Estats Units d’Amèrica és el principal destí al món de migrants internacionals. Alemanya ocupa el segon lloc en el ranking mundial, amb una xifra de 16 milions d’arribades el 2020. El documental From Here, dirigit per la cineasta Christina Antonakos-Wallace, està basat en l’experiència de “migrants de segona generació” en aquestos dos països, concretament a Berlín i a Nova York, però és extrapolable a la realitat que viuen molts fills i filles de famílies migrades a tot el món.
En la taula rodona posterior a la projecció, que va omplir l’Orfeó de públic i que va ser moderada per Ikram Bouhouche de Lleida pels Refugiats, Canan Turan va explicar que, després de l’estrena de la pel·lícula, es van posar en contacte amb els moviments socials i col·lectius migrants en lluita contra la injusta llei d’estrangeria alemanya. El documental mostra també, a través de la protagonista Tania Mattos, la lluita i les conseqüències de la retirada de la llei DACA (Acció Diferida pels Arribats en la Infància) a l’inici de la presidència de Donald Trump a Estats Units, que va deixar sense protecció a centenars de milers de joves que havien arribat al país sense visat i sense residència o permís de treball i que s’havien acollit a aquesta llei implementada per Obama el 2012 per evitar que fossin deportats.
La realització i estrena de la pel·lícula ha tingut gran impacte internacional i ha recollit nombrosos premis arreu, el més recent el guardó a Millor llargmetratge al New York Human Rights Film Festival. A instàncies del protagonista alemany Miman Jasarovski, l’equip de From Here va llançar a l’octubre una campanya ciutadana per la regularització a Alemanya amb les següents demandes: nacionalitat per totes les persones nascudes a Alemanya (ara està condicionada a que almenys un dels progenitors tingui residència permanent al país, la qual cosa priva de la nacionalitat a milions de nens i nenes durant generacions), dret a optar al permís de residència després de 3 anys d’empadronament i legalització de la ciutadania múltiple, entre altres.
A la pregunta de quin és l’impacte real de fer documentals sobre temàtiques socials, Chelo Álvarez-Stehle va contestar que és la creació de consciència política i mobilització ciutadana, que és el que produeix canvis. Com a exemple va posar l’impacte del seu documental Through The Wall i la mobilització del col·lectiu Friends of Friendship Park, que van utilitzar-lo per la seva campanya i van evitar la construcció d’un segon mur projectat per l’administració Biden, i l’eliminació del Parc de l’Amistat, una zona del mur entre Estats Units i Mèxic, a San Diego, on és possible un mínim contacte entre els dos costats i on es reuneixen les famílies per veure’s a través de les reixes. També és un bon exemple de mobilització el fet que el passi del documental From Here s’utilitzi a Lleida i altres llocs per al a recollida de firmes de #RegularizaciónYa!
El documental From Here, i també Through The Wall, automàticament generen comparacions amb la les vulneracions de drets que viuen les persones en situació administrativa irregular a Espanya, i porten inevitablement a les doloroses i indignants imatges dels assassinats d’Estat a la tanca de Melilla o a l’ombra dels CIES i les deportacions. Per això, el documental vincula perfectament amb la demanda del col·lectiu Esenciales, i el moviment #RegularizacionYa! que posa en valor el paper essencial de les persones migrades per a l’economia espanyola i en molts altres àmbits de la societat, i reclama regularització i ciutadania per garantir l’exercici dels seus drets. Per aquest motiu, l’acte al voltant de l’estrena del documental From Here a Lleida s‘ha englobat en la campanya “La Vida al Centre” de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida i amb el moviment estatal #RegularizaciónYa! per fer suport a la recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular que es vol portar, properament, al Parlament espanyol.
“L’objectiu final d’aquestes persones”, va comentar Canan Turan, parafrasejant a la protagonista del documental Tania Mattos “Es la ciutadania o es ser tractades com éssers humans?”. Optar a la ciutadania és el camí per a poder reclamar els seus drets i participar de les decisions polítiques del país on resideixen: “el racisme queda quan vas a buscar feina o lloguer, però al menys pots votar, ser escollit com a polític/a i formar partits polítics, molt important sobretot quan els discursos d’odi als migrants estan creixent perillosament a tot el món” afirma Turan.
El film no només aborda la situació legal de les persones sino sobretot el seu procés identitari. “Ets turca o alemanya?” és una pregunta que li fan massa sovint, denuncia l’activista, “és una pregunta que em sembla molt extranya, i tampoc m’interessa. La identitat és quelcom molt més complex. Es parla dels immigrants com un grup homogeni i s’oblida que cada persona és un món. La gent s’ha d’autorepresentar. La transculturalitat em sembla el més proper al que estic vivint com a filla d’immigrants turcs a Alemanya”, afirma.
El missatge que al final de l’acte va voler transmetre Canan Turan als fills i filles d’immigrants va ser la importància de l’organització: “No vull donar un missatge general perquè cadascú ha de fer-ho des de l’esfera de les seves possibilitats i la seva energia per la lluita, però el que vull transmetre és que no se sentin sols. Que s’organitzin, que els números canvien les coses. Que s’informin, perquè en aquestes societats racistes on vivim molta informació no es dona a les escoles ni als mitjans de comunicació. I que comparteixin el que senten, ja que intentar trobar respostes sol, per un mateix, pot portar a depressions, com hem vist en el documental. És possible seguir essent vulnerables i a l’hora ser forts i lluitar.”
Chelo Álvarez-Stehle va voler llençar un missatge d’agraïment al públic assistent a l’acte i a les persones que s’han volcat en la campanya de recollida de signatures per a la regularització de 500mil persones a l’Estat espanyol: “Jo no puc ni tan sols convidar a alguns membres de la meva família en aquest tipus d’esdeveniments, per això aquest acte de solidaritat realment em commou”.
El documental From Here va acompanyat d’una iniciativa educativa, que ha pres el nom original del film: With Wings and Roots (amb ales i arrels) i que consta d’una plataforma web amb recursos educatius, incloent cronogrames de la història de la immigració als EEUU i a Alemanya, i la possibilitat d’afegir noves veus a la col·lecció d’històries.
