No han passat ni tres dies de la seva publicació i ja hi ha intents d’utilitzar el nou informe del panel d’especialistes en canvi climàtic de l’ONU al seu favor. Les paraules del número dos de la llista de Junts per Catalunya (JxC) a les passades eleccions catalanes no van passar desapercebudes aquest dimarts. En el seu compte de Twitter, el diputat del Parlament Joan Canadell diu que el canvi climàtic el preocupa, “i molt”.
Tanmateix, sobre com casaria el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat que el seu govern té entre mans amb algunes futures conseqüències de la crisi climàtica va escriure el següent: “He buscat informació i l’aeroport està a 2 metres de cota (sobre el nivell del mar) i la pitjor previsió de l’IPCC és una pujada de 1,1 metres en 2100”. Per tant, prossegeix, “una inversió com la de l’aeroport quedarà amortitzada en molt menys”. El seu argument es fonamenta en el que li va dir “un Dr. biòleg i defensor del canvi climàtic fa 30 anys, o sigui, res sospitós”, a qui el tema mediambiental que implica aquesta ampliación “no li semblaria preocupant” però si l’augment del nivel del mar que podria comprometre la infraestructura.
Aquest dimecres, el secretari de Territori i Infraestructures del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Jordi Terrades, publica un article en que defensa que l’ampliació del Prat és “una oportunitat per aconseguir una reducció neta d’emission de carboni i més en un context d’emergència climàtica”. Ho fa a la web d’Economia Digital, on afegeix que “és necessari estudiar les emissions de manera global, més enllà de les operacions aeroportuàries”, però no arriba a explicar res més sobre aquesta afirmació ni com és possible que s’aconsegueixi una reducció de les emissions a través d’un projecte així- al respecte només menciona que l’accés a l’aeroport no dependria de vehicle privat-. L’article ha generat repercussió- i molta indignació- després que el secretari general del seu partit i actual ministre de Cultura, Miquel Iceta, en fes difusió a Twitter.
Aquests dos exemples se sumen a allò que ja han dit sobre l’ampliació del Prat altres representants polítics. Per a Jordi Puigneró, vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, l’aeròdrom serà “el més verd d’Europa”. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, el va definir com una aposta per “fer possible el binomi creixement econòmic i sostenibilitat”
Capitalisme verd i negacionisme
Des de fa més d’un any, ja no és estrany escoltar sense parar la paraula “verd” en boca de líders polítics: ja se sap, la sortida a la crisi “serà verda” i d’aquí que els fons europeus hagin rebut el mateix qualificatiu. O, que una vegada darrere l’altra, s’apel·li a la sostenibilitat o a l’emergència climàtica fins a buidar els dos conceptes de sentit. Però encara crida més l’atenció que es doni suport a un projecte que posa en auge l’aviació al mateix temps que es lamenta “un context d’emergència climàtica”, com escriu Terrades en el citat article.
Tanmateix, veus expertes en canvi climàtic no ho veuen innocent. Per molt que s’intenti apel·lar a la ciència – Canadell cita l’IPCC- “és un negacionisme menys ranci que el de l’administració Trump o similar però acaba fent el mateix”, apunta Alfons Pérez, enginyer i investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i autor del llibre Pactes verds en temps de pandèmia, per a qui aquests discursos donen forma al capitalisme verd. “Això va més enllà del greenwashing o rentat de cara verd” diu, en un moment en el qual “les postures negacionistes han quedat obsoletes”. Per això, explica, discursos com els que defensen l’ampliació del Prat sostenen el caràcter d’urgència davant el canvi climàtic però a l’hora de prendre mesures “fan veure que des del mateix model econòmic s’hi pot fer front”.
“Ara tot serà verd. Tot serà sostenible. El model econòmic girarà cap a pintar-ho tot de verd, aquesta és l’agenda”, continua Pérez. I en aquesta agenda, conclou, “el negacionisme pren una nova forma” en la que, afegeix, “les empreses parlen de neutralitat climàtica, es plantegen les transicions en termes d’hidrogen verd o es parla de megainfraestructures energètiques o grans parcs fotovoltaics”. Per, com ja apunten alguns estudis, retardar l’acció climàtica.
Per a Jaume Osete, portaveu de la plataforma Zeroport pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona, declaracions com les anteriors son “complet negacionisme, perquè negacionisme és dedicar fons a qualsevol projecte que agreugi la crisi climàtica”. Sobre la cita a l’IPCC, Osete afegeix, a més a més, que aquest organisme “acostuma a quedar-se curt, com ells mateixos han de reconèixer a cada informe i, en tot cas, sigui quan sigui, voler dedicar diners a un projecte que agreuja la crisi climàtica és, a més a més de negacionista, criminal”, reitera.
L’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, va aprofitar l’informe de l’IPCC publicat aquest dilluns per reiterar el seu desacord amb l’ampliació del Prat, ja que aquest tipus de projectes “són una molt bona oportunitat per demostrar si s’està més al costat de la ciència i s’aposta de veritat per una transició verda o es practica el negacionisme amb terribles conseqüències”, va dir a les seves xarxes.
En un article d’opinió arrel de l’aprovació de l’ampliació del Prat publicat a Catalunya Plural, l’antropòleg social i investigador de la Universitat de Barcelona Miguel Pajares aludeix a altres dades científiques més enllà de l’IPCC que poden enfrontar el reduccionisme de Canadell: “L’aeroport del Prat quedarà completament inundat amb una pujada de 2,1 metres, segons la web de Climate Central, però els danyys de l’elevació del nivell del mar arribaran molt abans que s’arribi a aquest nivell, ja que només cal una pujada molt menor perquè els impactes de les tempestes es tornin devastadors”, diu. Per la qual cosa, afegeix, “si ho saben i no ho tenen en compte, més que un projecte de futur es tracta de fer un negoci immediat aprofitant subvencions i més, la qual cosa sempre l’hem anomenat pelotazo“.
Tampoc es pot obviar, com recorda Osete, que per molt “verd” que es vengui el funcionament d’un aeroport, aquest “implica, sobretot, avions”. I això, diu, significa emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons les dades d’un estudi publicat a la revista Atmospheric Environment, des de 1940 fins avui, la contribució del sector aeri al l’escalfament global és d’un 3,5% si s’analitzen factors més enllà del CO2, que representa un 2% de les emissions. Només el 2018, les emissions de l’aviació van representar el 5,9% de tot l’escalfament global produït per l’ésser humà, segons càlculs de la xarxa global Stay Grounded. Una reducció dràstica de les emissions és la principal recomanació d’organismes científics com l’IPCC per evitar els pitjors – i altres menys pitjors– impactes del canvi climàtic, també les pujades del nivell del mar.
Publicat a Climàtica
