Els GDAMS son un període especial d’accions, part de la campanya GCOMS (Campanya d’Acció Global contra la Despesa Militar) i de l’Internationa Peace Bureau (IPB) que coordina el centre Delàs, i que té com a objectiu demanar grans reduccions de la Despesa Militar Mundial i la redirecció d’aquests Fons públics a atendre les necessitats humanes: “Healthcare not warfare”.
La Coordinadora d’ONGD i aMS s’ha sumat a la campanya difonen informació sobre la despesa militar i fent crida a l’Objecció Fiscal. Per acompanyar la crida, la campanya global per a la reducció de la Despesa militar ha elaborat infografia on es compara la despesa militar amb la despesa orientada a la seguretat humana, posant en perspectiva el cost dels preparatius per la guerra en comparació al cost relacionat amb la sanitat i el benestar de les persones.
Compartim la Declaració del GDAMS i us animem a sumar-vos a les propostes de la campanya online.
Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar – GDAMS. 10 d’abril – 9 de maig de 2020.
La pandèmia del COVID-19 ens ha mostrat on són i on haurien d’estar les nostres prioritats com a societat. Aquest brutal atac a la seguretat de les persones a tot el món desacredita els nivells de despesa militar mundials i posa en evidència el sagnant malbaratament i pèrdua d’oportunitats que suposen. El que el món necessita ara és centrar els seus esforços en amenaces vitals a la Seguretat: condicions de vida saludable per a totes, la qual cosa necessàriament porta a societats més justes, verdes i pacífiques. Els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar (GDAMS per les seves sigles en anglès) de 2020 volen dirigir l’atenció cap a l’alt cost d’oportunitat que suposen els actuals nivells de despesa militar: 1,82 bilions de dòlars a l’any, gairebé 5.000 milions de dòlars al dia, 239 dòlars per persona. Quan una minoria de la població mundial decideix finançar els preparatius de la guerra, totes perdem l’oportunitat de dotar de fons polítiques que confrontin les veritables amenaces a la nostra seguretat.
L’exèrcit no va poder ni podrà aturar pandèmies com aquesta.
Una crisi com aquesta només pot ser confrontada amb atenció sanitària i altres activitats dedicades al sosteniment de la vida, no amb equipament i efectius dedicats a la guerra. El fet que actius militars estiguin sent utilitzats durant aquesta crisi pot portar a malentesos: això no justifica el seu desorbitat pressupost, ni vol dir que siguin ells els qui estan resolent aquesta crisi. Ens mostra més aviat el contrari: necessitem menys soldats, avions de combat, tancs i portaavions, i més metgesses, infermers, ambulàncies i hospitals. Des de fa dècades ens hem equivocat en les nostres prioritats, és moment de (re)considerar com la despesa militar ha suposat una enorme quantitat de recursos públics en pro d’una falsa noció de seguretat que res té a veure amb les necessitats de les persones ni els seus drets a sanitat, educació, habitatge i altres serveis socials essencials.
És el moment de transferir el pressupost militar cap a les necessitats humanes.
Dràstiques reduccions de la despesa militar alliberarien recursos no només per garantir una sanitat universal, sinó també per fer front a les emergències climàtiques i humanitàries, que també provoquen milers de morts cada any, especialment als països del Sud Global, que estan patint les pitjors conseqüències d’un model econòmic que els ha estat imposat.
Transferir recursos per finançar la salut de totes i per frenar crisis climàtiques i humanitàries contribuiria a evitar que situacions com aquesta tornessin a donar-se, així com a rescatar les comunitats més afectades. Aquests fons podrien sense cap dubte provenir del pressupost militar, que ha rebut un tracte preferencial en la presa de decisions des de fa dècades. Ens hem d’assegurar que una crisi sanitària d’aquestes dimensions no torni a repetir-se, i per a això necessitem repensar les relacions internacionals, reconsiderar les amenaces reals a la nostra seguretat i proveir als serveis públics de protecció civil amb el finançament que requereixen per funcionar de forma adequada. També hem de garantir que aquesta crisi no sigui pagada pels sectors més vulnerables, com ja ha passat en massa ocasions amb anterioritat. Redistribuint els pressupostos de defensa podríem finançar la tan necessària transició cap a societats i economies més pacífiques, justes i sostenibles.
Des de Seül a Toronto i de Sydney a Buenos Aires, ens alcem juntes durant els Dies d’Acció GDAMS (del 10 d’abril al 9 de maig) per demanar reduccions dràstiques de la despesa militar que permetin adoptar mesures urgents per fer front a la pandèmia del COVID-19 i per proveir seguretat humana per a totes.
Publicat a Centre Delàs