El Club de Lectura afrolleidatà de la Coordi reivindica Senegal amb la lectura de fragments de l’obra de Fatou Diome

El grup de lectors i lectores va participar en el Cinemón, una proposta de cinema solidari a la fresca organitzat per Veïns del Món Solidaris, en col·laboració amb l'associació de Senegalesos de Lleida i Província, l'entitat AMELL i la Paeria, que enguany s'ha dedicat a la cultura senegalesa

En el marc del Cinemón, que s’ha celebrat els dies 9 i 10 de juliol al pati de les Comèdies de Lleida, el públic ha pogut gaudir de concerts, espectacles de dansa, contacontes, tallers per a petits i grans, desfilades de moda, literatura i sobretot cinema.

El divendres 9 de juliol, després del concert del músic «senelleidatà» Alu Spear, que aquest any ha presentat el seu nou disc Cii Biiti, els membres del club de lectura afrolleidatà Emmanuel Serge Thierry Moukouang Bmbok , Kamkou Dieudonné Beau Cejour i Nathalie Laure Ngnobia van oferir un petit tast de literatura senegalesa a partir de la lectura comentada de fragments de l’obra «El ventre de l’Atlàntic» (“en un lugar del Atlántico” en castellà, “le ventre de l’Atlantique” en la seva versió original), de la reconeguda escriptora senegalesa Fatou Diome.

Fatou Diome és senegalesa de naixement, actualment resident a França. De les seves 12 obres, «El ventre de l’Atlàntic» és la primera, que li va valer el reconeixement internacional, i on analitza amb tanta càrrega poètica i emocional com sentit de l’humor, el conflicte identitari de les persones migrades. El ventre de l’Atlàntic és on s’uneixen Àfrica i Europa, i on massa sovint s’ofeguen somnis i esperances.

En la breu presentació, es van triar fragments de l’obra que representaven els temes al voltant dels quals gira aquesta i moltes de les obres de Diome: la migració, la identitat transfronterera, la crítica al patriarcat i visió feminista sobre les implicacions de néixer dona a la petita illa de Niodor al Senegal, i de ser dona migrada.

Un dels fragments de l’obra escollits per la seva lectura fou la reproducció d’una carta enviada per un pare senegalès al seu fill migrat a França. Kamkou Dieudonné Beau Cejour reconeixia en aquesta carta temes com la por a la pèrdua de valors o l’aculturació al viatjar a Europa; el miratge d’Europa com «el Dorado» on la vida és fàcil i els diners surten dels arbres, que encara predomina en moltes mentalitats africanes, i la càrrega familiar que suporten molts migrants que són responsables de mantenir a la seva família a través de la migració i són acusats d’egoistes i individualistes si no ho fan, sigui quina sigui la situació que viuen a Europa. Beau Cejour va apel·lar a la necessitat i la responsabilitat dels africans de no «romantitzar» la migració i no «amagar» la realitat de les dificultats que viuen les persones migrades, per trencar les imatges distorsionades de la vida a Europa que es tenen a l’Àfrica.

Nathalie Laure Ngnobia va parlar del mestissatge cultural, de la identitat transfronterera. En l’obra, l’autora no es considera ni senegalesa ni francesa del tot, sinó un «producte» de la trobada entre les dues cultures: «Sóc un híbrid. Àfrica i Europa es pregunten perplexes, quina part de mi els pertany. Sóc el nen ofert al sabre del rei Salomó pel seu just repartiment. Permanentment exiliada, passo les meves nits soldant els raïls que condueixen a la identitat» (Diome, Fatou (2004), “más allá del Atlántico” pag 268. Editorial Lumen)

«Els símbols identitaris com les banderes només representen per a Diome la seva identitat en qüestionament perpetu» va comentar Nathalie. L’autora s’enfronta a un doble repte: no ser mai acceptada plenament en la societat d’acollida, i no ser plenament reconeguda, després de la migració, en el seu lloc d’origen, ja que «l’empremta de l’altra cultura desanima la seva comunitat». L’obra, en definitiva, i segons Nathalie, ens revela que «la nostra identitat creua els límits de les nostres pròpies fronteres».

Finalment Emmanuel Serge Thierry Moukouang Bmbok va destacar la importància de la veu de les escriptores africanes, l’escriptura de les quals sovint és tan crítica amb la romantització d’Europa com amb certes tradicions que representen un tracte inhumà per a les dones i que sovint les empeny també a la migració per escapar de matrimonis forçats, de rols estrictes de gènere o de vertaderes tragèdies com la que relata Diome sobre la punyent història de Sankèle, que Emmanuel Serge va compartir amb el públic.

La veu de les dones i les històries de dones són cabdals i centrals en la literatura africana i també en el cinema. Les dones són sovint protagonistes o personatges essencials, complexos i rics en l’obra de grans escriptors i cineastes africans, i hi ha milers d’exemples. Com el cas de les obres d’Ousmane Sembène, reconegudíssim escriptor i considerat pare del cinema senegalès, autor de la pel·lícula «Mooladé» que es va projectar en el Cinemón després de la intervenció del club de lectura, i que tracta de la revolta de les dones en una zona rural de Mali per acabar amb la tradició de l’ablació.

La literatura feta per dones és també molt notable a l’Àfrica: la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie n’és ara mateix el principal exemple, essent la més coneguda escriptora africana a escala internacional. Senegal és també bressol de moltes grans escriptores, les obres de les quals han estat traduïdes a molts idiomes, inclòs el castellà o el català: Fatou Diome, Ken Bugul, Mariama Bâ, Aminata Sow Fall o Mame Younousse Dieng, una de les primeres escriptores a escriure en la seva llengua materna, el wolof.

Recordem també que la primera directora de cinema africana subsahariana fou la senegalesa Safi Faye, que el 1976 va situar-se en el panorama internacional com a primera dona negra africana en dirigir un llargmetratge comercial.

L’obra de la senegalesa Fatou Diome pot trobar-se en català a les llibreries i biblioteques, i finalment una de les obres d’Ousmane Sembène «Los trozos de madera de Dios» (que relata la història real d’una vaga dels constructors de la línia de ferrocarril Dakar-Bamako durant l’època colonial i que es va convertir en gresol de diferents lluites: anticolonial, obrera, feminista) pot trobar-se també en castellà gràcies a la traducció de l’editorial Txalaparta.

La tasca del club de lectura de la Coordi, a part de llegir i reunir-nos un cop al mes per debatre al voltant de les obres elegides, volem que sigui fer promoció de la producció literària i cultural contemporània africanacontribuint a trencar la visió que relaciona les cultures africanes únicament amb el folklore i la tradició, i oferint una finestra a la visió que Àfrica i la diàspora tenen sobre elles mateixes.

 

Per més informació sobre el Club de lectura afrolleidatà de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida podeu enviar un correu a sensibilitzacio@coordinadora-ongd-lleida.cat

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard