Les escoles no tornaran a obrir fins al mes de setembre. Ho va anunciar aquest dimarts el president del Govern central, Pedro Sánchez. Els infants acaben així un curs escolar tres mesos abans del previst i sense tenir clar si hi haurà o no alguna activitat extraescolar durant el juliol. El tancament dels centres escolars ha deixat al descobert les profundes desigualtats de vida dels infants i la forta segregació del sistema educatiu. Quin impacte tindran aquests mesos en l’aprenentatge dels menors? Seran salvables la bretxa digital, els desequilibris en el suport familiar o el perill d’abandonament escolar?
Una aula es connecta sencera per videoconferència a una classe en línia. Una imatge ideal per a temps de confinament i que està passant en algunes escoles concertades de Catalunya. A l’altre extrem, diversos centres catalans miren de garantir que els seus infants mengin ara que han tancat els menjadors escolars. Es calcula que la Generalitat repartirà fins a 160.000 targetes moneder que serviran a les famílies per anar al banc a buscar l’import dels àpats escolars. I, enmig, la vida en confinament ha obert un ventall de realitats diferents d’accés tecnològic, d’acompanyament familiar i de capital cultural que està determinant l’experiència educativa de més d’un milió d’infants a Catalunya. Aquesta vivència diferenciada de l’educació confinada està depenent de molts factors, tant de les mateixes famílies com de les escoles.
“Online” és la definició que intenta unificar les diferents maneres com les escoles s’estan adreçant a l’alumnat en aquest trimestre d’excepcionalitat. No vol dir que arreu s’estiguin fent classes per videoconferència, sinó que la tecnologia està sent l’única via de contacte educatiu, sigui per videotrucada, per ‘e-mail’ o per WhatsApp. És aquí on neix la bretxa digital, que és només una dimensió de les desigualtats.
La bretxa digital: la punta de l’iceberg
El debat sobre un tercer trimestre ‘online’ resulta “surrealista” per a les escoles de màxima complexitat. Així ho defineix Bernat Ferrer, portaveu d’Escoles contra la Segregació. Explica que fa alguns dies “una escola de 400 alumnes encara no havia pogut contactar amb 50 d’ells” i defineix com a “forat negre” la quantitat d’alumnes amb què les escoles no han pogut contactar de cap manera. A banda d’això, hi ha famílies que no tenen material escolar bàsic a casa, com colors o fulls.
Des de les escoles de màxima complexitat, 300 a tot Catalunya i una de cada quatre a Barcelona, plantegen algunes propostes per poder garantir el dret a l’educació dels infants més vulnerables. Una de les prioritats, diuen, és “fer arribar material fungible d´ús ordinari a les famílies més vulnerables, així com llibres i revistes. En moltes llars, recursos com aquests serien una alenada d’aire fresc”. La plataforma demana a la Generalitat un pla de xoc educatiu contra les desigualtats a l’escola i fora de l’escola: A banda de recursos per a alumnes vulnerables per poder dur a terme tasques, proposa un estiu d’accions formatives combinades amb el lleure i mesures per revertir la segregació escolar estructural a Catalunya, entre altres demandes.
Un estiu entre l’acció curricular i el lleure
Els casals d’estiu, així com les extraescolars, són un focus molt important de desigualtat educativa. Hi ha alumnes que cada estiu disposen de propostes enriquides d’activitats i, en canvi, altres alumnes que, moltes vegades per motius socioeconòmics, no hi tenen accés, com denunciava el mateix Síndic de Greuges en una compareixença al Parlament el 2014. Cal tenir en compte que, segons l’últim informe de l’Unicef, a Catalunya hi ha un 28,6% d’infants en risc de pobresa i un 30% en risc d’exclusió social. “Està estudiat que diversos estius amb aquestes diferències de proposta educativa augmenten la desigualtat en l’àmbit dels estudis”, explica Roser Argemí, cap de projectes de la Fundació Bofill, que alerta que “amb tants mesos de desconnexió, segurament s’aguditzarà aquesta diferència entre un tipus d’alumnat i un altre”.
Parlar de l’estiu ara queda lluny per a les escoles, que estan treballant en l’aquí i l’ara centrades sobretot en un acompanyament emocional, però les administracions ja planifiquen com serà. L’ideal és que totes les famílies tinguin accés a propostes diverses que responguin a les necessitats de cada infant. “És molt important la coordinació d’escoles amb ajuntaments, serveis socials i entitats que ofereixen aquests serveis per veure quin itinerari i proposta pot ser més adequat per a cada alumne”, explica Argemí, que parla de la necessitat d’una “personalització” d’aquest estiu i d’un acompanyament per part de les escoles per evitar la desvinculació dels alumnes més vulnerables.
Un sistema polar: segregació escolar i escoles concertades
La composició de l’alumnat és molt desigual a les escoles de Catalunya, i la situació d’excepcionalitat de l’estat d’alarma està perjudicant més l’escola pública. “És la que percentualment agrupa la major part de vulnerabilitat que hi ha en el sistema”, explica Argemí. Però no solament es tracta de vulnerabilitat econòmica, com explica Tarabini: “Hi ha un element de capital econòmic, però sobretot cultural i emocional, que genera una desigualtat brutal“.
Però la segregació no es dona només entre el sector públic i el concertat, sinó també dins de la mateixa educació pública. I la família esdevé crucial en aquest aspecte per la possibilitat d’elecció de l’escola: segons dades de la preinscripció del curs 2016/2017, a les escoles públiques innovadores de Barcelona només un 10% de l’alumnat era estranger, mentre que en altres centres del mateix barri el percentatge d’escolars migrats era d’un 25%. Si s’utilitza el nombre de beques escolars com a indicador de pobresa infantil, les diferències entre escoles innovadores i convencionals arriba als 11 punts de diferència.
Malgrat que la majoria de les escoles de màxima complexitat són públiques i és el sector que acull la vulnerabilitat del sistema, l’escola concertada, que aglutina alumnes de famílies amb més recursos, ha demanat ajuda econòmica a la Generalitat, ja que alguns centres estan fent descomptes de quotes a les famílies. Han demanat a la Generalitat que assumeixi el cost del personal no docent. El Departament d’Educació hi ha respost en positiu i ha garantit que seguirà assumint també aquesta despesa, a banda del cost del personal docent. “La Generalitat està finançant més les concertades en aquesta crisi“, denuncia Font; “està compensant el que perden”. La USTEC parla d’un doble discurs de la Generalitat de voler posar fi a la segregació escolar i alhora finançar les escoles concertades. A Catalunya hi ha 700 centres concertats.
Des d’Escoles contra la Segregació també lamenten que, mentre a les escoles de màxima complexitat estan veient situacions “que posen els pèls de punta”, la concertada estigui demanant diners. “Ara que semblava que hi havia certa voluntat de corregir les desigualtats, ens fa por que sortim d’aquesta situació amb un ‘campi qui pugui’”, explica Ferrer.
Les retallades en l’educació pública fetes pel Govern d’Artur Mas després de la crisi del 2008 encara tenen conseqüències. Des d’aquella crisi, l’aportació pública a l’educació ha caigut en un 11% i les famílies destinen un 19% més del seu pressupost als estudis dels seus fills i filles. “Abans del coronavirus preparàvem una vaga indefinida per recuperar les retallades i la idea era que al maig s’acabés el curs”, explica Font. Des del sindicat veuen clar que l’única manera de sortir de la crisi és reforçant els serveis públics. I és que fa anys que el sistema educatiu català es troba infrafinançat. “La retòrica que s’ha instal·lat que els recursos no importen és falsa”, explica Tarabini. La recepta és clara: “Cal invertir més en educació i continuar aplicant polítiques contra la segregació escolar, perquè el que posa de manifest aquesta crisi és que les condicions de les escoles per afrontar l’educació dels seus infants, ara en particular i també en global, és radicalment desigual”.
Publicat a El Crític. Consulteu l’article compert aquí
En el blog de Xavier Bonal i Sheila González del Departament de Sociologia de la UAB podreu trobar dades sobre les desigualtats d’aprenentatge en confinament.
