Extret d’aquest article de Gerardo Santos a la revista La Deriva
Grans empreses, bancs i la dreta mediàtica fa mesos que duen a terme una agressiva operació contra l’ocupació d’habitatges, que estigmatitzen a través d’una campanya que busca infondre inseguretat i por en la ciutadania. Ho fan als mitjans, com demostren els reportatges publicats a El Mundo i El Español, o mitjançant una cobertura alarmista i matinal al programa Espejo Público, d’Antena 3. Ho fan al Congrés, on PP, VOX i C’s han presentat diverses propostes de llei durant els últims mesos per endurir el Codi Penal i “protegir la propietat privada”. I, com no, ho fan en l’àmbit comercial, amb sengles campanyes de publicitat i venda per part de Movistar Prosegur Alarmes, d’una banda, i La Caixa i Securitas Direct, per l’altra. La maniobra té per objectiu acusar el govern de coalició de connivència i acabar amb el reconeixement social de les entitats en defensa del dret a l’habitatge, una campanya que criminalitza a qui, davant la situació de veure’s desnonat, decideix ocupar.
l moment escollit per a aquesta missió de persecució implacable no és casual. A Barcelona, concretament, els últims anys han aflorat sindicats d’habitatge en diversos barris, que donen respostes ràpides i locals quan hi ha un desnonament, ja sigui per aturar-lo o per donar una solució residencial a la família sense llar. A més, en l’àmbit legal, la lluita d’aquestes entitats fa temps que ha començat a recollir fruits, amb la Llei 24/2015, en el seu moment i, més recentment, amb els avenços per la regulació dels preus del lloguer, que han secundat CUP, CeC, ERC i semblava que també JxC, tot i que ja es veurà si és així perquè dins el partit semblen, ara, dividits…
D’altra banda, la força de les entitats en defensa del dret a l’habitatge ha crescut els últims anys i a la PAH l’acompanya el Sindicat de Llogateres. A més, ambdues s’han estès per tot l’Estat. Lucía Delgado, portaveu de la PAH, assumeix que a la plataforma hi ha preocupació per aquesta campanya, que intenta “desfer tot el camí” que han fet, durant tants anys, “reivindicant l’ocupació de pisos propietat dels bancs per allotjar a famílies desnonades o sense recursos”. Aquesta ha estat la gran victòria de les plataformes en defensa del dret a l’habitatge, aconseguir que l’opinió pública aprovés l’ocupació com a mètode de resistència pacífica davant la mercantilització i especulació del mercat immobiliari. I aquesta acceptació social està, ara, més en perill que mai a causa de la campanya de la por.
A l’Estat espanyol hi ha 25.208.622 habitatges —si comptem els principals, els secundaris (3,6 milions) i els buits (3,4 milions)—, segons les dades més actualitzades de l’INE, del 2011. Segons les xifres publicades per La Vanguardia, el 2019 es van produir 14.621 ocupacions il·legals. Una simple regla de tres ens diu que, el 2019, només el 0,0580% dels habitatges espanyols estaven ocupats. A Catalunya, i segons les dades recollides en l’Informe sobre la ocupació de l’habitatge buit a Barcelona, publicat per l’Obra Social —entitat en origen vinculada a la PAH fins al 2016, i dedicada a ocupar blocs sencers i buits propietat dels bancs—, el 82% dels pisos ocupats són propietat de grans tenidors (un 70% d’aquests, bancs). A més, a l’informe l’entitat mostra que un 70% dels ocupes són famílies sense recursos, de les quals un 60% havia sol·licitat un lloguer social abans d’ocupar
POSA UNA ALARMA A LA TEVA VIDA
A mitjans de setembre del 2019, Telefónica va anunciar que havia comprat la meitat del negoci d’alarmes de Prosegur per 300 milions d’euros. Un cop signat l’acord, el març del 2020, es va presentar Movistar Prosegur Alarmes amb una agressiva campanya comercial, 45 euros al mes sense quota d’alta ni permanència. S’acostava l’estiu, època de l’any en què es venen més alarmes, perquè és necessari protegir la primera residència durant les vacances, i calia retallar distàncies amb el gegant del sector a l’Estat, Securitas Direct, que controla el 50% del mercat gràcies al seu acord comercial amb La Caixa.
No només La Caixa, el pastís de les alarmes de Securitas Direct es reparteix entre altres comensals de renom, com la família March, que a través del seu empori, la Corporación Alba, va comprar, l’abril del 2019, el 7,5% del grup suec Verisure (matriu de Securitas Direct) per 557 milions d’euros.
SI NO EN VAS TENIR PROU AMB MANTERS I CARTERISTES, AQUEST ESTIU ARRIBEN LES OCUPACIONS
—Aleshores, els preocupa que els entrin a casa? —diu un comercial de Securitas Direct a la pantalla de la tele—. Ara mateix començo la instal·lació de l’alarma.
—Bé, ens preocupa que ens l’ocupin —respon, amb gest greu, l’actor que interpreta el paper de pare de família.
Tres o quatre anuncis després, torna Espejo Público, magazine matinal d’Antena 3 que fa setmanes que informa sobre ocupacions. Ho fan des del punt de vista del propietari, apel·lant al dret de la propietat per sobre del dret a un habitatge digne. La presentadora assumeix, durant l’entrada al tema que li toca avui, que existeix un “buit legal que empara, en part, l’ocupació d’habitatges”. Davant aquest suposat buit legal, la unanimitat dels contertulians d’Espejo Público aposta per “endurir la llei per protegir la propietat privada”.
No obstant això, la legislació sobre aquest tema ja és àmplia, i severa. Les ocupacions es jutgen segons dos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil i el Codi Penal, respectivament. El primer, a través de l’article 250 d’aquesta llei, que va ser modificat el 2018 per l’anomenada “Llei de desnonaments exprès”. Aquesta modificació agilitza el procés d’evacuació de les persones ocupants, sempre que la propietat de l’immoble no sigui un banc o una altra empresa comercial amb ànim de lucre. La majoria de les denúncies per ocupació es resolen per aquesta via, civil i no penal, que no comporta penes de presó, sinó multes.
La segona via per als denunciants està recollida en l’article 245 del Codi Penal. En aquests articles es parla de delicte d’usurpació, és a dir, que es pugui demostrar violència o intimidació cap a les persones per part dels ocupants. Tot i ser menys comuna, aquesta via és molt més perjudicial per a les persones que ocupen, ja que comporta penes de presó de fins a dos anys, la persona denunciada ha de pagar els costos del judici si el perd i, a banda, queda reflectit el delicte d’usurpació en els seus antecedents penals, amb el perjudici que això suposa per trobar feina amb la qual pagar un hipotètic lloguer.
És el mateix argument que alguns diaris com El Mundo i El Español fa setmanes que repeteixen, en una cobertura parcial i interessada sobre les ocupacions d’immobles. A El Español, per exemple, hi han dedicat vint articles des de finals de juny. En el mateix lapse de temps del 2019 —del 20 de juny al 12 d’agost—, només van ser cinc les notícies que el diari va publicar sobre temes relacionats amb l’ocupació.
