El passat divendres 16 d’abril la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida va oferir un cinefòrum educatiu, amb la pel·lícula “Makun, dibujos en un CIE” obert a tot el públic però especialment orientat a centres educatius, per a abordar la temàtica dels Centres d’Internament d’Estrangers, la llei d’Estrangeria, les polítiques migratòries i el racisme institucional amb alumnat de secundària i batxillerat.
La pel·lícula és obra d’animació que abordar una temàtica desconeguda i al voltant de la qual existeix una gran manca opacitat i manca d’informació: els Centres d’Internament d’Estrangers. L’autor del documental animat és el cineasta Emilio Martí, que va col·laborar amb la Coordinadora amb el taller d’animació per al desarmament, amb la realització d’un curtmetratge animat per sensibilitzar sobre el comerç internacional d’armes. A través d’aquest cinefòrum online, va compartir la seva trajectòria com a activista social i la seva experiència amb el rodatge del documental.
També van participar en el cinefòrum, Mercè Duch i Naty Oliveira, activistes de Tanquem els CIE, un un col·lectiu que treballa pel tancament dels CIE , la fi de les deportacions forçades i l’abolició de la llei d’estrangeria a Barcelona, però amb vincles amb altres campanyes estatals pel tancament dels CIE. Finalment també vam poder comptar amb la participació de Thimbo Samb, actor i activista senegalès, que posa veu i testimoni a la pel·lícula.
Després d’una breu presentació i del visionat del documental, que va rebre molts comentaris positius i felicitacions per part del públic a través del xat al canal de youtube de la Coordinadora, va tenir lloc un debat i torn de preguntes. Els espectadors i espectadores, la majoria alumnat d’instituts i públic majoritàriament jove, van reconèixer no haver sentit mai a parlar del CIE i els va sorprendre l’existència de quelcom tan injust: presons per a persones que no han comés cap delicte, a part de ser estrangeres i migrants.
“Makun: dibujos en un CIE és un documental fet amb dibuixos animats, perquè és molt difícil traslladar el que són els Centres d’Internament d’Estrangers perquè és molt difícil d’entrar-hi, a no ser que siguis un estranger sense papers” comenta l’autor. “Vaig tenir l’oportunitat d’entrar a un d’aquells centres al que no hi havia reclusos però no estava buit, perquè totes les parets estaven plenes de dibuixos”. El que en principi es plantejava com un projecte artístic d’homenatge al periple de moltes persones que migren buscant millors oportunitats a partir de donar vida als dibuixos de les parets animant-los, va convertir-se en aquest documental a partir de conèixer persones que hi havien estat detingudes: “Quan vaig començar a investigar i a parlar amb persones que havien estat en un CIE, tancades a la força, es va obrir l’horror absolut. I quan més sabia sobre els CIE més gran era l’horror, perquè allí a les persones se les maltracta de moltes maneres”.
Des de Tanquem els CIE van oferir una visió crítica de com interpreten la Llei d’Estrangeria els Centres d’Internament d’Estrangers, on es tanca a persones que han comés una falta administrativa “com podria ser beure al carrer o portar un gos gros sense morrió” i no un delicte. La detenció/internament en un CIE és una mesura considerada excepcional, per facilitar les deportacions, però s’ha convertit en la norma “de la mateixa manera que les batudes per perfil ètnic que veiem cada dos per tres. Cada cop van a per un perfil concret depenent de la destinació del proper macrovol de deportació”, va comentar Naty Oliveira.
Aquesta i altres informacions molt valuoses , tenint en compte el desconeixement i opacitat que hi ha al voltant dels CIE, que es van compartir posteriorment a la projecció de la pel·lícula i que van oferir reflexions molt interessants, missatges positius i de suport i una idea clara:
Els CIEs no haurien d’existir. A Lleida el CIE ens queda lluny, però el racisme el tenim ben a prop. Ens envolta per tot arreu i cada cop més, però hem de tenir els ulls oberts i no permetre que avanci. Perquè tots viuriem molt millor si els Drets Humans es respectessin arreu.
El cinefòrum amb la pel·lícula i el debat estaran disponibles al canal de youtube de la Coordi fins el dia 23 d’abril. No us perdeu l’oportunitat de veure’l i entendre millor perquè hem de tancar els CIE.
