Diverses entitats lleidatanes, entre les quals la PAH, l’Escola Popular de Balàfia o Fruita amb Justícia Social, vam convocar una concentració a la Plaça Sant Joan de Lleida per exigir la llibertat de l’activista musulmà acusat d’haver-se radicalitzat. Mohamed Saïd Badaoui es troba privat de llibertat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona a l’espera de l’execució de l’ordre d’expulsió dictada per l’Audiència Nacional.
El passat 5 d’agost del 2022, el president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (ADEDCOM) va rebre una notificació d’acord d’iniciació del procediment administratiu d’expulsió seguint la Llei d’Estrangeria que preveu l’expulsió de persones migrants que suposin un perill per a la seguretat nacional. Aquesta notificació recull com a acusació opinions subjectives islamòfobes sobre l’activisme, les opinions i les intencions de Mohammad com a president d’Adedcom, associació que es dedica a la defensa i la promoció dels drets de les persones musulmanes a Tarragona. Tot indica que l’ordre d’expulsió és motivada pel recurs que va presentar Mohamed contra la denegació de la nacionalitat; sembla que es busca castigar les persones que lluiten pels seus drets.
La concentració va servir denunciar que aquests processos vulneren de manera flagrant els drets fonamentals d’aquestes persones. Davant d’aquesta greu situació, és urgent revisar el marc i el paradigma securitari de prevenció de la radicalització que permet als cossos de seguretat malinterpretar les idees, opinions i activitats de les persones musulmanes en clau criminalitzadora, amb conseqüències atroces a les vides d’aquestes persones i per a tota la societat.
Les entitats adherides vam exigir la suspensió del procediment administratiu d’expulsió iniciat contra Mohamed Said Badaoui i la revisió dels motius que l’han fonamentat, tenint en compte la islamofòbia estructural que configura la nostra societat en allò social, polític, simbòlic i institucional.
Badaoui, que fa més de 30 anys que viu a Catalunya, ha rebut de les associacions reusenques on està vinculat (Reus Refugi, el Sindicat d’Habitatge de Reus i Unitat contra el Feixisme i el Racisme), i també de la junta de portaveus del Parlament.
El Grup de Suport a Mohamed Said Badaoui demana suport per difondre aquest comunicat i convida a totes les persones i entitats a adherir-se. Ara per ara, s’han recollit més de mil adhesions.
Sobre el cas…
Tal com va explicar en aquesta entrevista a la Directa, el seu malson va començar quan va decidir demanar la nacionalitat espanyola i el Ministeri de l’Interior li va denegar argumentant que el considera una “persona radicalitzada”, sense aportar cap prova ni expedient que ho demostri. Per aquest motiu, amb el seu advocat Iván Aybar Jiménez van presentar un recurs contenciós-administratiu a la fiscalia de Madrid i van sol·licitar les proves a la policia, que en lloc d’aportar-les li va obrir un procés d’expulsió administrativa utilitzant la llei d’estrangeria.
Un altre català originari del Marroc i veí de Vilanova la Geltrú (el Garraf), Amarouch Azbir, va ser detingut el mateix dia i va passar punt per punt pel mateix recorregut que Badaoui, amb qui van arribar a compartir calabós. Malgrat això, a diferència del cas de Badaoui, el jutjat d’instrucció 5 de Vilanova i la Geltrú va denegar l’internament d’Azbir al CIE, acordant la seva compareixença tres cops per setmana davant del jutge i “sempre que li sigui requerit”. Així doncs, amb una idèntica situació, dos jutjats diferents han decidit mesures antagòniques.
Fins ara, el mecanisme legal que l’Estat espanyol ha fet servir per intentar expulsar tant Badaoui com Azbir és l’article 54.1a de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, segons el seu nom oficial. Popularment coneguda com a llei d’estrangeria, en l’apartat citat anteriorment es determina com a “infraccions molt greus” el fet de “participar en activitats contràries a la seguretat nacional o que puguin perjudicar les relacions d’Espanya amb altres països, o participar en activitats contràries a l’ordre públic considerades molt greus a la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana”. A la pràctica, això permet que l’Estat pugui expulsar persones sense necessitat de sotmetre el procés a cap control judicial i només d’acord amb informes policials.
En l’entrevista a La Directa, Badaoui es mostra optimista “confio en la pressió social i política per frenar la meva expulsió. Estic esperançat que això s’aturi”.
Article publicat gràcies a la informació de La Directa
