A Espanya hi ha més de cinc milions de persones estrangeres segons l’INE, un 63% de fora de la Unió Europea. Des del mes de març, moltes d’aquestes persones es troben en una situació desesperada per poder aconseguir cita a les oficines d’estrangeria.
Aquest problema està afectant a tots els tràmits que tenen que realitzar les persones estrangeres residents a l’Estat espanyol, ja que engloba tant els permisos inicials com les modificacions o renovacions de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de llarga durada, així com a les reagrupacions familiars, entre altres trmàtits. Sense oblidar els tràmits relacionats amb la protecció internacional o la nacionalitat que també es veurien afectats.
Aquesta situació, denunciada tant per les entitats socials com per organitzacions sindicals i alguns partits polítics, tanmateix, no és nova. Abans del mes de març ja hi havia dificultats per aconseguir una cita a traves de la pàgina web i així ho denunciaven nombroses organitzacions des de feia més de dos anys. De fet, el Defensor del Poble té registrades milers de queixes en els últims anys al voltant de la resolució d’expedients iniciats per l’adquisició de la nacionalitat per residència que afectaria a les sol·licituts presentades a partir de l’any 2010.
És cert que el col·lapse absolut de les oficines d’estrangeria fins al punt que és pràcticament impossible aconseguir una cita és una de les conseqüències que ha tingut en l’Administració la crisi del coronavirus. La dificultat per obtenir una cita, especialment en ciutats com Madrid o Barcelona on es fa en ocasions pràcticament impossible, fa que moltes persones vegin com no poden renovar la seva documentació o realitzar qualsevol altre tràmit per obtenir els permisos de residència o treball així com per l’obtenció de la nacionalitat. O que en cas de voler fer-ho han de pagar quantitats que oscil·len entre els 150 i els 200€ a qui treu rèdit d’aquesta situació.
La manca de documentació vigent afecta no només a la qüestió administrativa sinó que té moltes altres conseqüències en la vida de les persones. Al no tenir documentació en regla s’estan donant problemes en la formalització de contractes de lloguer o contractes de treball, o inclòs es donen problemes per mantenir els contractes que ja tenien. El document en el qual es confirma l’autorització de residència no es dona per vàlid.
A més, s’estan cancel·lant comptes bancaris la qual cosa, per exemple, impedeix cobrar els ERTE. El no tenir la documentació també impedeix poder viatjar a l’estranger o realitzar determinats tràmits d’estrangeria, com per exemple la reagrupació familiar o l’emissió de cartes d’invitació. En aquest mateix sentit es manifestava Sergine Mbaye, portaveu del Sindicat de Manters apuntant a més a més que “no tenir cita és no tenir accés a una vida digna i és un instrument de sofriment”.
Aquesta situació suposa un clar detriment dels drets i llibertats de les persones migrants en tant que té greus conseqüències en les seves vides i suposa a més a més un greuge en respecte a les persones portadores d’un document nacional d’identitat. Tal i com denunciaven CCOO i UGT de Catalunya en un comunicat recent, “representa una clara discriminació en el dret a l’accés àgil i eficaç a l’administració pública, ja que és totalment incompatible amb els principis de servei efectiu, simplicitat, claredat, proximitat i eficiència en l’assignació de recursos públics, previstos a la Llei de procediment administratiu”.
El Defensor del Poble s’ha pronunciat en nombroses ocasions al respecte des del mes d’octubre de 2019 quan urgia a revisar l’aplicació informàtica de la cita prèvia per garantir el dret de la ciutadania a sol·licitar i obtenir una cita en temps i forma, fins al més recent que recomanava al Ministeri d’Interior que facilités l’accés al sistema de cita prèvia per la sol·licitud de la protecció internacional i dels tràmits d’estrangeria.
Tanmateix, les mesures preses per part del Govern han estat escasses i insuficients. Des del Ministeri indiquen que s’ha incrementat l’emissió de documents d’identificació d’estrangers un 80% i confien en posar-se al nivell que existia abans del COVID a principis del 2021. Però no és suficient. Així com tampoc és suficient l’anunci per part del Ministeri de desenvolupament de nous sistemes informàtics.
Més enllà d’aquestes iniciatives, acompanyades d’algunes mesures de recursos humans, en la pràctica es segueix sense apreciar un canvi substancial en l’obtenció d’aquestes cites. Potser el més significatiu seria la pròrroga publicada al BOE de 20 de maig de 2020 a través d’Ordre Ministerial (SND/421/2020) per la qual s’allargava la vigència de les autoritzacions que tinguessin venciment durant l’estat d’alarma o els 90 dies naturals previs (a partir del 15 de desembre de 2019) per un periode de 6 mesos posteriors a la finalització de l’estat d’alarma. El problema és que aquesta pròrroga acabaria el 21 de desembre. Des de l’Associació d’Advocats d’estrangeria proposen algunes qüestions com l’assignació automàtica de cita amb la resolució de la concessió de residència, l’omissió de la presa d’empremtes en les renovacions o l’entrega de la targeta a representant sense necessitat de cita. Existeix una escassetat tant d’oficines com de personal i el fet que aquests tràmits siguin realitzats per la policia no facilita la seva gestió. Per tant seria desitjable no només l’ampliació d’oficines i la dotació de persones sinó que es dotés al personal administratiu de la potestat per fer molts dels tràmits pels quals l’atenció no seria necessària que fos policial.
També la simplificació dels tràmits com hem apuntat anteriorment seria més que desitjable. No té sentit que un tràmit que podria fer-se en un sol acte, necessiti de dos cites per ser finalitzat. Es tracta d’un obstacle de la pròpia Administració a l’obtenció o renovació de documentació que no està de cap manera justificat. Seria interessant també pensar en solucions a llarg plaç que canviïn la forma en què es concep l’entramat d’estrangeria de manera que no es converteixi en una gymkana burocràtica.
Són necessaris canvis estructurals en el Reglament de la Llei d’Estrangeria. Més enllà de la derogació de la pròpia Llei. A més, mentre s’avança en les reformes legislatives necessàries o s’implementen els canvis anunciats tant informàtics com de personal, és necessari garantir que el tracte que es donarà a les persones migrants és equitatiu, just i igualitari per la qual cosa s’hauria de garantir la no sanció per no portar la documentació en regla entenen que s’hauria d’acabar amb les redades i identificacions per perfil ètnic o racial.
A més, és necessari que es faci una nova pròrroga de la publicada originalment el 20 de maig al BOE mitjançant Ordre Ministerial (SND/421/2020) permetent que es torni a ampliar durant el temps que romanguin les dificultats per obtenir cites i fins que l’obtenció de cites es pugui donar en termes de normalitat i no ser el mantra amb el que s’aixequen i se’n van a dormir moltes persones al nostre país cada dia.
Publicat a El Salto Diario en castellà
