“Totes les persones del món tenen dret a cercar protecció, sense importar qui siguin, d’on provinguin ni quan hagin hagut de fugir.”
Aquest és un lema molt lloable llançat per les Nacions Unides en el dia internacional designat per honrar les persones refugiades i desplaçades de tot el món, per enaltir la seva força i coratge en veure’s obligades a abandonar la llar per escapar de conflictes o persecucions.
La invasió militar d’Ucraïna per part de Rússia ha comportat una immensa crisi humanitària en territori europeu, sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Les xifres publicades per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) són dramàtiques i demostren l’èxode massiu provocat per l’horror de la guerra, estima que més de 6,8 milions de persones han creuat les fronteres ucraïneses cap a Europa occidental. Milions de persones traumatitzades a la cerca d’un refugi incert, la majoria de les qual són dones, infants i adolescents, famílies trencades i també menors sols a l’albur de tota mena de riscos, abocats a la intempèrie del món.
La Unió Europea ha fet honor a alguns dels valors que reivindica com a fundacionals, i tronc comú del seu projecte, en activar la Directiva 2001/55/CE del Consell, de 20 de juliol de 2001, de protecció temporal. Aquesta normativa empara les persones refugiades sota un marc jurídic protector. Els permet gaudir de drets harmonitzats a tota la UE que garanteixen un nivell de protecció adequat, com un permís de residència, la possibilitat d’exercir activitats per compte d’altri i per compte propi, l’accés a un allotjament adequat, la necessària assistència social, mèdica o d’altre tipus i mitjans de subsistència. En el cas dels menors no acompanyats, la protecció temporal els ha de permetre gaudir, a més, de tutela legal. Les persones menors de 18 anys també han de tenir accés a l’educació. Un conjunt de drets que els han de possibilitar establir-se als països de destinació amb dignitat.
Aquesta incommensurable desgràcia provocada no ha de tapar a les altres víctimes. La Nadia Ghulam, que va participar en el Programa Aules contra la pobresa de la UdL el passat 14 de març, ens pregava que no ens oblidéssim de les persones afganeses i sobretot de les dones i nenes privades dels seus drets fonamentals sota la dictadura dels talibans. El dia 9 de juny vam plantar una Haima al Campus de Cappont per recordar el patiment del poble sahrauí i la responsabilitat del Reino de España en tant que potencia administradora, “díscola”; el dia 8 d’abril vam participar en un col·loqui el Centro Lationamericano de Lleida, hi havia algunes persones fugides de la violència a l’espera de regularitzar la seva situació administrativa, vivint en la precarietat màxima a que condueix la manca de “papers”. En aquesta mateixa situació es troben els dissidents russos que s’han vist obligats a exiliar-se en declarar, el règim de Putin, les seves organitzacions “agents de l’estranger”… i tants d’altres…
El lema de les Nacions Unides, al·ludit a l’inici, entenem que té un caràcter universal, no subjecte a una aplicació discriminatòria en funció del lloc de provinença o del color de pell. La Unió Europea ha de tenir present que instaurar un sistema d’acollida asimètric o a “geometria variable”, a banda de ser injust i arbitrari pot conduir a la revictimització i generar conflicte, la fraternitat és universal o no és completa.
Per tot això, us convidem a la reflexió i a participar dels actes del dia de les persones refugiades.
Núria Camps, professora de Dret Internacional Públic de la UdL
