“L’aigua comença a cotitzar en el mercat de futurs de Wall Street juntament amb el petroli i l’or”. La notícia, de màxima actualitat, s’ha viralitzat amb la força de les aigües braves per les xarxes socials, pels informatius de televisió i entre els col·lectius dedicats a la defensa de l’aigua com un bé comú i com un dret humà. El titular és nou, però l’aigua i la seva gestió fa anys que són objecte de mercat i fins i tot d’especulació financera. Ara, amb l’entrada en el mercat de futurs de matèries primeres, s’ha fet un pas més en una tendència que porta, almenys, dues dècades de desenvolupament.
“Ningú al món s’ha fet més conscient del valor de l’aigua que el sector privat, que veu els beneficis que es poden obtenir del fet que l’aigua sigui un bé escàs. El resultat és un fenomen completament nou: el negoci de l’aigua”, escrivien el 2004 Maude Barlow i Tony Clarke al llibre Oro azul. Las multinacionales y el robo organizado de agua en el mundo. La venda d’aigua embotellada, la generació elèctrica a través d’hidroelèctriques, la producció d’aliments, l’ús per part de la indústria, la privatització dels subministraments urbans, la dessalació o els transvassaments són alguns exemples de processos de mercantilització de l’aigua. A més, és un input fonamental en altres molts sectors com, per exemple, el turisme.
“L’aigua s’ha convertit en el recurs més cobdiciat del planeta. El món de les finances vol imposar una revolució per salvar la humanitat: augmentar el preu de l’aigua i crear mercats com el del petroli”. Aquestes són algunes frases del documental francès Los señores del agua, emès el passat mes de març a La2. Per analitzar el paper d’aquests mercats financers hauríem de fer un retrocès fins a inicis del segle XXI, quan es van crear alguns fons temàtics dedicats a l’aigua; Pictet Water fou un dels primers i, a principis d’aquest any, oferia una rendibilitat del 8%. També existeixen fons cotitzats, com explica el diari econòmic Expansión, que cita el cas del World Water Index CW Net Total Return, un indicador que agrupa les 30 majors companyies que operen en els camps d’abastiment d’aigua, de les seves infraestructures i del tractament de l’aigua.
En un planeta on l’aigua suposa el 70% de l’escorça terrestre, les alteracions climàtiques, així com determinats usos abusius i contaminants, estan provocant problemes d’accés cada cop majors en moltes regions. Davant l’escassetat, justificació que es repeteix una i una altra vegada, els mercats financers han decidit que la cotització a Wall Street ja no pot esperar més. Gestió de riscos, sequera excepcional, preus, creixement, escassetat o valor són conceptes que reiteren les cròniques que anuncien la recent creació del Nasdaq Veles California Water Index, l’índex que mesura l’evolució dels preus de l’aigua.
Un dret humà convertit en negoci
Bona part del relat periodístic s’ha deixat pel camí que l’aigua és, des de fa deu anys, un dret humà; tampoc menciona que sense aigua no es pot viure, o que el seu consum en mal estat pot provocar greus malalties i fins i tot la mort. Les notícies obvien que les aigües són font de biodiversitat, vertebradores de territoris, conformadores de paisatges i d’identitats. Que l’aigua és un bé comú perquè, en teoria, no pot ser de ningú i és de totes. Molts oblits mediàtics precisament en aquest any pandèmic, quan la recomanació de rentar-se les mans s’ha convertit en un dels pocs remeis de prevenció real davant la COVID-19, i el paper de l’aigua en la salut pública i el benestar social ha quedat de sobres demostrats.
Segons expliquen els mitjans especialitzats en economia i finances, l’entrada en el mercat de futurs, on ja hi ha altres matèries primeres com el blat o el petroli, pretén establir el preu de l’aigua en un moment determinat perquè qui en faci ús, en aquest cas els agricultors o les empreses de l’agronegoci de Califòrnia, puguin establir preus amb antelació i així evitar sobresalts en les seves planificacions econòmiques. A més, encara que a priori el preu o l’índex es circumscrigui, servirà de referent per la resta de mercats d’aigua del món, subratlla la premsa salmó.
“L’aigua te un conjunt de valors vitals per les nostres societats que la lògica del mercat no reconeix i, per tant, no pot gestionar adequadament, i molt menys en un espai financer tan propens a l’especulació”, va afirmar el Dia dels Drets Humans (10 de desembre) Pedro Arrojo, relator especial de Nacions Unides pel dret humà a l’aigua i al sanejament des del passat mes de novembre. A través de les seves xarxes socials, Arrojo va fer una crida d’alerta i va convocar a governs i parlaments de tot el món a iniciar un debat global sobre els valors de l’aigua, “que no es poden gestionar des de la lògica del mercat”, va dir a través d’un vídeo.
“S’accepta que els mercats teòrics, en condicions de transparència, informació, igualtat d’accés a les decisions i a la competència, etc., augmenten l’eficiència dels recursos. I també s’accepta que aquesta major eficiència comporta augments de la desigualtat en la distribució, perquè no hi ha criteris de solidaritat, sinó d’eficiència. Aquesta és la funció del mercat”, explica Leandro del Moral, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Sevilla.
Tot això en un planeta amb una ja desigual distribució de l’aigua. L’escassetat afecta a més del 40% de la població mundial, uns 3000 milions de persones, segons dades de Nacions Unides, que preveu, a més, que el percentatge augmenti a causa de la sobreexplotació de moltes conques. L’ús d’aigua ha augmentat anualment l’1% des dels anys vuitanta del segle passat i, com recull l’Informe Mundial de les Nacions Unides sobre Desenvolupament dels Recursos Hídrics 2019, s’espera que la demanda segueixi augmentant a un ritme similar, per la qual cosa pel 2050 es podria estar utilitzant entre un 20 i 30% més de les quantitats actuals. L’actual emergència climàtica, amb majors sequeres i pluges torrencials, aprofundeix aquesta tendència i la distribució desigual.
La importància de l’agricultura
Entre un 70 i 80% del consum d’aigua mundial està dedicat a l’agricultura, així que no estranya que l’entrada al mercat de futurs de Wall Street del líquid blau estigui relacionada amb aquesta activitat econòmica. “L’aigua anirà als fruits intensius; no anirà, per exemple, a regar cultius tradicionals que tenen poca rendibilitat, poca productivitat i poca competitivitat al mercat, però que són fonamentals per determinades societats, col·lectius i espais”, alerta Del Moral.
A causa de la dificultat que implica moure-la en grans quantitats, el control de l’aigua es realitza a través de drets d’ús, que poden canviar de mans, en una pràctica que prima i blinda uns drets sobre uns altres. “Els usuaris de l’aigua, i més específicament els beneficiaris directes per activitats econòmiques, són els que més estan influint en les decisions sobre l’aigua”, deia la directora tècnica de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA), Júlia Martínez, en el reportatge “Dueños y señores del agua”. I entre aquestes activitats econòmiques citava, principalment, els regadius.
Per això, recorda Del Moral, perquè el mercat funcioni, l’aigua ha d’estar assignada a usuaris privats a través de drets, concessions o permisos. “El que es compra i es ven en aquests mercats de futur són aquests drets. No venc l’aigua, sinó el meu dret a usar-la”, apunta. L’expert recorda que, degut a la naturalesa d’un bé comú com l’aigua, aquests mercats han de ser territorialitzats: “No com el petroli, que el compres a Londres i pot venir de Veneçuela, Mèxic, d’Arabia Saudita… és igual, un euro amunt o avall, qualitat una mica millor o pitjor. L’aigua no té res a veure una amb l’altra”.
El mercat de futurs anunciat està de moment circumscrit a Califòrnia, però el seu efecte pot ultrapassar fronteres. Pel relator de l’ONU, per exemple, els mercats són espais “on es generen grans negocis mitjançant l’especulació amb les necessitats bàsiques de la gent i hipotecar a les generacions futures, induint i exacerbant, en un passat no molt llunyà, fam i fallides d’economies vulnerables”. L’exemple clàssic és el de la crisi alimentària dels anys 2007 i 2008.
“Per què van augmentar tant els preus dels aliments?” es pregunta la FAO en un informe en el qual analitza l’entrada dels fons especulatius en els mercats de futurs financers de productes bàsics agrícoles. “Quan els preus mundials van començar a augmentar notablement, les respostes dels mercats van incrementar la pressió inflacionària”. Aquest mateix organisme també va apuntar fa una dècada que l’alça mundial dels preus dels aliments “pot veure’s amplificat per l’especulació en els mercats de futurs organitzats”.
Com afirma el Banc Mundial, parlar de l’aigua és parlar d’economia: “El creixement econòmic depèn de l’aigua. L’aigua és un factor vital per la producció, per la qual cosa la reducció de les seves existències pot reflectir en una desacceleració del creixement econòmic”. A partir d’ara, parlar d’aigua, un dret humà, també és fer-ho d’especulació, de fons d’inversió i de mercat de futurs.
Publicat a Climática
