Economia de proximitat vs Amazon: com fer front al gegant en època nadalenca

La pandèmia del coronavirus ha fet créixer encara més les compres per Internet, un mercat que ja estava a l’alça. L’Economia Social i Solidària es planteja com fer front al monopoli online respectant el clima, els drets dels treballadors i la proximitat

Ara més que mai el comerç de proximitat ens necessita: no comprem en absolut a Amazon ni a cap d’aquestes grans plataformes que no tributen localment ni aporten gran riquesa”. Amb aquestes paraules l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, demanava la ciutadania que no focalitzés les seves compres nadalenques en les grans plataformes online. Colau no és la primera -ni serà la darrera- en posar l’accent en els perills que suposa per al teixit comercial comprar exclusivament grans marques multinacionals. Però enguany aquests perills creixen: degut a les restriccions sanitàries pel coronavirus, la compra online s’ha disparat i això fa que moltes persones es decantin pels gegants que n’ostenten el monopoli en pro de la practicitat.

Els grans marketplaces com Amazon o Aliexpress disposen de tot allò que es pugui imaginar en una sola web: són grans centres comercials amb joguines, llibres, roba o electrònica. Això, juntament amb la seva gran infraestructura i la seva xarxa gegant logística, fa que sigui molt complicat competir-hi per a botigues petites o ecommerces més especialitzats. Però aquesta tendència no és nova: el regnat d’Amazon ja fa anys que es construeix i l’any passat va aconseguir ingressar 7.567 milions a Espanya i triplica en vendes Aliexpress, el seu competidor més proper. Així, a falta de les dades d’un 2020 pandèmic, el darrer exercici l’empresa de Jeff Bezos s’enduia el 15% del comerç online. Les xifres, doncs, d’un any en què, degut als confinaments i les restriccions, la majoria de compres s’han fet online seran encara més aclaparadores.

L’àuge de les compres per Internet no només té conseqüències econòmiques per als comerços més petits, sinó també pel clima, i és que les xifres d’emissions dels gegants electrònics deixen una petjada que, en el cas d’Amazon supera la generada per nou països de la Unió Europea, segons dades pròpies de la companyia, creuades amb dades de l’Agència Europea del Medi Ambient. Davant aquest escenari, en què l’economia de proximitat no hi pot competir, s’aposta per una campanya nadalenca de “consum conscient i coherent amb les nostres reivindicacions, com són la dignitat en les condicions laborals dels treballadors o la lluita contra el canvi climàtic”, apunta Alba Hierro, tècnica de la XES (Xarxa d’Economia Social).

El model d’Amazon, amb els seus baixos costos de venda i distribució, “aixafa la competència”, diu Hierro. Davant aquesta amenaça per l’economia més petita, diu, es pot actuar amb diverses estratègies: “una seria fer una campanya forta per potenciar el comerç de proximitat i una altra seria replicar el model de marketplace, ajuntant diversos productors i mancomunant-ne la logística”. Aquesta última opció ha estat adoptada per alguns sectors, com el llibreter que, ja durant el primer confinament va veure néixer a Catalunya la plataforma Llibreries Obertes i que s’ha replicat a l’Estat espanyol recentment al web Todos tus libros, que generen un catàleg comú de diverses llibreries petites o independents.

És el comerç online la solució?

La XES, que abarca diverses empreses i cooperatives del sector de l’Economia Social i Solidària (ESS), no té una postura clara sobre si la solució a l’actual situació -que decanta el consum cap a l’online– és replicar el model de marketplaces o apostar per un canvi de la filosofia de consum. “La digitalitzaciópotser no és la millor estratègia, perquè fomenta la compra online, que és la gran amenaça pel teixit de barri, però també és cert que si no generem una alternativa als gegants tecnològics, ho captarà tot una gran empresa que no tindrà criteris ètics ni solidaris”, reflexiona Hierro.

Aquesta és la postura que defensa Opcions, una cooperativa que promou el consum conscient. “És el moment de digitalitzar-nos, no per apostar pel mercat digital com a substitució, sinó per a construir un consum online conscient”, apunta Jordi Rojas, president d’Opcions. Aquesta cooperativa aposta per generar un espai digital en què es puguin satisfer les necessitats però sense incitar a la compra: “hem de promoure el consum conscient, que no passi necessàriament per comprar, sinó que es pugui solucionar amb altres alternatives com el préstec o el lloguer”, explica Rojas. Cal reflexionar abans de comprar: allò que busques és realment necessari? El producte ha estat elaborat per treballadors sense drets? Com afecta l’economia de proximitat? En definitiva: val la pena comprar-ho?.

Opcions, doncs, ultima els preparatius d’una plataforma que agruparà unes 200 entitats de l’Economia Social i Solidària, de cara al primer semestre de 2021. “Construir un mercat social online és robar espais al capitalisme més depredador i ocupant-los assegurant produccions sostenibles, de proximitat i amb criteris ambientals”, assegura Rojas, qui es mostra conscient de “l’asimetria” però assegura que “no per això hem de deixar de persistir”. L’agrupació de diferents productors, segons Opcions, asseguraria una distribució més eficient, però “sempre vigilant que no es desarticulin grups de consum ni s’impacti negativament en els productors”.

Apostar per un consum col·lectiu i organitzat

Un exemple d’aquestes agrupacions va néixer durant el confinament: Abastiment Agroecològic és una plataforma que va sorgir “de forma improvisada per garantir l’abastiment de producte agroecològic i donar suport als productors catalans, que estaven passant per un moment difícil”, explica Ana Correro, de la cooperativa Arran de Terra, responsable de la creació d’Abastiment Agroecològic, juntament amb la XES. Aquesta plataforma va servir per a situar els diversos productors al mapa i interconnectar-los per a que poguessin compartir naus i els costos de la distribució. “D’aquesta manera es va poder organitzar una dinàmica de consum organitzat per abastir col·lectius com les xarxes de suport dels barris o organitzacions veïnals”, apunta Correro.

Tot i això, des d’Arran de Terra insisteixen en no perdre de vista els riscos de focalitzar excessivament en el comerç online: “durant el confinament hem vist un creixement molt bèstia de la venda per Internet i l’entrega a domicili. Aquest és realment el model que volem promoure des de l’Economia Social i Solidària i la producció agroecològica?”, es pregunta. Correro alerta del perill que les compres online acabin fomentant un consum encara més individualitzat: “hem d’apostar per les compres col·lectives, que afavoreixen els vincles entre persones i col·lectius en un moment en que cada cop estem més soles”. És per això que, més que en els marketplaces, Correro posa l’accent en accedir a les cooperatives de consum dels barris o als supermercats agroecològics de proximitat abans de comprar per Internet.

El confinament i la conseqüent demanda de productes online degut a les restriccions de mobilitat va dur a que els petits productors “s’haguessin d’optimitzar tecnològicament de la nit al dia”, diu Alba Hierro, de la XES, qui reconeix que, durant aquells mesos van ser necessàries més eines digitals, però insisteix en que els marketplaces no són “necessàriament la resposta”. El repte pels petits productors, segons Ana Correro, és “superar el tecnooptimisme: el digital ha de ser una eina, no una finalitat”.

Afectacions desiguals del confinament

El sector agroecològic va sortir reforçat d’aquells mesos en que no es podia sortir de casa: “hi va haver un augment molt significatiu de les vendes, perquè havia molt més temps per cuinar i la gent volia fer-ho amb producte de qualitat”, recorda Ana Correro. Però no només: “també hi va haver un augment de la solidaritat i de la consciència de la necessitat del suport mutu”, afegeix. Aquella creença que resava que “del confinament en sortirem millors” va tenir efecte en el consum, que es va decantar pels productors de proximitat, enlloc de les grans plataformes globals. Ara bé, aquesta tendència continuarà?

El Nadal és un moment clau per avaluar aquest compromís solidari, ja que “sembla impossible passar aquesta època sense comprar”, alerta Jordi Rojas, president d’Opcions, qui recorda la necessitat de conscienciar sobre un consum responsable en temps de crisi: “hem d’evitar la compulsivitat i la bogeria per gastar; intentem que els regals tinguin sentit perquè comprar i comprar no és la millor manera de fer-li saber a algú que t’importa”, reflexiona.

Així, tot i que l’Economia Social i Solidària no estigui del tot d’acord en si el futur del comerç de proximitat passa pels marketplaces i la digitalització o no, en el que sí coincideixen és en la necessitat de repensar el model de consum. No es tracta de deixar de consumir desbocadament a Amazon per passar a fer-ho en una cooperativa: es tracta de repensar el model i comprar només quan sigui necessari i tingui sentit. Comprar compulsivament duu a un plaer efímer: “hi ha dinàmiques que no són sostenibles i, encara més important: no contribueixen a fer-nos feliços”.

Publicat al Diari del Treball

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard