El preu mig de l’anomenat pool, que determina una part de la factura, ha arribat avui, 11 d’agost, a la xifra rècord de 113,99 euros el megavat l’hora (MWh). Encadena així el seu tercer màxim històric consecutiu i pulveritza el rècord d’111,88 euros/MWh registrat el dimarts.
Aquesta successió de rècords sense precedents arriba a l’inici de la primera onada de calor de l’any, aixecada pels elevadíssims drets d’emissió de CO2 i de gas natural. Els permisos per contaminar estan al voltant dels 56 euros per tona i la cotització del gas al mercat Mibgas (la referència a la Península Ibèrica) ja supera els 46 euros en algun dels seus productes, davant els aproximadament 18 euros de desembre, en un context de forta demanda d’Àsia i problemes de subministrament des de Rússia.
Tanmateix, és la hidràulica, i no les centrals de cicle combinat, la tecnologia que està marcant el preu de l’electricitat aquests dies a la majoria de les hores al mercat majorista, d’acord amb les dades de l’Operador del Mercat Ibèric d’Electricitat (OMIE).
El preu fixat per aquest dimecres quasi triplica el del segon dimecres d’agost de 2020 (39,27 euros el MWh) i és un 1,89% superior a l’anterior màxim d’aquest mateix dimarts. És el quart rècord històric en l’últim mes, des que el passat 21 de juliol l’anomenat pool es va situar en 106,57 euros el MWh, superant l’anterior màxim de gener de 2002.
En els onze primers dies d’agost, el preu mitjà del pool s’ha situat en 97,6 euros/MWh, davant els 35,92 euros del mateix periode de 2020 i els 92,41 euros de juliol, fins ara el més car de la història. L’espiral del mes passat ja va convertir el 2021 en l ‘any amb el pool més car de la història i el preu mitjà en el que portem de 2021 ja supera els 65 euros /MWh, davant els 60,15 euros del mateix periode de 2008, l’any més car fins ara. Les previsions apunten a preus alts pel que queda d’any.
El preu del pool té un pes que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) xifrava recentement al voltant del 24% a la factura de la llum dels més de 10 milions de consumidors acollits a la tarifa regulada o Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), encara que aquest percentatge ha augmentat amb les pujades de les últimes setmanes. Els 17 milions de subministraments que estan al mercat lliure no es veuen directament afectats per les oscil·lacions a l’alça del pool, però tampoc es beneficien quan es produeixen a la baixa, com va succeir l’any passat.
Pujada de la inflació
El fet que el PVPC estigui directament referenciat al pool fa que la translació de les pujades de la llum en els mercats elèctrics europeus per la pujada dels drets d’emissió i el gas hagi estat “particularment elevada” a Espanya, segons un estudi publicat aquest dimarts pel Banc d’Espanya que assenyala que l’encariment del preu de l’electricitat en els mercats majoristes explicaria una tercera part de la pujada de l’IPC en el primer semestre d’aquest any. Vàries grans empreses espanyoles han inclòs alertes als seus comptes semestrals sobre l’encariment de les matèries primes i l’energia.
El Banc d’Espanya recorda en el seu informe que els sistemes que referencien la tarifa domèstica directament a la cotització de l’energia, com l’espanyol i altres com el d’Estònia o Suècia, són més volàtils però “permeten que els consumidors interioritzin en major mesura les senyals proporcionades pels preus, adaptant el seu patró de consum en consonància”, estalvien als usuaris abonar la prima de risc que implica pagar un preu fix i “tendeixen a dotar al mercat d’una major transparència i permetre una gestió més eficient de la demanda”.
Malgrat la publicitat de les elèctriques que insta a contractar les seves ofertes, tots els experts i la pròpia CNMC recomanen als clients domèstics quedar-se en el PVPC, perquè a la llarga és menys car. Recentment, les dos principals empreses del sector, Iberdrola i Endesa, reclamaven canvis en la tarifa semirregulada per, segons Endesa, “protegir” al consumidor de les fluctuacions del pool.
El Banco de España recuerda en su informe que los sistemas que referencian la tarifa doméstica directamente a la cotización de la energía, como el español y otros como el de Estonia o Suecia, son más volátiles, pero “permiten que los consumidores interioricen en mayor medida las señales proporcionadas por los precios, adaptando su patrón de consumo en consonancia”, ahorran a los usuarios abonar la prima de riesgo que implica pagar un precio fijo y “tienden a dotar al mercado de una mayor transparencia y permitir una gestión más eficiente de la demanda”.
L’espectacular escalada s’ha menjat l’efecte de les mesures aprovades pel Govern fins ara – rebaixa de l’IVA del 21% al 10% a la factura elèctrica i suspensió temporal el tercer trimestre de l’impost a la generació elèctrica (7%)- i l’Executiu ha planteat a la Comissió Europea una reforma del mercat marginalista, que retribueix totes les tecnologies al preu de la més cara, per rebaixar l’impacte a la butxaca dels consumidors. Les altres dues mesures que ha plantejat, via projecte de llei, per reduir la factura (un fons per treure les primes a les renovables de la tarifa i un mecanisme per retallar els beneficis extra del CO2 d’hidràulica i nuclear) van tardar mesos en entrar en vigor.
Revisar el mercat
“És necessari revisar el funcionament d’un mercat amb regles elaborades quan la diferència entre tecnologies no era tan gran”, va assenyalar la setmana passada la vicepresidenta i tercera ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista al Financial Times. “Necessito un preu que cobreixi els costs però que sigui raonable per la competència interna, en la qual la regla fonamental sobre el preu és el cost marginal de l’últim megavat”.
Aquesta setmana, l’associació de consumidors Facua reclamava al Govern de coalició que “emprengui d’una vegada noves mesures per posar fre a l’especulació en la fixació de les tarifes elèctriques” amb un decàleg de peticions, entre elles un canvi en les regles de la subasta del mercat majorista, la baixada de l’IVA de forma permanent, el control d’ “ofertes fraudulentes” de les elèctriques i l’aprobació d’un nou model de bonus social que representi al menys un 50% de descompte en la factura i del qual es puguin beneficiar les famílies que no cobrin més de 2 salaris mínims, que augmentaria fins 3 en funció del nombre i característiques dels membres.
L’associació també exigeix una recuperació per l’Estat de les concessions de centrals hidroelèctriques que caduquen “per integrar-les en una empresa pública d’energia, de manera que amb ella puguin fixar-se preus justos que contribueixin a reduir la factura de la llum”.
Publicat a Diario.es en català
