vida i la de la meva familia”, assegura.
“Em vaig veure d’un dia a l’altra al carrer, sense indemnització ni dret a atur, només per reclamar els nostres drets”, afirma aquest marroquí, antic empleat de l’escorxador Le Porc Gourmet a Osona, que pertany al Grupo Jorge, un dels més grans conglomerats del sector de la carn a Espanya. L’empresa, en un comunicat, ressalta que va ser la primera de tot l’Estat a “internalitzar directament” els seus treballadors.
Només el 2020, el Grupo Jorge i les seves filials van rebre més d’un milió d’euros en subvencions de la Unió Europea, segons dades del Fons Espanyol de Garantia Agrària. Un informe de la inspecció de treball al qual ha tingut accés aquesta investigació, realitzat l’any 2019, assegura que aquesta empresa on treballava Mohamed, anomenada Le Porc Gourmet “va atemptar contra la dignitat dels treballadors i els seus més elementals drets laborals i de seguretat socials”.
Les males condicions de treball dels escorxadors van sortir a la palestra el 2017, quan bona part dels treballadors, en aquell moment falsos autònoms, es van mobilitzar contra situacions que ratllaven el “semiesclavatge” segons afirmen els principals sindicats. Anys després, desapareguts del focus mediàtic, la seva situació ben just ha millorat.
En una investigació de el Diario.es juntament amb Lighthouse Reports i La Marea, s’han entrevistat a una vintena de treballadors i ex treballadors d’aquests centres de treball – des de Catalunya fins a Andalusia, passant per Castella – La Manxa i Aragó – així com representants sindicals, experts jurídics, metges que atenen a aquests treballadors i inspectors de sanitat. També s’han obtingut i analitzat documents judicials i informes de la inspecció de treball.
De la investigació es després que, malgrat que hi han hagut petites millores, els escorxadors segueixen sent un dels pitjors llocs del pais per treballar. Un lloc en el que pràcticament tots els treballadors són migrants que s’enfronten a dures condicions i accidents laborals, amb milers de treballadors fora del conveni col·lectiu dels secotr. Un lloc on impera la por. “Ningú s’atreveix a queixar-se de res”, explica Moses, nigerià que treballa al matadero ICP de Zaragoza i que demana que no es revel·li el seu cognom. “Tothom té por a perdre la feina”.
Tot això passa, en moltes ocasions, a empreses o filials que reben cada any subvencions milionàries de la Unió Europea i de l’Estat malgrat al seu interior es produeixin abusos laborals. Només el 2020, les empreses del sector porcí van rebre més de 32 milions d’euros de la Unió Europea entre ajudes directes i indirectes, segons les dades del Fons de Garantia Agrària.
Els treballadors consultats asseguren que el racisme segueix essent rampant, les amenaces són habituals i la prevenció de riscos laborals escaassa. “He vist accidents que ni tan sols et puc explicar”, assenyalava un empleat d’un altre escorxador, que demanava no ser citat ni mencionar la seva empresa per explicar el que passa a dins.
Al menys 12 persones que treballen als escorxadors parlen d’un fenòmen que els sindicats principals no han denunciat públicament i les empreses neguen que passi: asseguren que en bona part dels escorxadors hi ha gent treballant sense papers. Ho fan, segons expliquen, llogant els papers a altres migrants en situació regular.
Les xifres que es paguen per poder treballar coincideixen en tots els testimonis: “Els que no tenen papers paguen entre 200 i 300 euros al mes a companys amb permís de residència per així poder treballar”, assegura Kalidou Balde, senegalès de 44 anys que treballa a l’escorxador català Mafriges. “les empreses estan plenes de gent sense papers, són treballadors que no es poden queixar perquè estan en situació irregular”, assegura Montse Castañé, treballadora de l’escorxador Esfosa, a Vic, i delegada del sindicat COS.
Accidents laborals i poca prevenció
Si es mira la pell d’aquests treballadors, és fàcil observar exemples molt gràfics de la duresa i risc del treball als escorxadors: pràcticament tots mostren cicatrius repartidesper tot el cos, conseqüència d’un treball repetitiu, a un ritme desbocat i amb eines perilloses.
Sota la condició de l’anonimat, un metge que atén treballadors en una mútua privada a Catalunya, un inspector de sanitat de Castella- La Manxa i un veterinari que va treballar durant 13 anys en un gran conglomerat càrnic a Granada descriuen una situació similar: la prevenció de riscos laborals és insuficient i els accidents són habituals en aquests llocs de treball.
“Atenc cada semana talls profunds a les mans, a l’avantbraç i contusions a diferents parts del cos” explica el metge que tracta empleats d’un conegut escorxador a Catalunya. “Els treballadors venen regularment amb tendinitis crepitjants, molt greus, amb aigua als tendons, una lesió que mai ha vist a gent d’aquí, només entre els treballadors migrants dels escorxadors”, continua aquest facultatiu, que afegeix que bona part dels seus pacients no es poden comunicar en espanyol.
“La prevenció de riscos laborals deixa molt que desitjar”, explica el veterinari que fins l’any passat va treballar a Granada pel Grupo Fuertes, un altre conglomerat que ostenta marces com El Poxo i que va rebre al 2020 més de quatre milions d’euros de la UE. “Només el 20% dels treballadors estaven entrenats en l’ú de productes químics per als animals, malgrat que els utilitzaven quasi tots els empleats”.
“Molts treballadors sofeixen lesions per cops dels animals, ja que els maten abans de ser sedats del tot” afegeix l’inspector de sanitat de Castella-La Manxa, sobre un tipus de lesió que també confirma el metge de Catalunya. L’autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un dictamen el 2020 en el qual assenyalava la “manca de capacitats i de formació” del personal que treballa als escorxadors europeus i les conseqüències que això tenia en el sofriment animal.
Tots els empleats entrevistats asseguren que la formació en riscos laborals es fa un cop a l’any i només en espanyol, un idioma que bona part dels treballadors ni tan sols enten. “Tenim un problema seriós amb la prevenció de riscos laborals”, admet Sebastià Serena, responsable nacional d’UGT per la indústria agroalimentària.
“La gent fa vere que ho entén tot, després tornen a la cadena i pregunten als seus companys que parlen una mica d’espanyol com han de treballar”, explica Castañé, una de les poques espanyoles que treballen en aquests recintes.
Des de Le Porc Gourment confirmen que les seves classes de prevencions de riscs laborals es donen només en espanyol. “Amb la finalitat de facilitar a tots els treballadors la comprensió dels cursos, s’utilitzen fotografies i imatges i els tècnics realitzen traduccions o utilitzen traductors si és necessari”. Expliquen que, a més, al final dew les formacions els empleats realitzen uns qüestionaris per assegurar-se que han entés els cursos.ç
Des del Grupo Fuertes confirmen que les seves classes de prevenció de riscos laborals només s’imparteixien en espanyol “No hem tingut necessitat d’impartir formació en un altre idioma ja que els treballadors son castellanoparlants” expliquen en un comunicat. Asseguren que les classes es realitzen tant en el moment de la contractació com”quan es produeixen canvis de funcions o incorporació de nous equips”. “La fomació que es realitza és teòrico-pràctica”, assenyalen.
“Tot el nostre personal està qualificat. L’us de productes químics en la indústria càrnica es limita a les tasques de neteja i higienització d’instal·lacions o màquines, a l’ús de biocides d’us ramader per desinfecció o medicaments. En tots els casos, el personal està format en la manipulació d’aquest tipus de productes per les responsabilitat que tenen encomanades en funció de les necessitats del lloc de treball”, afegeixen al comunicat.
Tant la normativa espanyola com la comunitària de prevenció de riscos laborals assenyalen l’obligació de les empreses d’assegurar la seguretat i la salut dels treballadors, així com d’adoptar les mesures necessàries per a que “només els treballadors que han rebut informació suficient i apropiada” accedeixin a treballs de risc. La UE fins i tot assenyala aquest aspecte en la nova Política Agrícola Comuna com un dels condicionants que poden portar a la retirada o suspensió de subvencions.
L’altre factor que destaca el metge català és la dificultat per prescribir baixes laborals. “Cada cop que envio un informa a la companyia asseguradora recomanant una baixa laboral, és rebutjada”, explica. “Això només em passa amb els treballadors dels escorxadors”.
Segons aquests professionals, les lesions i accidents que passen a l’escorxador són conseqüència d’un alt ritme de treball i manca de preparació. “L’empresa només es preocupa pels números”, explica l’exveterinari del Grupo Fuertes. “Els encarregats forcen constantment als treballadors a produir més”.
Una nova via per trobar mà d’obra barata
Fins el 2018, bona part d’aquests empleats eren falsos autònoms contractats a través de cooperatives de treball. Aquest model permetia que encadenessin llarguíssimes jornades de treball sense dret a vacances. Tampoc podien cobrar finiquito ni prestació d’atur en cas de ser despedits o agafar una baixa per accident laboral. Si no treballacven, no cobravenm mentre que les empreses s’estalviaven milions en costos socials.
“La frase més habitual era que ni no t’agradava alguna cosa t’en podies anar al carrer, on hi havia 50 persones esperant per entrar a treballar”, assegura Shariff Diao, que va treballar durant anys per un escorxador de Vic que posteriorment va ser adquirit pel grup Costa Food.
“Molts empleats arribaven a treballar amb bolquers perquè ni tan sols els concedien temps per anar al lavabo”, assenyala Juan Jiménez, secretari general d’indústria de CCOO per la zona de Vic. “Era una situació de semiesclavatge”.
Les mobilitzacions, vague si processos judicials, juntament a una reforma legislativa a Catalunya el 2017, van posar fi a aquest model a la majoria d’escorxadors espanyols. Els abusos, tanmateix, persisteixen.
Les empreses van trobar una nova manera d’aconseguir mà d’obra barata sense drets laborals: van passar a subcontractar a tots els treballadors mitjançant empreses multiserveis que no compleixen amb el conveni del sector. Es calcula que a Espanya ara mateix hi ha entre 15000 i 20000 treballadors d’escorxadors que estan subcontractats a través d’aquestes companyies. El nombre és aproximat i ni tan sols els sindicats són capaços de dimensionar aquest fenòmen que afecta a milers d’empleats, la majoria migrants.
Amb aquest nou recurs, els empleats segueixen rebent salaris per sota del conveni col·lectiu malgrat fer jornades molt més llargues. Alguns, a més, segueixen podent ser despedits d’un dia a l’altre sense indemnització, expliquen des dels sindicats. Per això la por no se n’ha anat i sembla que no se n’anirà dels escorxadors.
“Ara ja no son falsos autònoms però les seves condicions no han canviat gaire”, explica Sebastián Serena d’UGT. “Tenen menys salari, més jornada, vacances limitades i menys drets”.
Tant la federació europea de sindicats de l’alimentació (EFFAT) com la vicepresidenta de la Comissió de Treball i Assumptes Socials del Parlament Europeu, Katrin Langensiepen, han assenyalat que aquest model de subcontractació perpetua els abusos laborals en el sector càrnic i s’ha d’acabar com abans millor.
Els sindicats majoritaris i treballadors que han participat en aquest reportatge també expliquen que el pas de les faslses cooperatives a empreses multiservei s’ha s’ha aprofitat en ocasions per arrebatar als treballadors l’antiguitat, millores salarials i ascensos que habien obtingut a les empreses on treballaven.
Es el que li va passar a Shariff Diao, que després de treballar durant cinc anys per un escorxador a través de la cooperativa Actialiment, el van obligar a passar a formar part d’una empresa que anava a subcontractar els treballadors. Quan va reclamar el seu finiquito i que li guardessin l’antiguitat, l’empresa li va dir que no tenia cap dret a aquestes reclamacions. Va ser despedit de forma fulminant després de presentar una demanda per cessió il·legal de treballadors.
Algunes empreses fins i tot van intentar obligar als treballadors a adherir-se a una nova cooperativa fora de Catalunya per burlar la llei catalana, com va fer el mencionat Grupo Jorge a l’abril de 2018. Els que no accedien a aquest canvi o reclamaven els seus drets, com Mohammed, també van ser despedits sense cap tipus d’indemnització i prestació d’atur.
El mencionat informe d’inspecció laboral, realitzat en aquest moment i que confirma el relat de Mohammed, consideraba “insòlit” el fet que una empresa pretengués “determinar el règim de la seguretat social que han de tenir els socis d’una cooperatiova”. Tot això es feia, sempre segons aquest document, per evitar “el notable increment del cost laboral” que suposava haver de contractar aquests treballadors. (Finalment el grup va contractar als seus empleats per evitar una condena desfavorable per cessió il·legal de treballadors, asseguren des dels sindicats.)
Racisme, amenaces i traves per sindicar-se
Fa dos mesos, Kalidou Balde (Senegal, 44 anys), va intentar muntar una secció sindical a l’escorxador Mafriges, on treballa des de fa uns anys. “El primer que van fer va ser canviar-me a una pulidora, un treball molt perilló pel qual es necessiten al menys dos setmanes de formació”. Kalidou s’hi va negar. Finalment ha estat traslladat a una part de la cadena en la qual no cobra tant: el seu salari ha passat de 1700 euros a 1300. L’empresa per la qual treballa no ha respost a les preguntes d’aquest mitjà.
La resta de treballadors van captar el missatge. “Ningú més ha volgut donar suport a la idea de sindicar-se des de llavors” afirma. “De vegades sembla que treballem per la mafia”. Pràcticament tots els entrevistats asseguren que han estat amenaçats amb ser despedits quan han intentat muntar seccions sindicals a les seves empreses o s’han queixat d’algun abús.
Alguns, com Kalidou Balde, han pogut conservar la seva feina encara que a costa de ser relegat a un lloc en el que cobra menys. Altres, com Mohammed, van sofrir amenaces per part dels seus responsables. “Acabaràs al a presó o pitjor”, li van dir a Mohammed Laghmari quan va mobilitzar els treballadors del seu escorxador per exigir que tots els falsos autònoms fossin contractats.
Els comentaris racistes per part dels seus encarregats – la majoria, migrants d’Europa de l’est – també són habituals, expliquen els treballadors consultats. Tots asseguren estar farts que els seus encarregats els cridin amb un “eh” per dirigir-se a ells. “Els he recordat mil cops que tincu un nom, que poden preguntar-me’l si no el saben”, explica Hamza a la sortida de l’escorxador Esfosa (l’empresa no ha respost a les peticions de comentaris d’aquest grup de mitjans). “M’han dit que me’n vagi al meu pais pràcticament cada setmana”, afegeix Amadou Diamanka. “Ens veuen com si fossim animals”.
“La culpa de tot el que passa és el règim de la por”, comenta Amadou Diamanka. “Si no tinguéssim tanta por no ens trepitjarien d’aquesta manera”.
Ja desvinculat del sector porcí i amb una feina en una empresa energètica, Mohammed mira enrere i recorda un lustre de lluita que li ha deixat petjada. Explica que va arribar a organitzar als treballadors perquè el votessin com a membre del consell rector de la seva falsa cooperativa. Va poder accedir a aquest consell i veure de què es parlava a les reunions en les quals es decidia el futur de centenars de treballadors que eren vistos com un simple número.
“Em van arribar a oferir 13.000 euros si me n’anava de l’empresa i abandonava la lluita” assegura. (L’empresa senyala en un comunicat que això no va passar). Mohammed s’hi va negar i es va veure al carrer, sobrevivint gràcies al cartró, als serveis socials i a la caixa de resistència del sindicat al qual estava afiliat.
“Els vaig dir que es guardessin els diners” conclou. “Abans de ser un venut prefereixo poder mirar a la cara als meus fills”.
Publicat en castellà a Diario.es
La província de Lleida és una de les provincies catalanes amb més escorxadors i granges de porcs, on la majoria de treballadors són migrants i on es viuen tota aquesta mena d’abusos, accidents laborals, explotació laboral i racisme.
