L’impacte del militarisme en el medi ambient i el paper dels exèrcits en el canvi climàtic és enorme. Els exèrcits son grans agents contaminants en tots els processos, des de la fabricació i exportació d’armes i el manteniment d’instal·lacions fins a les accions bèl·liques, passant pel consum de combustibles fòssils, la sobreexplotació de recursos, la generació de residus i el colonialisme acaparador i invasor de terres.
Tanmateix, és frustrant veure com ben just es menciona la contribució del militarisme en el canvi climàtic. Tant en les conferències mediambientals com als mitjans de comunicació hi ha silenci sobre els efectes contaminants de la indústria militar. Protegir el planeta i la vida és una altra dels milers de raons que hi ha per fer Objecció Fiscal a la despesa militar i ara més que mai. A Lleida, la campanya per l’Objecció Fiscal, promoguda per la Coordinadora d’ONGD i aMS compleix enguany 10 anys, i com diu Gemma Casal, tècnica de la Coordinadora, “Ens hem d’alegrar per la seva continuïtat a Lleida però necessitem més suport i fer molt més impacte perquè la considerem més necessària que mai. Es una fórmula que apareix vinculada a l’objecció de consciència i al voltant de la idea que les guerres i les armes no han servit mai per transformar cap realitat en positiu, i es fan en el nostre nom. Com més passen els anys més veiem que les guerres i militarització ens afecten directament per l’impacte ambiental, perquè porten migracions, i tota una sèrie de conseqüències fins arribar al COVID-19 que són molt evidents”.
La Coordinadora d’ONGD i aMS integra entitats i moviments diversos de Lleida que s’agrupen amb objectius comuns, però el pla d’autonomia permet col·laborar amb entitats no membres que treballin en les mateixes línies de defensa de la pau, la justícia social i els drets humans. En aquest context, la Coordinadora ha començat a teixir xarxa amb entitats ecologistes del territori per integrar la perspectiva ambiental, ja que la justícia ambiental i la sostenibilitat esdevenen reivindicacions centrals per garantir un escenari per a les demés demandes socials.
L’entitat ecologista Rebel·lió o Extinció, és una entitat de recent creació a Lleida, inspirada en el moviment internacional (Extintion Rebellion) que va sorgir a l’any 2018 lligada als moviments RiseUp i Fridays for future, i en les accions de lluita no violenta. L’entitat està interessada en incorporar l’objecció fiscal com a estratègia no violenta i com a forma de generar canvis i incidir en l’opinió pública, i en els debats i decisions polítiques. Rafa Terol, de RX Lleida, considera que la incorporació de les estratègies de lluita no violenta és recent en els moviments ecologistes i el confinament ha obligat a aquestes entitats a reformular-se. Segons l’entitat, incorporar l’objecció fiscal i generar debat sobre l’impacte ecològic de la militarització són opcions de protesta necessàries i que es poden aplicar abans de poder “tornar als carrers a fer accions més visibles”.
Per aquest motiu va sorgir la proposta d’iniciar converses amb la Coordinadora d’ONGD i aMS i crear contingut, com una xerrada virtual en directe, sobre l’impacte mediambiental de les guerres i l’armament, i la necessitat de desmilitaritzar-nos per protegir la vida i el planeta, contribuint a visibilitzar l’objecció fiscal com a estratègia de lluita no violenta i com a resistència a la militarització de la vida.
Us resumim les principals reflexions que van sorgir durant la videoconversa en directe del 18 d’abril “Lluita no violenta i Objecció fiscal. Desmilitaritzem per protegir la vida i el planeta” entre Gemma Casal, tècnica de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida i Rafa Terol, de l’entitat Extinció o Rebel·lió Lleida.
Gemma Casal considera que l’objecció fiscal, com l’objecció de consciència, no té potser l’impacte que poden tenir altres fórmules però són posicionaments més clars i argumentats, més difícils de desmantellar. És una manera clara de dir que “volem participar de les decisions sobre la destinació dels nostres diners, i volem que els nostres impostos es destinin a fins més socials”. És una qüestió democràtica poder participar i opinar sobre la gestió que es fa dels nostres recursos. Com diu Rafa Terol “la democràcia ha d’anar molt més enllà de votar en una urna, hi ha d’haver poder de decisió en el moment que vas a comprar, quan pagues impostos, saber i poder decidir en què s’estan invertint els seus diners” i té clar que “l’objecció fiscal no vol dir no pagar a hisenda, sinó destinar a una altra finalitat els teus diners. No amagues res quan tu vas a declarar els teus impostos i adjuntes un justificant de la teva objecció”.
Rebel·lió o Extinció Lleida s’han interessat molt pel tema de l’Objecció fiscal, més enllà que s’hagi visibilitzat com a eina de denúncia social en el context d’Estat d’Alarma però també per la consciència de l’impacte que té la indústria de l’armament i de la guerra en el medi ambient, de la relació directa entre indústria armamentística i degradació ambiental, i carrera armamentística i canvi climàtic: “A part del fet obvi que les armes maten i que una part dels nostres impostos van per fabricar, exportar i comprar armament, que mata població civil per molt que ens venguin que són selectives i precises, resulta també obvi el greu impacte ecològic, encara que no se’n parli tant”.
A més a més, durant l’estat d’alarma i el confinament total, la fabricació i exportació d’armes ha continuat en l’Estat espanyol, com una activitat considerada “essencial”. L’economia ha fet una parada arrel de la crisi del COVID-19 i la indústria armamentística ha continuat consumint combustibles fòssils i altres recursos (metalls, recursos energètics, aigua, terres) i les operacions militars han continuat a pesar que les Nacions Unides van decretar una treva durant la crisi del coronavirus. Rafa Terol considera que “hem de practicar un ecologisme molt conscient d’on estem i quines indústries són essencials. Amb la crisi ho estem veient i ara és un bon moment per parlar-ho. L’armament no és essencial ni gens prioritari. En un moment així no hauríem de respondre amb militarització”
Gemma Casal està d’acord que la crisi del COVID-19 posa llum sobre la militarització i el blanquejament de l’exèrcit que s’està donant en aquests dies, un intent de difondre la creença que existeix un exèrcit humanitari, un exèrcit de pau. “Aquest exèrcit humanista, tracta de vendre la idea que tenim exèrcits de pau i per tant podem anar a posar-nos a casa dels altres per dir-los com han de gestionar el seu país i en realitat es tracta del control de pous de petroli, de gasoductes, mineria, gran acaparament de terres, i expulsió de població. Es essencial poder entendre la lògica del colonialisme i descolonitzar-nos el pensament nosaltres també”.
Un colonialisme que, tal com comenta Rafa Terol, que s’anomena eufemísticament “geopolítica”per donar-li una pàtina de legitimitat. Rebel·lió o Extinció es mostren preocupats perquè a part de la contaminació i extractivisme perpetrat per la indústria militar, la crisi climàtica i ecològica ens portarà a un escenari d’inestabilitat que el que farà serà augmentar la inestabilitat i la conflictivitat a les zones ja en conflicte, i també es mostren preocupats per les informacions que ens arriben, i els discursos al voltant de la militarització de la seguretat.
“Quan es parla de seguretat global tenim colonitzat el nostre cervell en el moment que pensem que la seguretat ve a través d’un exèrcit. És un oxímoron. Si hi ha un exèrcit no hi ha absència de violència. Seguretat no vol dir només que la gent no es dispari. Vol dir que les persones puguin viure de manera segura i digna” comenta la Gemma Casal, i Rafa Terol contesta que dins Rebel·lió o Extinció es parla de conceptes com Seguretat humana i cultura regenerativa: “Seguretat és poder tenir uns hospitals que no es col·lapsaran a la primera de canvi, amb recursos i personal valorat i ben pagat, valorar les feines vertaderament importants i imprescindibles”.
En aquest sentit, voler saber la veritat del que amaga la indústria de l’armament i la guerra, quines són les motivacions reals que mouen els exèrcits i on és tota la informació sobre despesa militar forma tant part de les reivindicacions d’Extintion Rebellion com les mediambientals.
La conclusió i les reflexions a les que es va arribar a la conversa són la necessitat de parlar de salut global i la necessitat de reformular tot allò que no és sostenible mediambientalment com a forma de garantir la vida. Segons la Gemma, “Una pandèmia ens ha posat a tots a lloc, ens ha explicat què vol dir salut global i sabem que les repercusions seran desiguals, en funció de les injustícies i les desigualtats socials. Per tant ha de quedar clar que a un virus no li pots aixecar fronteres i disparar-li amb una arma i que els exèrcits son inútils contra els virus.”
El Rafa conclou que “El militarisme no és sostenible. I en el futur tot el que no sigui sostenible no es pot mantindre.”
Per tant és un bon moment, com a societat crítica que som, de començar a teixir la cooperació i la solidaritat entre pobles, i és moment d’eliminar a l’exèrcit de la partida.
Desmilitartizem per protegir la vida: Objecció fiscal a la despesa militar!
Podeu trobar el video de la xerrada “lluita no violenta: Objecció fiscal” al canal de youtube de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida
Per més informació sobre com fer l’Objecció Fiscal, cliqueu aquí.
