Fragment de l’article de Laia Serra, publicat en castellà a el Diario.es
Després d’un pols que ha durat anys, Estrasburg acaba de tancar una polèmica legal i política històrica: el Tribunal ha legitimat el boicot com a eina política i de pas, l’acció política del moviment anomenat: “boicot, desinversions i sancions que denuncia l’incompliment de la legalitat internacional per part d’Israel i les seves polítiques als territoris ocupats.
El nus de la polèmica es trobava en determinar si la crida al boicot de productes i serveis que provenen d’Israel, constituïa una incitació a la discriminació o al contrari, consistia en una acció política de crítica a l’actuació d’un govern, protegit per la llibertat d’expressió.
Aquesta polèmica s’ha donat en varis països europeus, obtenint pronunciament en un i altre sentit. En aquesta pugna, França estava en el punt de mira, per ser l´únic en tenir una llei de 1881 que prohibeix el boicot i per tenir l’únic precedent negatiu d’Estrasburg en la matèria. Es tractava del cas d’un alcalde que va ser condemnat per incitació a la discriminació per haver cridat al boicot de productes israelians, condemna que Estrasburg va validar, denegant que s’emparés al dret a la llibertat d’expressió. Per aquest motiu, aquesta sentència s’esperava amb gran expectació.
La sentència aborda la condemna de varis activistes pro Palestina per una acció del 2009 i una altra del 2010 en supermercats. Aquesta consistia en informar i apel·lar als consumidors a no comprar productes d’origen israelià, distribuint fulletons informatius i peticions de signatura per demanar al supermercat que deixés de vendre aquests productes. Els activistes va ser absolts en primera instància i condemnats en segona instància.
El Govern francès justificava la condemna, en síntesi, perquè la llibertat d’expressió podia restringir-se quant afectés als drets de tercers. En aquest cas, la condemna estava basada en una llei, i intentava protegir el dret dels productors israelians a accedir al mercat econòmic.
Estrasburg sí acull la segona al·legació dels activistes i determina que la seva condemna va vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió de l’article 10 CEDH. Sobre aquest aspecte, els activistes van explicar l’origen i l’objectiu del BDS, campanya internacional liderada pel poble palestí per acabar amb l’ocupació, l’apartheid i el colonialisme. Aquesta es dirigeix a la ciutadania com actor social i polític, així com al consumidor, perquè pugui seleccionar i diferenciar la seva elecció de compra en base a motius polítics legítims i raonables. Aquesta campanya pretén reaccionar a la inèrcia dels poders de no fer respectar les seves pròpies decisions legals i el rebuig del govern d’Israel de complir la legalitat internacional. La crida al boicot s’emmarca en una antiga tradició d’acció ciutadana no violenta, de contingut polític, de lluita contra l’apartheid i la discriminació. També apel·la a harmonitzar el consum amb les pròpies conviccions, com a forma d’objecció de consciència. En aquesta acció de protesta als supermercats, els activistes no tenien ninguna connotació racista o antisemita.
Aquest precedent tindrà un efecte immediat sobre diversos litigis en curs, en el que s’està pretenent criminalitzar el BDS i els seus activistes, i forçar una interpretació del discurs d’incitació a l’odi antisemita que inclou la crítica a les polítiques del govern d’Israel i el blanquejament de la seva imatge amb la sinergia amb el mon acadèmic, Esportiu, cultural etc. Aquesta batalla legal no només s’ha desenvolupat amb la impugnació de les mocions municipals de suport al BDS, sinó que des de fa anys està pretenent forçar la condemna penal d’aquestes accions polítiques.
Malgrat aquesta creuada contra el BDS, el març de 2020 la Secció Tercera de l’Audiència de Càdiz va validar l’arxiu d’una acusació per delicte d’incitació a l’odi, per la cancel·lació d’un festival de cinema organitzat per l’ambaixada d’Israel. Ara només falta que s’arxivi el cas dels activistes encausats per un Jutjat de València, per qüestionar la contractació d’un artista afí a l’exèrcit i a les polítiques d’Israel a Palestina, quan va ser contractat al festival Rototom el 2015. Més enllà dels casos judicialitzats, amb aquest precedent Estrasburg valida per tot el territori europeu el boicot com a eina i la desobediència civil com a forma d’acció política.
Podeu llegir l’article complet aquí: https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/batalla-legal-boicot_129_6019066.html
