Avui és un dia qualsevol. Un dia en què milers de dones seran assassinades, violades, colpejades, menyspreades. Perquè són dones. Riques, pobres, de ciutats, de pobles, joves, grans, altes, baixes…Sense treva. A qualsevol lloc del món. Al carrer, a casa, a internet, a l’institut, a la feina, als grups religiosos, socials, polítics, a les institucions. Sense treva. Un dia qualsevol. Un dia com avui.
No són fets aïllats sinó que responen a un mandat patriarcal basat en les desiguals relacions de poder existent. Els violadors, assetjadors, assassins o agressors són homes, independentment del seu origen, edat, procedència, classe social, nivell acadèmic o de quina sigui la seva relació amb les dones.
Les arrels de la violència masclista cal buscar-les i analitzar-les des de la perspectiva del poder d’apropiar-se del cos i de la vida de les dones per part dels homes, en tant que conquesta i forma de dominació.
Fa dècades que el feminisme lluita per visibilitzar totes les violències que són instruments d’opressió en una societat patriarcal i capitalista, reivindicant que es compleixi la garantia plena dels nostres drets. Des de fa anys vivim en una situació de crisi sistèmica- agreujada ara per la Covid-19- on els poders econòmics i polítics globals augmenten les mesures precaritzadores en un escenari que promou les retallades de drets socials i polítics. Aquest embat neoliberal s’acompanya en el nostre context dels fonamentalismes d’extrema dreta que s’alimenten des de poders institucionals i econòmics al veure perillar els seus privilegis. Es reforcen contínuament missatges masclistes, racistes i contra qualsevol dissidència als mitjans de comunicació generalistes, xarxes socials -plenes de missatges misògins, racistes i LGBTIfòbics- partits polítics i, fins i tot, a les sentències judicials. Perquè sabem i saben que qualsevol pràctica masclista en qualsevol lloc del món beneficia l’actual ordre actual global.
Ens indignen les respostes que es donen des de les institucions públiques, tan estatals com autonòmiques i locals. Denunciem els sistemàtics incompliments de les seves obligacions en relació a la prevenció i l’educació, les retallades, la insuficiència de recursos existents, la manca de circuits d’abordatge integral de les violències i de formació de professionals, la insistència de grups polítics a negar les pròpies violències, etc.
Denunciem la manca d’una adequada protecció de la integritat i la llibertat d’expressió davant els atacs masclistes en els espais virtuals, que tenen com a objectiu anul·lar la participació sociopolítica de les dones i són una forma més de violència patriarcal.
Denunciem igualment la manca de responsabilitat de molts mitjans de comunicació que massa sovint presenten la informació sobre aquestes agressions de manera esbiaixada, insuficient i victimista, des de la morbositat i el sensacionalisme. Sovint també estigmatitzen determinats agressors: veiem com els homes blancs, occidentals, amb poder econòmic, polític, militar o religiós gaudeixen de la impunitat que els dona la seva posició. I també les dones agredides s’estigmatitzen pel seu origen o procedència.
Ens indigna i continuarem denunciant un poder judicial inoperant que revictimitza i, fins i tot, criminalitza les dones, i unes decisions judicials que neguen sistemàticament la gravetat de les violències masclistes. La justícia és patriarcal i no pararem fins aconseguir canviar-la. Les feministes estem aconseguint visibilitzar un poder judicial que no està adaptat a la meitat de la població i l’estem interpel·lant perquè posi en el centre els nostres drets. Es tracta de reclamar que el sistema judicial incorpori els estàndards internacionals, que reconegui l’ampli ventall de les violències i no només les de l’àmbit de (ex) parella, que les assumeixi com un problema estructural i de discriminació en lloc d’una infracció individual, que admeti la necessitat de formació obligatòria de la judicatura i els operadors jurídics, que s’adapti a les formes de violències digitals, que ofereixi protecció real a les dones i es faci càrrec de la seva recuperació, etc.
Denunciem la Llei d’Estrangeria, que exerceix violència sobre les dones migrades i subordina les seves vides al patriarcat, i exigim la regularització de la seva situació com a única via per revertir els processos de violències masclistes.
Rebutgem les recomanacions d’una “política de la por” vers les dones i la seva seguretat. Al contrari, ens manifestem a favor de l’autoorganització i l’autodefensa feministes per contrarestar aquest missatge que ens volen inocular repetidament perquè ens volen una altra vegada submises, callades i tancades en l’àmbit privat.
Davant les violències masclistes, ens mantindrem sempre juntes amb les amigues, germanes, filles, amants, mares, companyes de vagó de tren, companyes de feina, amb el col·lectiu de dones del poble, del barri… Totes juntes, diverses, vives i rebels.
Lleida, 25N/2020
Grup Feminista de Ponent- Grup de Dones de Lleida
