La crisi que es va desencadenar el 2008 va significar no només el rescat de la banca i els mercats financers, sinó una nova onada d’endeutament a nivell global. El creixement econòmic s’ha basat en l’última dècada, per benefici d’empreses multinacionals i mercats financers, en l’acumulació de deutes insostenibles i sovint il·legítimes. La crisis sanitària, social i econòmica que genera el COVID-19 a nivell global, no es pot resoldre si no es fa front a la situació d’endeutament a nivell global, i especialment en països empobrits.
La crisi global que es desencadena amb el COVID-19 ha portat a la caiguda dels preus de les matèries primes, un augment dels costs futurs del deute per als governs dels Sud, i ha contribuït a la major sortida de capitals dels països en desenvolupament. Els ingressos fiscals cauran com a resultat, i els pagaments del deute augmentaran al mateix moment que els països necessiten expandir l’atenció mèdica i la protecció social en resposta a la crisi. Els països del Sud Global, a Amèrica Llatina o a l’Àfrica Subsahariana, ja estaven en crisi de deute abans del brot de COVID-19. Davant la catastròfica crisi sanitària i social que afrontaran aquests països no es pot concebre que els recursos es dirigeixin a pagar als creditors i no a cobrir les necessitats bàsiques de la població. Els governs necessiten comptar amb recursos per a una acció decisiva avui, i el pagament del deute és la forma més ràpida de disposar d’aquests recursos. Qualsevol retràs farà que la pandèmia sigui més difícil de controlar i una reparació posterior dels danys econòmics sigui més costosa.
Qualsevol país hauria de poder exercir el dret a no pagar el deute per causa de força major, com la que desencadena la pandèmia del coronavirus. I més encara si aquest deute té un origen il·legítim, com en molts casos. El no pagament del deute en els països classificats pel FMI com economies de baixos ingressos, a altres governs, institucions multilaterals i prestamistes privats alliberaria fins a 25.5 mil milions de dòlars per lluitar contra el coronavirus només el 2020. Estendre el no pagament o la cancel·lació del deute a 2021 permetria disposar d’uns altres 24,9 milions de dòlars per ajudar a salvar vides, ara i en el futur.
Rescatar a les persones, no als mercats financers ni a l’Ibex35
La crisi del 2008 es va saldar amb un rescat als poderosos i l’enfonsament de les classes populars, en base a l’austeritat i precarització laboral. Es van salvar els bancs i els mercats financers, que van rebre els rescats i van cobrar les seves primes de risc descontrolades, però també les empreses de l’Ibex35, a través d’ajudes i el substanciós negoci de l’externalització de serveis públics. De la crisi vam “sortir” a més a més amb una muntanya de deute públic que fa avui més difícil que l’Estat espanyol, però també l’italià, el francès o el portuguès, facin front a la crisi del Covid-19 i les necessitats de la població amb polítiques públiques adequades i suficientment ambicioses.
D’aquesta crisi no podem sortir ni rescatant a l’Ibex35, ni als mercats financers, ni amb més deute. La resposta ha de ser salvar a les persones, aquí i als països del Sud.Les propostes que els governs i institucions financeres internacionals estan posant sobre la taula per fer front a les necessitats sorgides per la crisi sanitària, social i econòmica, per l’Estat espanyol, per Europa i pels països del Sud, tenen quelcom en comú: el deute.
Les ajudes a empreses, autònoms i inclòs a les famílies per pagar el lloguer, es basen en més deute. Els paquets de finançament del BCE o les ajudes que es contemplen en la UE, faran augmentar encara més el deute públic, especialment al Sud d’Europa. Les “ajudes” i rescats que prometen FMI i Banc Mundial als països empobrits no son més que crèdits que, en bona mesura, aniran a pagar els creditors i no a cobrir les necessitats sanitàries, socials i econòmiques d’aquests països. A no ser que es cancel·lin tots els pagaments de deute als països afectats per la crisi del COVID-19.
Tot això és el que demanen els moviments i organitzacions que s’han sumat al manifest internacional “Un jubileu del deute i finançament d’emergència per afrontar la crisi sanitària i econòmica del covid-19“. El manifest reclama als governs de tot el món i a institucions com el Banc Mundial i l’FMI:
– La cancel·lació permanent del deute extern que vencen el 2020 per part dels països empobrits, sense interessos ni càrrecs ni sancions.
– La provisió de finançament addicional d’emergència sense crear més deute.
– La cancel·lació del deute i el nou finançament s’han de proporcionar sense demandes ni condicions de reformes polítiques a favor del mercat i centrades en l’autoritat.
– Establiment de mesures per protegir els països empobrits de demandes judicials per part de Fons Voltor per impagament del deute per 2020.
Exigim que la resposta de la crisi en l’Estat espanyol, a Europa i a nivell global, no sigui per rescatar als poderosos, sinó per salvar a les persones, i això no serà possible si la resposta dels governs i institucions internacionals és sempre més i més deute.
Publicat a ODG Observatori del deute en la globalització
