Un cop més la població de Gaza no pot dormir. L’exèrcit israelià porta deu nits bombardejant la franja, en el que es presenta com una nova campanya contra Hamas. Els atacs, que segons les autoritats israelianes es dirigeixen a objectius militars, il·luminen el cel sobre Gaza i han causat un goteig de ferits.
La narrativa d’Israel no ha estat qüestionada encara per cap actor de la comunitat internacional. Son molts qui es pregunten a les xarxes socials perquè el silenci mediàtic davant aquests últims atacs, tant en els grans mitjans internacionals com a les Nacions Unides. Als bombardejos nocturns es sumen altres moviments lesius per la població: Israel ha bloquejat l’entrada de combustible necessari per mantenir en funcionament l’única planta energètica del territori, deixant a la franja sense electricitat. A més, el corredor humanitari de Kerem Salem ha estat tancat i als pescadors se’ls nega l’accès a les escasses aigües de Gaza impedint-los traballar.
Raquel Martí, directora executiva de la secció espanyola de l’Agència de Nacions Unides pels refugiats palestins (UNRWA) ha denunciat al llarg de la setmana els ataques israelians i els silenci en que s’han perpetrat. L’ofensiva ha colpejat una escola de Nacions Unides del camp d’Al-Shati, rodejada d’altres col·legis i un centre de salut.
Encara que no s’han reportat víctimes mortals, les autoritats sanitàries han denunciat que la manca d’electricitat implica un risc letal als hospitals, des de les persones internades en l’UCI a un centenar de nou nats que es troben en incubadores. El tancament del pas humanitari impossibilita a molts pacients oncològics seguir els seus tractaments.
Segons Al Jazeera, Egipte i Qatar estarien intentant mediar per desescalar el conflicte, exercint pressió sobre Hamas perquè aturi el llençament de coets incendiaris. El poble palestí viu mals temps en termes de suport internacional: l’acord recent entre Israel i Emirats Àrabs Units ha obert el camí a la normalització de les relacions entre l’Estat sioniste i els països àrabs consumant l’abandó dels països de la regió. El passat dimecres centenars de gazatins es manifestaven contra l’acord a la franja.
Aquest conveni, saludat per la comunitat internacional (incloent la Unió Europea i Espanya) s’ha presentat pels seus signants com un èxit per «paralitzar» els plans expansionistes de Netanyahy, qui hauria anunciat l’annexió unilateral del 30% de Cisjordània pel passat 1 de juliol. Els crítics a l’acord assenyalen que l’expansió dels assentaments israelians a Cisjordania i la seva paulatina annexió de facto no s’han aturat en les últimes dècades, i res impedirà que continuï succeint.
En aquest escenari: Israel amenaça amb iniciar una guerra aberta amb Hamas. Seria la quarta guerra des de 2007 que sofreixen els habitants de Gaza atrapats en un espai superpoblat, i sitiats per una potència amb gran capacitat militar. Guerres que, juntament a les nombroses operacions militars contra Hamas, com les representa l’Estat israelí, han deixat milers de morts, ferits i amputats en una població empobrida, depenent de l’ajuda internacional i amb greus problemes d’atur massiu.
Publicat a El Salto diario
