Aprovar l’Ingrès Mínim Vital no va ser fàcil ni a nivell intern, ni a nivell extern, amb la dreta titllant la mesura de «paguita». Des de l’Executiu, l’IMV es va presentar com una mesura històrica, un pas endavant en els drets socials i va generar moltes esperances, que a mesura que ha passat el temps s’han anat apagant degut a la gestió caòtica, la lentitud de les resolucions, les traves burocràtiques, i la manca d’informació.
Fem un recull de les impressions sobre l’IMV des de diferents entitats socials i professionals, i de l’anàlisis dels mitjans sobre la mesura:
« Des que s’ha aprovat el decret, sembla que ja està tot fet, ni els partits polítics ni els seus defensors, com Pablo Iglesias, han tornat a parlar. Vam començar el març i ara ja és agost, i el problema de la gent continua essent el mateix: que segueixen sense ingressos i amb risc que els tornin a posar en quarantena.» Joaquín García, president de l’Associació Víctimas del Paro, per a El Salto Diario.
«L’ingrés Mínim Vital és mentida. No va destinat a totes les persones en situació de pobresa severa, ni la seva quantia s’apropa a l’anunciada, ni la seva tramitació resulta senzilla, i a sobre, s’han establert filtres per excloure a un bon nombre de possibles beneficiaris. L’IMV il·lustra a la perfecció com la política comunicativa d’un Govern pot induir a un engany massiu i, el que és ptijor, com cert sector de l’esquerra opta per acceptar-ho, o inclòs per aplaudir sense cap altre argument que a fi de comptes, la dreta ho hagués fet pitjor» Santi Fernandez Patón. ElDiario.es
«L’ingrés Mínim Vital no s’està pagant. Només s’han pagat aquells que ja tenien unes prestacions, que han estat substituides per l’IMV automàticament. Però de les sol·licituts que s’estan presentant, més de 500mil, no es poden tramitar més que una quantitat irrisòria, només s’han reconegut 100 IMV en tot el país, sí només 100. Segons les primeres declaracions del govern es pagarien abans de setembre, ara declaren que es començaran a pagar el setembre, la qual cosa posen en dubte des de la CGT. També s’està endarrerint el reconeixement de jubilacions, maternitats, baixes etc. és a dir, totes les prestacions que gestiona l’INSS, donada la quasi inexistència de l’atenció presencial a la ciutadania. Ens trobem que les persones més vulnerables, de major edat, amb menys coneixements tècnics, els resulta impossible ser atesos amb eficacia, atès que s’està suplantant l’atenció personal per internet i en rares ocasions per telèfon, suposant vertaders obstacles per la majoria de la població. Governs i polítics no es donen compte que hi ha una bretxa digital afecta a més del 75% de les persones que s’agreuja quan s’han de relacionar amb l’administració.» Comunicat de la CGT 30 juliol
«Si el relator de l’ONU va insistir en la manca de subministres, d’electricitat, d’aigua de sanejament.. Com serà possible que els més vulnerables accedeixin via telemàtica a l’ajuda? Perquè s’insta a realitzar la petició per aquestes vies? Què faran aquelles persones que no tenen connexió a internet a casa o que l’hagin hagut de cancel·lar per no poder pagar-la durant aquests mesos sense ingressos? Posant dades a la bretxa digital, l’INE recollia el 2019 que el 8% de les llars espanyoles no té accés a Internet. El 8% de les families ni tan sols tenen l’opció d’aferrar-se a una pàgina bloquejada per excés de sol·licituds telemàtiques. El 8% de les families està fora del sistema i queda en l’ostracisme amb ajuda d’una bretxa digital en la que subjau la vulnerabilitat econòmica i social. La via telemàtica contribueix a la marginació, i el llenguatge burocràtic un element dissuasori» Luis Miguel Barcenilla El Salto Diario
«Poques esperances s’ofereix per les persones que tenen escassos ingressos, que cada cop son més. Recordem a més a més que l’IMV està dirigit, segons el ministre del ram, als extremadament pobres, o sigui que els pobres que no ho siguin extremadament ja estan per disseny exclosos, el 80%, d’entrada.
Anem als fets: són coneguts perquè han estat denunciats per associacions professionals i sindicats entre altres. Dades que ofereix la UGT: 714.000 sol·licituds presentades. Només s’han resolt 32.629, el 4,57%. Menys d’un 5% de resolucions: a això se li diu urgència social. I de les resolucions només un 12,7% han estat favorables. És fàcil el càlcul: el 0,58% del total presentades, poc més de 4.000! D’aquí a que el secretari general de la UGT declari que l’IMV «no el cobra ningú».
S’ha d’afegir a aquesta xifra les 74.000 altes d’ofici, antigues families perceptores de l’ajuda per fill o menor a càrrec, a les que s’ha atorgat directament l’IMV de forma temporal, però que hauran de presentar igualment la sol·licitud com la resta, si volen seguir cobrant, la qual cosa provoca terror pel que pot passar. Si es manté el ritme de resolucions positives, les 714.000 es quedaran en 91mil concessions, que sumades a les 74.000 altes d’ofici (no sabem quantes cauran) farien un total de 165.000 llars, menys del 20% dels previstos, la qual cosa implicaria arribar a una de cada deu llars en pobresa extrema i un de cada vint en pobresa relativa (amb dades de la ECV de 2018). No obstant, falten dades essencials per acabar de valorar el desastre: quantes llars han tramitat l’IMV perquè estan intentant tramitar-lo presencialment davant de les dificultats de fer-ho digitalment (no hi ha informació del tap i les llistes d’espera a les oficines de l’INSS); i quantes llars a les que es concedeix l’IMV ja rebien un subsidi autonòmic, per tant la seva millora en ingressos serà marginal (únicament la diferència entre l’import autonòmic i l’IMV). Jordi Arcarons, Paco Ramos, Daniel Raventós, Sergi Raventós, Lluís Torrens a Cuarto Poder
«Hi ha persones a les que s’ha denegat l’IMV i encara no se sap perquè, hi ha altres que continuen sense resposta, altres que els l’han aprovat però cobren potser 20 euros, altres que cobren 150 euros i tenen tres fills […] En la mateixa notificació que els envia la seguretat social denegant o aprovant la sol·licitud, podrien especificar una mica més. Si l’aproven, d’on surt la quantitat que han fixat. Podrien explicar una mica quins ingressos has tingut per arribar a la conclusió que només et corresponen 60€. O en el cas de denegació, hi ha cops que posen simplement: no compleix els requisits […] Diuen que fins a finals de setembre no hi haurà més informació, ens trobem amb molts dubtes. Per exemple de les sol·licituds aprovades no saben bé quan es cobraran» Joaquín García Martín, president de la Asociación de Víctimas del Paro per a el Salto Diario.
«La baixa taxa de covertura que ha demostrat l’IMV des que es va posar en funcionament fa tres mesos, amb menys de 8800 sol·licituds aprovades de les 750.000 que s’han enviat, no es un problema nou en el sistema de protecció espanyol. Això és el que es pot concluir d’un document publicat per la fundació Foessa a principis de juliol, on s’adverteix que, de la mateixa manera que està succeïnt amb l’IMV, la cobertura de les rendes d’inserció que han funcionat a nivell autonòmic durant els últims anys «s’han convertit en un dels punts dèbils més flagrants del sistema».
Entre altres dades, el document destaca que a finals de 2018 hi havia a Espanya 679.000 beneficiaris del sistema de rendes mínimes de les Comunitats, menys d’un terç dels 2,6 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa severa del país. Si es té en compte tota la població que està en situació de vulnerabilitat, les xifres indiquen que fins a un 93% de les persones que estan en situació de pobresa en el país no rebien cap ajuda d’aquest tipus.
Segons els càlculs del Govern, l’IMV, la primera mesura estatal d’aquest caràcter, hauria de reduir aquestes xifres i millorar l’escassa cobertura que fins al moment havien demostrat les rendes autonòmiques. Però el cert és que, de moment i malgrat la urgència social provocada per la crisi del coronavirus, la mesura ben just ha arrivat, si es sumen les ajudes concedides per ofici, a un 10% de les llars que va estimar l’executiu. Les xifres son encara més alarmants si s’atén a la informació desagregada de la tramitació: de les 750.000 sol·licituts, que ha rebut la Seguretat Social des de juny, ben just s’han analitzat 143.000. D’aquestes, 36.800 han estat rebutjades i només s’han aprovat prop de 8500. Es a dir, l’enorme burocratització de la tramitació està portant a que es deneguin 4 cops més ajudes que les que s’aproven, que ben just representen un 1% de les enviades. Les 75000 llars restants que han aconseguit accedir a l’IMV ho han fet per reconeixement automàtic que s’ha activat a través d’una altra ajuda pública, l’assignació per un menor a càrrec.» Publicat a la revista CTXT
«La Marea Básica contra el Paro y la Precariedad i altres col·lectius i plataformes que, avançant-se a les mesures mediàtiques i res pragmàtiques del Govern Central, venen advertint des de principi de la crisi del COVID-19 que les sortides proposades per l’executiu resulten insuficients (entre altres coses per ser tremendament condicionades), ineficaces (per estar infradotades pressupostàriament) i contraproduents en la lluita contra la desigualtat i la pobresa. Està essent evident el fracàs de gestió i de proposta alternativa de qui governa les institucions. Des del col·lectiu seguim defensant i reclamant una Renta Bàsica d’emergència que compleixi amb la Carta Social Europea i el seu índex del llindar de la pobresa i a més, exigim que aquesta sigui un pas previ a la implementació definitiva de la Renta Bàsica Universal, Incondicional, Individual i Suficient acompanyada sempre de mesures estatals que afavoreixin el repartiment del treball assalariat i l’esforç i consolidació del sistema de serveis públics.
El temps passa i les necessitats de les persones s’agreugen. Cada cop més persones es troben en situació d’extrema pobresa i moltes aviat es trobaran en risc d’exclusió. Si la situació anterior a la crisi de Covid-19 resultava insostenible, com qualifiquem l’actual?
És necessari conformar un contra-poder ètic i cívic que faci front a les pressions del poder financer, econòmic i empresarial que s’exerceix sense pudor sobre els nostres representants polítics i institucionals. Per això, coincidint amb la setmaan internacional a favor de la RBU ens mobilitzarem de manera descentralitzada i en la majoria de territoris de l’Estat el proper dia 15 de setembre per reclamar, davant el desastre del IMV, una Renta Bàsica d’Emergència.» Comunicat de Marea Básica contra el Paro y la Precariedad
