Aquesta carta proposa que el desarmament humanitar pot obrir el camí cap a un món postpandèmic millorat. La carta fa una crida als estats, les organtizacions internacionals i la societat civil a seguir el seu exemple per crear una «nova normalitat». Està obert a la firma de les organitzacions de la societat civil a través de formulari en línia.
Aquesta carta està disponible en castellà, anglès i francès.
La pandèmia de COVID-19 s’ha cobrat un alt cost humà i econòmic i ha destruït vides en molts països. La pandèmia també ha evidenciat que s’haurien d’utilitzar solucions globals per abordar problemes globals, en la crisi actual i després que s’acabi. Ara és el moment de reflexionar sobre el món tal com és i considerar una millor alternativa pel futur. Una «nova normalitat» ha d’anar més enllà de l’àmbit de la salut pública per abordar altres assumptes de preocupació internacional, incloses les conseqüències humanitàries de les armes i els conflictes armats, així com la pau i la seguretat en general.
El desarmament humanitari, enfocament per regular les armes que posa a les persones al capdavant, pot ajudar a liderar el camí cap un món postpandèmic millorat. El desarmament humanitari busca prevenir i pal·liar el sofriment humà infligit per les armes i l’impacte ambiental a través de l’establiment i la implementació de normes. Des del seu començaent a mitjans de la dècada de 1990, ha generat quatre tractats internacionals, ha estat reconegut amb dos Premis Nobel de la Pau i inspirat esforços continus per reduir altres danys relacionats amb les armes.
Els dos pilars del desarmament humanitari de prevenció i remei haurien de guiar l’assignació de recursos per promoure la seguretat humana. El COVID-19 ha provocat que les persones revisin les eleccions pressupostaries dels estats. Per evitar danys causats per les armes, els governs i la indústria, han de deixar d’invertir en armes inacceptables, així com enfortir la protecció dels civils davant l’ús d’armes i garantir que les transferències d’armes compleixin amb el Dret Internacional. Els diners gastats en arsenals nuclear si altres despeses militars es podria utilitzar millor per a fins humanitaris, com atenció mèdica i despeses socials. Per compensar els danys, els governs han de redirigir els diners a programes que ajudin a les víctimes, restableixin infraestructures, eliminin artefactes explosius i netegin la contaminació relacionada amb el conflicte. Finançar les institucions multilaterals que estableixen normes i estàndards sobre aquests temes i asseguren la seva implementació també permetria avançar i aconseguir els objectius del desarmament humanitari.
Els principis d’inclusió i no discriminació, que són fonamentals pel desarmament humanitari, han de guiar les mesures per abordar les desigualtats que la COVID-19 ha exposat i exacerbat. La pandèmia ha augmentat els desafiaments que enfronten les persones sobrevivents de conflictes armats i persones amb discapacitat degut a la vulnerabilitat de certs grups, la seva falta d’accès a atenció mèdica i necessitats bàsiques i les restriccions als treballadors humanitaris. Una resposta de desarmament humanitari asseguraria que tal desigualtat i marginació no s’arrelessin. També promouria programes més sensibles que els que existien abans. Els Estats i els actors humanitaris haurien d’ampliar els esforços per involucrar a les persones afectades i les poblacions diverses en la presa de decisions, recopilació de dades desagregades per gènere, edat, discapacitat i ètnia, i brindar assistència de manera no discriminatòria.
La inclusió i l’accessibilitat han de reforçar la diplomàcia a mesura que emergeix del seu estat digital actual. Des que la pandèmia va portar al tancament global, les reunions de desarmament en persona s’han cancel·lat, postposat o celebrat digitalment. Si bé les reunions cara a cara tenen avantatges importants, un cop es reprenguin, la comunitat internacional podria augmentar la inclusió i l’accessibilitat al permetre una participació significativa en línia en les reunions multilaterals. Les persones, inclosos els supervivents i altres persones amb discapacitat, que no poden viatjar degut a la falta de fons o restriccions de visa, podrien agregar les seves veus a discusions crítiques sobre l’establiment i posada en pràctica de les normes.
Finalment, la cooperació internacional s’hauria de convertir en una forma estàndard d’abordar els problemes mundials, com ho és el desarmament humanitari. Els tractats de desarmament humanitari que exigeixen la coordinació internacional, l’intercanvi d’informació i l’intercanvi de recursos, ofereixen models de cooperació. Els Estats han d’adoptar un enfocament cooperatiu per abordar l’impacte humà i ambiental causat per les armes i augmentar l’assistència als Estats afectats. Aquesta mentalitat cooperativa, reforçada per l’experiència de la pandèmia, hauria de traslladar-se a altres esforços multilaterals per crear, implementar i adaptar les normes internacionals.
A mesura que el món passa a una realitat postpandèmica, demanem als Estats, les organitzacions internacionals i la societat civil que segueixin l’exemple del desarmament humanitari. La comunitat internacional ha de prioritzar la seguretat humana, reassignar la despesa militar a causes humanitàries, treballar per eliminar les desigualtats, garantir que els fòrums multilaterals incorporin veus diverses i aportar una mentalitat cooperativa als problemes de pràctica i política. Junts podem remodelar el panorama de seguretat pel futur i ajudar a crear una nova i millorada «normalitat».
Publicat a Fundipau
