En un context de crisi sanitària i socioeconòmica sense precedents, els tres organitzacions consideren que prevenir els pitjors efectes del canvi climàtic és imperatiu i que els esforços de l’actual Govern d’Espanya resulten insuficients per complir amb els compromisos internacionals adquirits i per compensar la falta d’acció dels governs previs. Espanya, recorden, és un dels països europeus més afectats pel canvi climàtic, segons l’Agència Europea del Medi Ambient.
«Per evitar un canvi climàtic devastador només hi ha una via: reduir dràstica i ràpidament les emissions de CO2 i accelerar la transició ecològica, la qual cosa requereix de decisions polítiques i judicials valentes» ha assenyalat Mario Rodríguez, director de Greenpeace.
L’anunci d’aquest procés judicial se suma així a la llista de litigis climàtics presentats en tot el món en els últims anys. Estats Units, Canadà, Alemanya, França, Bèlgica, India o Nova Zelanda són només alguns dels països els governs dels quals enfronten demandes per aquesta causa. El cas més notori és el d’Holanda, on la Fundació URGENDA ha aconseguit aquest any una històrica sentencia del Tribunal Suprem, que condemna al Govern per incomplir els compromisos prèviament adquirits en relació amb la mitigació climàtica, violant d’aquesta forma els drets fonamentals de les generacions presents i futures.
«En aquests moments en què la pandèmia ens està demostrant amb tota la cruesa les conseqüències d’una crisi global, estem a temps de frenar la debacle que vindrà si no parem el canvi climàtic», ha afirmat Paco Segura, coordinadora d’Ecologistas en Acción.
Incompliment d’obligacions
La presa d’importants decisions polítiques que definiran el futur del clima, de la humanitat i del planeta no pot desatendre’s, encara que en aquest moment sigui important buscar respostes urgents davant la pandèmia de la COVID-19.
El Govern ha incomplert l’obligació prevista en el Reglament (UE) 2018/1999, sobre la governança de la Unión de la Energía y de la Acción por el Clima, que estableix l’obligació d’aprovar un Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i una Estrategia a Llarg Plaç (ELP) pel passat mes de desembre. Amb això, el Govern està vulnerant també els compromisos assumits amb la ratificació de l’Acord de París i les recomanacions cientìfiques del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC) per no superar els 1,5ºC, segons els quals la reducció d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle no hauria de ser inferior al 55% el 2030 respecte a 1990 i al zero net de les emissions el 2040. Tanmateix, el Govern planeja un objectiu de reducció del 23% de les emissions el 2030, molt per sota del referit compromís internacional.
A més a més, fa temps que els més alts tribunals internacionals reconeixen que les condicions ambientals inadequades poden soscavar el gaudi efectiu dels drets a la vida, la salut, a l’accés a l’aigua o als aliments.
Espanya porta anys emetent Gasos d’Efecte Hivernacle per sobre del límit establert. Nomes l’impacte de la crisi econòmica de 2008 es va traduir en una disminució de les emissions indrustrials fins el 2012, moment en el qual es va reprendre un creixement constant fins a l’actualitat.
Amb els objectius previstos pel Govern per la reducció d’emissions, Espanya no podrà evitar l’impacte de greus episodis de sequera, augment del nombre i intensitat dels incendis, pluges torrencials i una major pujada del nivell del mar i, per tant, de les inundacions costeres. Situacions que, com la resta del món, afectaran en major mesura a les poblacions més vulnerables.
«Com a la resta del planeta» ha afegit Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón, «també a Espanya les persones més vulnerables son a la vegada les que menys contaminen i les que menys recursos tenen per adaptar-se i per mitigar les conseqüències del canvi climàtic. És important que qualsevol procés de transformació ecològica al nostre país tingui mecanismes per defensar a aquestes persones».
Per tot això, les tres organitzacions, des del seu compromís amb la defensa del medi ambient i els drets fonamentals de la ciutadania, consideren ineludible l’obligació d’iniciar aquest litigi contra el Govern de la Nació, la única instancia a la qual acudir, per la seva activitat totalment insuficient des de l’entrada en vigor del Protocol de Kyoto per mitigar el canvi climàtic, que posa en greu risc els drets més essencials de les generacions presents i futures.
Fi del comunicat
Información adicional:
El passat 24 de gener de 2020, Greenpeace, Ecologistas en Acción i Oxfam Intermón van presentar una Reclamació davant la inactivitat climàtica de l’administració general de l’estat, demanant «l’adopció de les mesures pertinents per complir les obligacions històriques i ambientals de l’Estat Espanyol».
Davant la falta de resposta del Govern, aquest 14 de setembre de 2020, les organitzacions han iniciat la via judicial amb la interposició d’un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Suprem.
Amb la interposició d’aquest recurs comença el primer litigi climàtic contra el Govern d’Espanay, en el qual les organitzacions demostraran els efectes devastadors que el canvi climàtic tindrà sobre el país si no s’actua a temps, exigiran una reducció d’emissions del 55% el 2030 i el zero net el 2040 i assenyalaran la responsabilitat de l’Estat en la desprotecció dels drets fonamentals a la salut i a la vida de la ciutadania, que necessiten d’un medi ambient adequat per a poder gaudir-se plenament.
Només d’aquesta manera, Espanya podrà complir amb els seus compromisos internacionals en matèria de mitigació del canvi climàtic, així com amb els tractats internacionals de protecció de drets humans dels quals el país és signatari, que obliguen als Governs a realitzar totes les polítiques necessàries per garantir els drets més essencials de les persones, com la salut o la vida, que corren seriós perill si no s’actua ràpidament per evitar-ho.
