“Les morts no són un succés accidental, sinó el fruit d’unes polítiques migratòries que vulneren greument els drets humans”
L’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) ha presentat el seu informe Drets Humans a la Frontera Sud 2023. 35 anys de vides sense rastre. Aquest any és un monogràfic dedicat a les persones mortes i desaparegudes intentant assolir Espanya. L’organització denuncia que més del 40% de les persones que van perdre la vida en el seu trajecte migratori ho van fer els tres últims anys, segons els registres anuals que porta a terme l’organització.
Almenys 5.744 persones van morir o van desaparèixer durant els tres darrers anys, elevant la sèrie històrica a 14.109 persones, “persones amb nom i cognoms, amb una vida, amb una família i uns somnis ara trencats”. Des de l’APDHA recorden que l’any 2021 va ser el de més víctimes (almenys 2.126) i que aquest 2022 ha estat el segon any. “Segons la nostra monitorització, han estat 1.901 persones les víctimes mortals o desaparegudes durant l’any passat. Això suposa que cada dia han perdut la vida més de cinc persones intentant entrar al territori espanyol des d’Àfrica. És a dir, aproximadament, cada quatre hores i mitja una persona mor o desapareix en el trajecte migratori cap a Espanya”.
La inanició per manca d’aliment o aigua potable, la hipotèrmia, l’aspiració tòxica, les cremades produïdes per la barreja d’aigua salada i benzina i les caigudes al mar per l’amuntegament a les embarcacions són les principals causes de mort durant les travesses, segons l’APDHA.
“Però aquest cost en vides humanes no és un esdeveniment accidental, és el fruit d’unes polítiques migratòries concretes que intenten impermeabilitzar la frontera sud a través de la militarització de les rutes, l’externalització del control migratori, la criminalització dels fluxos i la despersonalització de les víctimes”, denuncia l’associació.
De fet, l’objectiu de l’informe és analitzar l’efecte de les polítiques en la greu vulneració dels drets humans de les persones que des d’Àfrica intenten migrar a Espanya i l’absència de mecanismes per pal·liar aquesta tragèdia, així com assenyalar la política migratòria i fronteres com una de les formes més clares de discriminació racial.
“Aquestes polítiques generen un gran patiment”, continuen des de l’organització. “Des de l’aparició del primer cadàver d’una víctima d’aquestes polítiques migratòries, el novembre del 1988, han passat 35 anys en què el degoteig constant de morts i desaparicions a la frontera provoca un dolor enorme que s’omet, com si no existís“.
