Dos presidents per a un país dividit

Imatge: Duncan C via Flickr
El país té al davant el que sembla que seran quatre anys convulsos si Biden, un veterà del centre polític, no aconsegueix teixir aliances transversals amb els dos bàndols d'una societat dividida.

Les eleccions han tornat a desmentir les enquestes. Les divisions que s’han accentuat en l’era Trump i han destripat totes les falles dels EUA, han polaritzat encara més els nord-americans en lloc d’unificar-los en una clara majoria en contra de Trump. El país ha saltat de crisi en crisi aquest 2020, sigui per la manca de lideratge o la diferència de visió en com enfrontar-se a la pandèmia, el racisme sistèmic o els processos de selecció dels jutges pel Tribunal Suprem. Biden serà president, però la reacció de Trump davant la igualtat viscuda aquests dies de recompte dibuixa l’oposició que rebrà per part de l’encara ara president i el seu entorn. Queden dos mesos fins a la presa de possessió, però no hi haurà treva i les ofensives sortiran des de la Casa Blanca.

La participació ha estat històrica segons els primers càlculs, que s’ha convertit en la més massiva en quasi un segle. Els demòcrates han mobilitzat els seus electors per votar massivament de manera anticipada i per correu. Cent milions de ciutadans ja havien dipositat el seu vot abans de la jornada electoral, i part de la lentitud del recompte s’explica per la falta de capacitat de molts estats per respondre a aquest context.

En una campanya en què Biden no ha fet cap acte obert al públic i Trump organitzava esdeveniments massius, menyspreant les recomanacions dels científics, els nord-americans s’han mobilitzat d’una banda i altra. Amb el 92% dels vots escrutats la nit del divendres, tots dos candidats han superat el nombre de vots aconseguits per Obama el 2012, que fins ara ostentava el rècord de vots aconseguits. I Trump, tot i perdre les eleccions, ha arreplegat quasi el 48% dels vots –un percentatge superior a 2016– i ha aconseguit sis milions de sufragis més que fa quatre anys.

Les eleccions als Estats Units es decideixen pels guanys marginals. Com que el sistema divideix el nombre de representants per estats i en cadascun el winner takes all (‘el guanyador s’ho emporta tot’), els equips de campanya només es fixen en un reduït grup d’aquests estats, aquells on la cursa està igualada. En cadascun d’ells, desenvolupen una estratègia específica per focalitzar-se en certs segments demogràfics que tenen un pes rellevant i estan oberts a votar en una direcció o una altra. A Pennsilvània, un d’aquests estats decisius amb gran representació, l’aposta dels demòcrates es basava en la mobilització massiva a les grans ciutats, convèncer les dones blanques de les àrees suburbanes i la població dels barris on és majoria la comunitat negra.

“Mai havia vist tanta mobilització, especialment entre els joves del barri”, diu Sheila, que treballa en una parròquia als suburbis del nord-oest de Filadèlfia. Aquesta ciutat, on el 42% de la població és negra, ha estat clau perquè Biden estigui davant en el recompte d’aquest estat. Vuit de cada deu votants de Filadèlfia ho va fer pels demòcrates. Una mobilització d’una comunitat, l’afroamericana, històricament discriminada en els processos electorals.

A molts estats se’ls ha dificultat el registre, pas previ per poder votar, i els esforços aquest any semblen haver estat clau. El racisme sistèmic que han denunciat les protestes del Black Lives Matter en els últims mesos és tant una resposta a la brutalitat policial històrica contra els afroamericans com una resposta al discurs legitimador de Trump envers el supremacisme blanc. El 87% dels afroamericans van votar per Biden, així com el 66% dels hispànics i el 63% de les persones d’origen asiàtic segons enquestes electorals. Però tot i que el 57% de la comunitat blanca va votar per Trump contra el 42% que ho va fer pels demòcrates, els avenços de Biden per captar vots d’aquesta borsa, dos terços del total de votants, ha estat una altra de les claus de la seva victòria.

Segons les enquestes sobre les preferències dels electors, Trump va guanyar el vot dels homes blancs amb divuit punts d’avantatge sobre Biden, però fa quatre anys en va treure 31 a Hillary Clinton. Però si les minories han votat en contra de Trump, el suport que aquest rep de la població blanca en les regions suburbanes de les grans metròpolis i les zones rurals ha estat clau perquè el resultat sigui més ajustat del que s’esperava. Molts dels votants veuen en ell un líder econòmic que ha millorat la situació de la seva butxaca.

I és que si bé la base clau dels votants del Partit Republicà continua sent la comunitat blanca, els primers estudis demostren que les minories han votat per l’encara president en major percentatge. És a dir, que Trump va sortir reforçat en tots els grups de les minories en comparació amb el 2016, tot i les seves diatribes contra els migrants, la seva permissivitat amb grups racistes o la seva manca de lideratge durant la pandèmia.

Un terç de la comunitat llatina va votar per Trump, crucial per la seva victòria a Florida, on a molts exiliats cubans i veneçolans els convenç el discurs de mà dura del president contra els governs d’aquests països. Però un ampli sector conservador, liberal econòmic i religiós s’identifica amb Trump, una realitat que es va veure reflectida en la disminució del suport que va rebre Biden a certs comtats, com ara a Miami-Dade, on el candidat demòcrata només va sumar set punts més que Trump. Hillary Clinton en va treure 29 més el 2016, i les acusacions de deixadesa de l’establishment demòcrata per donar per fet el vot llatí venen des de dintre del partit, amb la congressista Ocasio-Cortez al capdavant.

Però la divisió generacional també explica aquests percentatges: la mobilització dels joves, fills d’immigrants nascuts als Estats Units, ha estat clau perquè Biden tingui altes probabilitats d’emportar-se l’estat d’Arizona, alhora que molts dels seus pares han escollit el vot republicà tot i el menyspreu que ha mostrat el candidat contra ells mateixos. “Jo el voto perquè no és hipòcrita i diu les coses que els altres polítics no diuen”, assevera Egma, una immigrant equatoriana que va arribar els EUA fa divuit anys creuant el Rio Bravo i que ara ha votat per primer cop. El resultat final ha obert la porta perquè el Partit Republicà centri parts dels seus esforços futurs en captar vots d’aquest grup. La comunitat llatina és la que creix més de pressa als Estats Units, i en un sistema bipartidista, cada cop serà més important per aconseguir la presidència.

Aquesta dolça derrota per a molts republicans els deixa en un terreny incert i a mercè de Trump i el seu entorn. En quatre anys, ha modelat i dividit el país al seu estil, i ni els exabruptes racistes i misògins, ni els escàndols sobre el seu passat financer ni la inestabilitat d’una administració que devorava càrrecs sense fre ha estat impediment per consolidar la seva base. Dels 3.000 comtats que existeixen al país, el 97% ha tornat a votar pel mateix partit. I molts analistes creuen que sense la pandèmia i amb l’economia creixent amb intensitat tot i fer-ho artificialment –reducció d’impostos, estímuls fiscals– és molt probable que Trump hagués aconseguit una nova victòria.

Entre bambolines, Trump ja ha bromejat sobre la seva intenció de presentar-se a les eleccions de 2024. Però més seriós sembla el seu desig de crear una cadena televisiva a la dreta de la Fox, una plataforma que li donaria un altaveu important tant a ell com al seu entorn. Els seus fills, Don Jr. i Ivanka Trump, han jugat un paper important durant aquests quatre anys, i el seu gendre Jared Kushner ha estat la seva mà dreta i qui ha desenvolupat algunes de les polítiques més rellevants, com ara el reconeixement d’Israel per part d’alguns països àrabs. Tots ells han estat en la primera línia de defensa de Trump i s’han fet visibles.

Confirmada la victoria, Joe Biden, un veterà de l’establishment demòcrata que va guanyar les primeres eleccions pel Senat ara fa 48 anys, hereva un país trasbalsat, tancat en si mateix i amb la dura competència de la Xina. Però enfront seu tindrà Donald Trump, un showman a l’americana que ha aconseguit arreplegar la meitat del país al seu darrere amb els seus eslògans a Twitter i un estil televisiu berlusconià, sense respectar res ni ningú i menyspreant qualsevol concepte democràtic que s’interposi en el seu camí, com ara unes eleccions en plena pandèmia. I no sembla que tingui gaires ganes de marxar de l’escenari.

Publicat a La Directa

Més informació: Els reptes que afronta Biden: de la justícia racial a la recuperació de la fe en la ciència

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida