Malgrat el ràpid augment dels casos de COVID19 i les morts per coronavirus als països empobrits, Pfizer/BioNTech i Moderna han venut fins a la data més del 90% de les seves vacunes a països rics i han arribat a multiplicar per 24 el cost de producció estimat. La setmana passada, Pfizer/BioNTech va anunciar que autoritzaria a una empresa sud-africana a reomplir i envasar 100 milions de dosis per distribuir a l’Àfrica, però això no és més que una gota d’aigua en un oceà de necessitat. Cap d’aquestes dos empreses ha accedit a transferir completament la tecnologia i els coneixements sobre la vacuna a cap productor capacitat als països en vies de desenvolupament, un gest que podria augmentar el subministre global, reduir els preus i salvar milions de vides.
L’anàlisi de les tècniques de producció de les vacunes punteres d’ARN missatger produïdes per Pfizer/BioNTech y Moderna – desenvolupades únicament gracies als 8.300 milions de dòlars provinents de fons públics – suggereix que aquestes vacunes es podrien fabricar per ben just 1’20 dòlars la dosi. Tanmateix, COVAX, el mecanisme implantat per facilitat l’accés a les vacunes contra la COVID19, ha estat pagant, de mitja, quasi cinc cops més. Tanmateix, COVAX ha tingut problemes per aconseguir les dosis suficients i al ritme necessari degut a un subministrament inadequat i al fet que els països rics s’hagin col·locat al capdavant de les cues disposats a pagar preus excessius.
L’aliança afirma que, sense el monopoli farmacèutic sobre les vacunes que restringeix l’abastiment i incrementa els preus, els diners que la COVAX ha gastat fins a la data podrien haver estat suficients per administrar la pauta completa a tota la població dels països de rendes mitges i baixes amb vacunes a preu de cost. Enlloc d’això, en el millor dels casos, COVAX haurà vacunat al 23% a finals de 2021.
L’aliança, integrada per quasi 70 organitzacions com l’Aliança Africana, Oxfam, Salud por Derecho i ONUSIDA entre altres, sosté que la reticència d’alguns països rics a donar suport a la eliminació dels monopolis i baixar aquests preus excessius ha contribuït a l’escassetat de les vacunes als països més pobres.
Tot i que alguns països rics han començat a redistribuir part de l’excedent de dosis i s’han compromès a donar recursos, aquesta caritat no és suficient per solucionar els problemes de subministrament de vacunes a nivell global. L’aliança People’s Vaccine demana als governs insistir en la transferència de la tecnologia de les vacunes, a fi de possibilitat que les puguin produir els fabricants qualificats de tot el món, especialment dels països empobrits. Els governs també haurien d’aprovar urgentment una supressió parcial de les patents relacionades amb les tecnologies COVID19, tal com han proposat India i Sudàfrica.
L’alliberament de les patents, que compta amb el suport de més de 100 països, entre ells els Estats Units i França, ha entrat en negacions formals a l’Organització Mundial del Comerç, que ha tornat a reunir-se aquesta setmana. Tanmateix, la proposta ha topat amb el bloqueig sistemàtic d’Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea.
Maaza Seyoum, de l’Aliança Africana i de People’s Vaccine a l’Àfrica, afirma que “permetre que els fabricants dels països en vies de desenvolupament produeixin vacunes és la forma més ràpida i segura d’augmentar el subministrament i aconseguir un descens dramàtic dels preus. Quan això es va fer pel tractament del VIH, vam assistir a una caiguda dels preus de fin el 99 per cent”.
“¿Quina raó poden tenir els governs d’Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea per ignorar les peticions reiterades dels països en vies de desenvolupament de posar fi al monopoli de les vacunes i així poder augmentar la producció i reduir els preus?”
Menys del 1% de la població dels països de renda baixa ha rebut la vacuna, al temps que els beneficis de Moderna i BioNTech han convertit en multimilionaris als seus màxims directius.
Segons un anàlisi de l’Organització Mundial de la Salud (OMS), abans de la pandèmia, els països en vies de desenvolupament pagaven una mitja de 0’80 dòlars per dosis per totes les vacunes que no fossin contra la COVID-19. Fins i tot quan totes les vacunes són diferents i les noves no poden ser directament comparables, inclús una de les vacunes contra la COVID-19 més barates del mercat, la d’Oxford/AstraZeneca, costa quasi quatre cops més; la vacuna de Johnson and Johnson multiplica aquest preu per 13; i les més cares, com la de Pfizer/BioNTech, la de Moderna i la de la xina Sinopharm, arriben a multiplicar-lo per 50.
És fonamental que els fabricants de vacunes es vegin obligats a justificar per què les seves vacunes són més cares, però la competència oberta també és clau per reduir els preus i augmentar l’abastiment. Totes les vacunes, antigues i noves, només baixen de preu quan hi ha competidors al mercat.
És el primer cop a la història que els governs compren tantes doses de vacunes per una sola malaltia i la producció a gran escala hauria d’haver abaratit els costs, amb la qual cosa les empreses podrien haver cobrat preus més baixos. Tanmateix, segons se sap, la UE ha pagat preus encara més alts per la seva segona sol·licitud a Pfizer/BioNTech. Es preveu que aquest dramàtic increment de preu continuï a manca de mesures governamentals i amb la possibilitat que es necessitin injeccions de reforç en els propers anys. El president de Pfizer ha suggerit uns potencials preus futurs que arribarien als 175 dòlars per dosi- 148 cops més que el cost de producció estimat. I donat que les empreses farmacèutiques ja preveuen cobrar preus tan alts per les vacunes de reforç, seguiran venent dosis als països rics en detriment de la protecció de vides a nivell mundial.
En un informe publicat avui, l’aliança People’s Vaccine destaca exemples de com tant els països en vies de desenvolupament com els més rics han estat possiblement pagant un sobrecost:
- Pfizer/BioNTech ha cobrat a la Unió Africana 6,75 dòlars per dosi, el seu preu més baix registrat, que, tot i així segueix essent quasi 6 cops més car que el cost de producció estimat d’aquesta vacuna. Una dosi de la vacuna costa el mateix que la despesa anual en sanitat d’Uganda per ciutadà.
- Israel ha pagat el preu més alt per vacuna de Pfizer/BioNTech del que es té constància: 28 dòlars la dosi – quasi 24 cops el cost de producció estimat. I alguns informes suggereixen que van pagar més.
- La UE podria haver pagat per les seves 1.960 milions de vacunes de Moderna i Pfizer/BioNTech un sobrecost de més de 31.000 milions d’euros.
- Moderna ha cobrat als països un preu entre 4 i 13 vegades superior al cost de producció estimat de la vacuna, i , segons sembla, ha demanat a Sudàfrica entre 30 i 42 dòlars per dosi, un preu quasi 15 cops més elevat que el cost de producció estimat.
- Colombia, un país seriosament afectat per la COVID19, ha estat pagant el doble que Estats Units per les vacunes de Moderna. Entre les dosis de Moderna i de Pfizer/BioNTech, és possible que el país hagi arribat a pagar un sobrecost de 375 milions de dòlars.
- Senegal, un país de renta baixa, afirma que ha pagat 4 milions de dòlars per 200.000 dosis de Sinopharm, el que equival a uns 20 dòlars per dosi.
- És possible que només el Regne Unit hagi pagat més de 1.800 milions de lliures per sobre del cost de producció de les vacunes de – una quantitat suficient per abonar a totes els treballadors del seu Sistema de Salut Pública una paga extra de més de 1.000 lliures.
Nota de premsa d’Oxfam Intermon.
Publicat a la web d’Oxfam Intermón en castellà.
