Tot i que no existeix cap aliment que afegeixi més llenya al foc de la crisi climàtica i la biodiversitat, no hi ha ni un sol govern del món que hagi posat en marxa una estratègia per reduir de forma considerable la producció i consum de carn. Així ho denuncien dos organitzacions que avui publiquen l’Atles de la carn, una investigació que analitza els impactes de la indústria càrnica a tot el món, amb revelacions amb molt poca consonància amb les accions necessaries per frenar l’emergència climàtica i aconseguir els objectius de l’Acord de París.
Les activitats de ramaderia industrial son les responsables de fins el 21% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, segons les organitzacions darrere de l’estudi, Amigos de la Tierra i la Fundació Heinrich Böll. La xifra es desprén de les dades relatives al sector alimentari global: si aquest implica entre el 21% i el 37% de les emissions globals, un 57% d’aquestes provenen de la indústria càrnica.
A nivell global, el pes d’aquesta indústria en la gestió de la terra és majoritari, amb un 75% de les terres agrícoles dedicades ja sigui a cultivar vegetals per fabricar pinso o a la cria de bestiar.
Amb la soja com a principal producte, a les emissions que son conseqüència d’aquestes activitas s’hi ha de sumar la desforestació que aquests cultius produeixien al món. L’informe Frentes de Deforestación 2021 , de WWF, ja va apuntar a les plantacions a gran escala de soja per pinso, juntament a les terres per a bestiar, com els principals motors de pèrdua de massa de boscos a Amèrica Llatina. Només a la Serra brasilera, enter 2004 i 2017 s’ha perdut un terç dels boscos per aquest motiu.
A nivell global, el planeta va perdre 4,2 milions d’hectàries de boscos primaris tropicals el 2020, un 12% més que el 2018, segons l’informe anual de Global Forest Watch del World Resources Institute. En emissions, la xifra suposa 2,64 gigatones d’emissions de diòxid de carboni, el que equival a les emeses en un any per 570 milions d’automòbils.
Segueix creixent malgrat l’alarma
Les organitzacions darrere de l’Atles de la carn remarquen l’augment del pes d’aquest sector respecte al canvi climàtic, ja que la FAO calculava que, el 2014, aquest percentatge era del 14,5%. És més, el document estima que la producció de carn augmentarà en 40 milions de tones cap al 2029, arribant als 366 milions de tones a l’any.
“Cada cop hi ha més evidència que la ramaderia industrial està impulsant el col·lapse del clima i la biodiversitat i posant en perill la vida de les persones en tota la cadena de subministrament, tant al camp, com a les fàbriques fins a arribar al consumidor final”, afirma Stanka Becheva, responsable d’agricultura i alimentació d’Amigos de la Tierra Europa.
Els responsables polítics europeus tenen el deure de protegir l’interés general i deixar de complaure als agronegocis”, apuntava Andrés Muñoz Rico, responsable de soberania alimentària d’Amigos de la Tierra. Només entre 2015 i 2020, les corporacions industrials que dominen aquest mercat van rebre més de 478.000 milions de dòlars de 2.500 firmes d’inversors, bancs i fons, la majoria dels quals amb seu a Europa i els Estats Units.
La campanya Los rostros de la soja, d’Ecologistes en Acció, ja incidia en què la fabricació de pinsos per ramaderia industrial consumeix el 87% de la soja importada a la UE, motiu pel qual des de les organitzacions ecologistes exigeixen als 27 que posin fre al seu consum i al sector càrnic amb la finalitat de parar la crisi climàtica i de biodiversitat.
Concretament, Amigos de la Tierra Europa i Heinrich-Böll-Stiftung exigeixen “una aposta decidida per la producció ramadera extensiva a petita escala i per les instal·lacions de processament de carn descentralitzades que contribueixin a un món rural viu”, destacant la necessitat de comptar amb un fons de transició “perquè les persones que treballin a la industria càrnica puguin canviar a feines més sostenibles”.
Publicat a El Salto en castellà
