Les deu Càritas diocesanes catalanes van acompanyar l’any passat 141.194 llars on hi viuen 272.702 persones. Van ser un 26% més de persones ateses en comparació amb el 2019 (quan van ser 217.171 persones). Amb aquest balanç a sobre la taula, ara que han fet pública la Memòria del 2020, Càritas alerta d’un futur immediat complicat per “una creixent i perillosa fragilitat social”.
En un any marcat, evidentment, per la Covid-19, Càritas evidencia que nou de cada deu famílies ateses no cobren la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que és la prestació bàsica contra la pobresa, i que una de cada dues no tenen un habitatge en condicions per viure. El retrat, per tant, és que ni tenen garantits els ingressos mínims ni un habitatge digne. I això mostra que “les mesures de protecció social van ser i encara són insuficients”, es diu a l’informe.
Hi va posar dades el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig: més de la meitat de les llars acompanyades per Càritas (55,3 %) estan immerses en situació de pobresa severa. “El panorama que ens ha deixat la Covid-19 és molt preocupant, perquè gairebé dues de cada tres famílies van sobreviure amb una feina informal, i el 20,2% de les persones ateses per les Càritas catalanes vivien en llars que no comptaven amb cap ingrés econòmic”, hi va afegir. Això és el doble de famílies que abans de la pandèmia, és a dir, abans del març del 2020.
La desigualtat tecnològica, l’impacte sobre la salut psicoemocional de moltes persones, la debilitació de capacitats de suport extern per trobar feina o demanar préstecs i el risc d’aïllament social són altres situacions crítiques que recull la memòria de Càritas Catalunya.
Mares soles, famílies amb criatures i gent gran
Pel que fa a les característiques de les persones ateses, Míriam Feu, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, va destacar que els col·lectius més afectats per l’exclusió social continuen essent les mares soles, les famílies amb infants, la gent gran i les persones que provenen d’altres països i que no tenen la situació regularitzada, o cauen en la irregularitat sobrevinguda.
Més de la meitat de les persones que acompanya l’entitat són adultes (58%), també més de la meitat d’unitats de convivència són famílies amb fills (53%) i si s’analitza el lloc on viuen, el 44% de les persones ateses es troba en un habitatge que no es pot considerar digne.
Publicat a Xarxanet
