“Hi ha hagut un atac aeri aquest matí al voltant de les 10:45 (07:45 GMT) en un àrea anomenada Kedamay Woyane” a Mekele, va confirmar en un comunicat el Front d’Alliberament de Tigray (TPLF) partit que governa la regió del nord, fronterera amb Eritrea i Sudan.
El Front va assenyalar que en aquesta zona s’aixeca una església, però les autoritats d’Adis Abeba van assegurar que allà hi havia un magatzem d’armament. Segons fonts governamentals etíops, helicòpters de la Força Aèria federal han sobrevolat la ciutat de Mekele. No ha transcendit, ni per part de l’Executiu etíop ni del TPLF, si l’atac ha causat víctimes.
Atac contra Eritrea, internacionalització del conflicte
El primer ministre etíop, Abiy Ahmerd, va ordenar l’atac després que el TPLF llancés, el 14 de novembre a la nit, alguns coets contra Asmara, capital d’Eritrea, país aliat d’Etiòpia a la Banya d’Àfrica i al que el govern tigrinya acusa d’haver intervingut en el conflicte a favor del seu soci regional.
L’escomesa de les forces de Tigray ha suposat un pas en l’escalada bèl·lica que implica una internacionalització del conflicte i que ha rebut els retrets dels Estats Units.
“EEUU condemna enèrgicament els atacs injustificables del TPLF contra Eritrea el 14 de novembre i els seus esforços per internacionalitzar el conflicte de Tigray. Seguim instant a que es prenguin mesures immediates per protegir els civils, reduir tensions i restablir la pau” va asseverar el subsecretari d’Estat d’EEUU per a Assumptes Africans, Tibor Navy.
Fins avui, Abiy, guanyador del Premi Nobel de la Pau de 2019, ha ignorat la crida internacional a una desescalada del conflicte i, a més a més, es resisteix a acceptar una negociació amb el TPLF per resoldre la crisi. Tanmateix, el president d’Uganda, Yoweri Musseveni, ha advocat avui per la via del diàleg per acabar amb la crisi, després de reunir-se a Kampala amb el ministre d’Assumptes Exteriors d’Etiòpia, Demeke Mekonnen.
“Una guerra a Etiòpia li donaria a tot el continent una mala imatge. Haurien d’haver-hi negociacions i aturar-se el conflicte, no sigui que porti a pèrdues innecessàries de vides i paralitzi l’economia”, a escrit Museveni al seu compte de Twitter, un missatge que va esborrar després de la seva publicació sense cap explicació.
Anteriorment, el Govern etíop havia negat que Uganda anés a intervenir entre les dos parts del conflicte, com havien assenyalat alguns mitjans. Mitjans nigerians han publicat aquesta setmana que l’expresident nigerià Olusegun Obasanjo (1999-2007) es disposava a viatjar a Adis Abeba com a mediador, però l’Executiu etíop no va confirmar-ho.
“El Govern federal està compromès amb el manteniment de l’Estat de dret a la regió de Tigray” es va limitar a subratllar el Govern d’Adis Abeba en un comunicat.
“La mediació en aquest punt només incentivarà la impunitat. Cap govern del món s’asseuria i negociaria amb una entitat subnacional que ha atacat obertament la Constitució i promès atacar la seva capital”, ha explicat avui l’ambaixador etíop Redwan Hussein, portaveu del comitè creat per gestionar l’ofensiva militar a Tigray, en una roda de premsa a Adis Abeba.
En aquesta compareixença, el general de la brigada de l’Exèrcit etíop Bulti Tadesse va assegurar que les Forces Armades federals efectuen “atacs de precisió” contra l’armament del TPFL sense apuntar a la població civil. Tigray roman aïllada i amb les telecomunicacions tallades des que va començar l’ofensiva en represàlia per un atac de les forces del TPLF a una base de l’Exèrcit etíop a la regió, per la qual cosa resulta difícil la verificació independent de la informació.
Més de 25.000 desplaçats a Sudan
La guerra està provocant una crisi humanitària que es complica cada dia pel desplaçament de milers de persones que fugen del conflicte. Més de 25.000 persones han escapat de la violència de la regió al país veí, Sudan, des que ha començat el conflicte, ha informat l’Agència de la ONU pels Refugiats (ACNUR).
“Més de la meitat dels refugiats son infants. Arriben esgotats després de caminar distàncies molt llargues i porten molt poques pertinences”, va alertar ACNUR al seu compte de Twitter, al remarcar que “la situació està empitjorant i es necessita suport urgentment”.
El contenciós entre Tigray i el Govern federal s’estava agreujant des de feia mesos, amb el retard indefinit de les eleccions generals que s’haurien d’haver celebrat el passat agost a Etiòpia com a punt d’inflexió. Amb la demora de les eleccions per la COVID19, el TPLF va celebrar el passat setembre els seus propis comicis parlamentaris, que el Govern central va titllar d’il·legals, i busca restablir “l’ordre constitucional” a Tigray.
A més, des del 5 d’octubre, data en la qual teòricament acabava el mandat d’Abiy, el govern de Tigray no reconeix autoritat alguna de l’Executiu federal. Durant quasi tres dècades, el TPLF va liderar la coalició ètnica que conformava el governant Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF) fins a l’arribada al poder el 2018 d’Abiy, un jove polític que te avui 44 anys, d’origen amhàric i oromo.
Abiy ha forçat la dimissió de molts alts càrrecs tigrinyes i començat un intent d’extirpar l’etnicisme de la política reformat el EPRDF en el Partit de la Prosperitat (PP) amb el qual busca postular-se a les eleccions i que es va desvincular del TPLF.
Desalegn Sisaye
Publicat a elDiario.es a través d’Agència Efe.
La Fundació Centre d’Iniciatives Solidàries Angel Olaran de Mollerussa ha publicat una reflexió del pare Angel Olaran, sobre la situació a Etiòpia, i concretament a Tigray, on porta vivint i treballant els últims 27 anys. El missioner basc posa en dubte l’acusació del Primer Ministre etíop, que assegura que el TPLF va llençar el primer atac contra una base de l’Exèrcit Nacional.
“Porto 27 anys vivint a Tigray, a 40 km. de Makelle. El passat 29 d’octubre vaig sortir de la Regió. Ni el maig de 1998, quan l’exèrcit d’Eritrea va entrar a Bademe i Alitiena, pobles fronterers etíops, mai he viscut situacions de tensió social. La serenitat, la calma, han estat valors socials a nivell de carrer […] Ha quedat clar que Tigray no reclamarà cap dret a través de la violència, ja que la regió ha pagat un preu molt car, amb les vides de més de 70000 joves en les guerres que van acabar el 91 i el 2000- aquesta encara inacabada. […] Quin objectiu podria justificar aquest atac al TPLF? Per aconseguir la independència? La podrien aconseguir amb un referèndum seguint el dret que els concedeix la Constitució-‘així la va aconseguir Eritrea el 1994…”
Trobareu l’article complert aquí.
Més informació:
Angel Olaran reflexiona sobre l’alarma de guerra a Etiòpia
El conflicte de Tigray, la “inesperada guerra” etíop que inquieta tota la regió
