Assistents a les jornades van denunciar que fa mesos que esperen els permisos de connexió en instal·lacions fotovoltaiques i que “no es poden fer comunitats energètiques si no hi ha permisos de connexió”.
La taula rodona organitzada per la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, l’Ateneu Popular de Ponent, l’Assoc. Lleida per la Unesco, Ponent Coopera, Òmnium Cultural i Farmamundi, va comptar amb la participació d’Adrià Massip, de la Coordinadora Les Garrigues per una Eòlica i Solar sostenibles; Montserrat Corberó, de Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, Marco Aparicio, de la Coordinadora de l’Urgell, i Aidà Almirall, portaveu de l’Associació Amics de Montblanquet. Amb la moderació de Xavier Franch, periodista de Som Garrigues, els ponents van fer una radiografia de les xarxes de resposta territorial a “l’allau de projectes de renovables que amenacen directament zones d’alt valor natural i agroecològic” de Ponent.
La segona part de la jornada va ser el torn de les alternatives territorials, amb la presència de Carme Sala de Som Energia; Albert Mases d’Anpier; Ignasi Valgañón, de l’Agència de l’Energia de Lleida i Jordi Garcia, de Becquel, amb la moderació de Josep M. Sanuy, periodista de Grup Segre.
Montserrat Corberó i Adrià Massip van criticar el concepte de “parc eòlic o fotovoltaic”, que considera “una manipulació del llenguatge, ja que la paraula parc té una connotació lúdica i de greenwashing, del que en realitat són projectes de centrals industrials perjudicials per al medi natural i rural”, afegint que “ningú anirà a passejar a un parc eòlic o fotovoltaic” i denunciant que siguin els oligopolis energètics els que tinguin la potestat per decidir en quines terres posen les centrals, prioritzant les zones d’alt valor natural o agroecològic perquè els surt més barat.
Es va visibilitzar la manca de compensació territorial del decret llei, que pretén que es produeixi 10 cops més energia de la que fa falta al territori, per subministrar energia altres territoris, tenint en compte que “en el transport d’energia es perd fins al 50%”. A més, els ponents van negar que la construcció de centrals de producció d’energia “verda” aportessin beneficis al territori, oportunitats de treball o ajudessin a revertir el despoblament en zones rurals, si no que el que provoquen són “confrontacions i conflictes entre municipis”.
El tema de les distribuïdores i el paper de l’administració va centrar el debat durant bona estona. A part de la problemàtica dels permisos per punts de connexió, des del públic es va lamentar la manca de “cultura energètica” i consciència del valor natural, històric i turístic del paisatge, que és el que ha permès la mobilització de tota la societat a l’Empordà en contra dels grans projectes energètics que es volien fer a la zona. Aquesta falta de posada en valor del paisatge ha portat a la manca de suport d’alcaldes a la xarxa i posicionament de l’administració sobre el tema. El públic va criticar també les “portes giratòries” de representants polítics en el sector energètic i viceversa, que fan que les administracions no tinguin força davant les oligarquies.
Aidà Almirall va remarcar la importància de “trobar aliats en l’àmbit mediàtic” per fer arribar informació i portar a debat públic el que es considera “problema de 4 rurals”. El fet positiu és que ha nascut una xarxa de Ponent i la Xarxa Catalana per unes renovables sostenibles que han permès fer incidència al govern i fer propostes: “Estem fent sentir la nostra veu a tots els grups parlamentaris i s’està creant una xarxa europea. Anem avançant” va afirmar Montserrat Corberó.
Les experiències territorials en el sector de les energies renovables van centrar-se en l’eficiència d’avançar en substituir la il·luminació que no sigui LED en els edificis de l’administració pública i fomentar l’aerotèrmia; fomentar l’energia social amb petits parcs a prop d’on es consumeix l’energia; utilitzar els terrenys de poc valor ambiental, rural i natural; promoure un model participatiu allunyat dels monopolis i sobretot, els projectes agrovoltaics van erigir-se com un dels models més valorats, per “evitar fer centrals energètiques en zones fèrtils i de producció d’aliments”. En definitiva, “perdre sobirania alimentària per guanyar sobirania energètica, que no és sobirania, ja que està en mans dels oligopolis”.
Més informació: Jornades: El model d’energies renovables a Ponent
