El govern israelià, presidit per Binyamin Netanyahu, amb el suport del govern nord-americà de Donald Trump, en l’anomenat “Pla de Pau per a prosperitat”, ha anunciat l’annexió de manera unilateral a partir de l’1 de juliol d’un 30% del territori de Cisjordània. En resposta a aquest anunci, l’Autoritat Nacional Palestina ha decidit aturar la cooperació en matèria de seguretat amb Israel.
L’annexió unilateral està prohibida sota les lleis internacionals, i segons un comunicat del passat 16 de juny subscrit per 47 experts independents en drets humans de les Nacions Unides “suposa una greu violació de la Carta de les Nacions Unides i les Convencions de Ginebra, i és contrària al principi fonamental afirmat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides i l’Assemblea General que l’adquisició de territori per accions de guerra o per la força és inadmissible”.
El comunicat, encapçalat per Michael Lynk, Relator Especial sobre la situació dels drets humans als Territoris Ocupats de Palestina des de 1967, recorda les nombroses condemnes de les Nacions Unides cap a Israel per les reiterades violacions dels drets humans a la població palestina que van des de la confiscació de terres i recursos naturals, a les demolicions d’habitatges, desplaçaments forçats de població o violència dels colons. El Relator Especial Lynk i 46 experts més, alerten que aquestes violacions s’intensificaran després de l’annexió que convertirà Cisjordània en un “Batustan palestí” format per enclavaments desconnectats entre sí i envoltats per terres israelianes i sense connexió territorial amb el món exterior.
Per la seva banda, més de 70 organitzacions de la societat civil palestina s’han unit per demanar mesures als Estats i institucions públiques per tal d’aturar l’annexió il·legal per part d’Israel de Cisjordània i les violacions greus dels drets humans del poble palestí.
Cisjordània, ocupada per Israel des de 1967, es troba parcialment sota control militar d’Israel i parcialment sota l’administració de l’Autoritat Nacional Palestina. Hi viuen entre 2 i 3 milions d’àrabs palestins i prop de 430.000 jueus israelians sobre 140 assentaments construïts durant aquests 53 anys d’ocupació.
Segons els plans del govern israelià, l’annexió suposaria l’aplicació de la sobirania israeliana sobre els assentaments il·legals a Cisjordània, així com l’estratègica vall del riu Jordà, limítrof amb Jordània, i rica en recursos hídrics, i obligaria a uns 120.000 palestins de Cisjordània a viure en enclavaments dins dels territoris annexats.
L’annexió també suposaria agilitzar els tràmits per a la construcció de nous assentaments, ja que esdevindria un afer local. Fins ara, un cop l’Administració civil israeliana a Cisjordània -l’organisme militar que gestiona l’ocupació de territoris palestins- ha aprovat la construcció de noves colònies, cal la ratificació per part del Ministeri de Defensa israelià i el primer ministre, en un procés que es dilata anys.
Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ens sumem a la crida internacional per aturar l’annexió unilateral del 30% de Cisjordània per part de l’estat d’Israel i demanem la represa de les negociacions entre les autoritats israelianes i palestines per trobar una solució pacífica al conflicte que obri la porta a la creació de dos estats i permeti una vida digna i lliure a la població palestina.
Per tot plegat, des del Fons Català de Cooperació demanem a la Conselleria d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya que:
- Traslladi al Govern espanyol i a la Comissió Europea la necessitat de prendre mesures diplomàtiques de forma urgent per aturar l’annexió unilateral per part de l’Estat d’Israel del 30% del territori de Cisjordània.
- Sol·liciti al Govern espanyol, a través del Ministeri d’Afers Exteriors, i a la Comissió Europea una major implicació en la cerca d’un pla de pau negociat entre israelians i palestins, alternatiu al Pla de pau per a prosperitat de l’administració Trump, i que aspiri a la creació d’un Estat palestí.
