La Declaració neix en el context de debat global sobre la protecció de la privadesa en l’era digital i l’amenaça que representa la proliferació de tecnologia de cibervigilància i ciberespionatge. A Catalunya tenim present la polèmica amb el cas Pegasus, i l’espionatge del CNI a l’independentisme i a diferents càrrecs polítics a través del sistema de vigilància israelí Pegasus, que va posar de manifest la magnitud del problema del ciberespionatge i el seu impacte en els drets humans i la democràcia.
La necessitat de regulació internacional de les tecnologies de vigilància dirigida s’ha fet palesa per garantir la protecció i exercici dels drets humans, i en aquest context el Govern de Catalunya, juntament amb l’ONG Acces Now, la tasca de la qual és la defensa de la llibertat d’expressió i dels Drets Humans digitals dels usuaris en risc, han promogut aquesta iniciativa col·lectiva per posar fre a la immunitat d’una indústria creixent i molt poderosa.
La Declaració de Ginebra sobre la vigilància selectiva es va presentar oficialment el 29 de setembre del 2022 en l’acte paral·lel de la 51a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU “La vigilància selectiva, una amenaça per als drets humans i la democràcia”, organitzat per Access Now i el Govern de Catalunya, a Ginebra, Suïssa, amb el text següent:
Crida a un compromís col·lectiu amb els drets humans en l’era digital
Nosaltres, les organitzacions de la societat civil, els governs, les empreses del sector privat i els particulars sotasignats, declarem:
Reconeixent la importància de la tecnologia com una eina sòlida per al desenvolupament econòmic, social i sostenible, i tenint en compte els seus avantatges a l’hora d’afrontar els reptes d’un autoritarisme creixent,
Observant l’existència de tecnologies digitals per a la vigilància específica, inclosa la pirateria de dispositius mòbils, la vigilància de la xarxa i el reconeixement facial i d’afectes, entre d’altres,
Observant que l’ús creixent d’aquestes eines comporta violacions greus dels drets humans i amenaça la democràcia,
Reconeixent que no hi ha cap marc internacional que reguli i limiti l’exportació, la venda, la transferència, el servei i l’ús de la tecnologia de vigilància, malgrat les repetides crides d’experts en drets humans de l’ONU perquè se’n creï un,
Condemnant l’ús cada cop més freqüent de la vigilància per seguir col·lectius que participen en activitats protegides, com ara protestes pacífiques, moviments socials democràtics, activistes, defensors dels drets humans, advocats i periodistes, ja que afavoreix un efecte dissuasiu no desitjat sobre els drets humans i la democràcia,
Prenent nota de l’existència de casos generalitzats de particulars els drets fonamentals dels quals han estat violats per la intromissió de tecnologies de vigilància a la seva vida pública i privada.
Ens comprometem, i demanem a les organitzacions multilaterals, els governs i els interlocutors del sector privat que també ho facin, a adoptar les mesures següents per protegir la democràcia i respectar els drets humans en l’era digital:
- Aplicar una moratòria immediata sobre l’exportació, la venda, la transferència, el servei i l’ús de tecnologies de vigilància digital específica fins que s’estableixin salvaguardes rigoroses dels drets humans per regular aquestes pràctiques.
- Establir un marc legal i polític —tant en els àmbits nacionals com internacional— que sotmeti l’adquisició d’eines de vigilància a una sistema públic de supervisió, consulta i control que sigui sòlid, per tal de complir les salvaguardes contra l’accés il·legítim i garantir els principis de necessitat, proporcionalitat, legalitat, legitimitat i garanties processals, d’acord amb els 13 Principis sobre l’Aplicació dels Drets Humans a la Vigilància de les Comunicacions.
- Reconèixer i fer complir el dret al rescabalament i la reparació per mitjà de mesures de supervisió sòlides i independents per a particulars sotmesos a ciberespionatge.
- Exigir a les empreses que desenvolupen i distribueixen aquestes tecnologies que retin comptes per no haver respectat els drets humans i reconeguin que han contribuït a uns usos finals abusius, i reclamar-los transparència sobre l’abast de les dades obtingudes i el seu tractament.
- Revisar i reformar totes les lleis i reglaments relacionats que regeixen la importació, exportació, adquisició, desenvolupament, supervisió, venda, transferència, servei i ús de tecnologies de vigilància específica per tal de garantir el compliment del dret i les normes internacionals de drets humans.
- Desenvolupar i promoure l’adopció de salvaguardes sòlides i clàusules estàndard en qualsevol contracte de compravenda de programes de cibervigilància per garantir que les normes de drets humans es compleixen en qualsevol ús d’aquests productes i serveis.
- Informar públicament a qualsevol òrgan de supervisió competent, ja sigui en l’àmbit nacional, regional o internacional, de qualsevol ús indegut que s’hagi detectat de productes i serveis de cibervigilància que doni lloc a violacions dels drets humans.
- Garantir que la transformació digital afavoreix, i no perjudica, la democràcia i els drets humans, de tal manera que es reforcin les oportunitats i alhora s’afrontin els reptes actuals.
Publicat a Gencat
