Els manifestants de Cochabamba, en vaga general des del 3 d’agost, convocada per la Central Obrera Boliviana (COB) i a la que s’han sumat ciutats i regions de tot el país, han acusat al govern de deixar a la població sense recursos per alimentar a les seves famílies i de posposar contínuament les eleccions per a mantenir-se en el poder.
El TSE ha arribat a un acord amb els principals partits polítics el 2 de juny que estableix que les eleccions se celebraran el 6 de setembre, la qual cosa pot considerar-se un pas positiu per alleujar les actuals tensions polítiques a Bolívia. Tanmateix el 3 d’agost es va iniciar la vaga general indefinida i el bloqueig de camins a convocatòria de la Central Obrera Boliviana i de les organitzacions que conformen el Pacte d’Unitat, que exigeixen al Tribunal Suprem Electoral el respecte a la data establerta mitjançant llei, davant la possiblitat que el govern de facto intenti maniobres per postposar-les novament.
A partir de l’ Article de Lola Allen a el Salto. Podeu llegir l’article complet aquí.
El 29 d’abril, la presidenta de facto de Bolívia va anunciar que el país passava a una fase de quarantena dinàmica l’11 de maig amb l’objectiu de mitigar les repercussions socials i econòmiques de la pandèmia afluixant les restriccions. Tanmateix, es va ordenar a les zones més afectades, ubicades principalment en comunitats pobres, que es mantinguessin en ple confinament. Això va suposar que moltes de les persones més necessitades de sortir per guanyar diners no podien fer-ho; els subsidis d’emergència eren insuficients i es distribuïen de manera desigual, provocant que moltes persones no tinguessin accés a aliments bàsics i patissin fam.
El 10 de maig, la Confederació de Pobles Indígenes va enviar una carta oberta a Áñez demanant que proveís aliments a les comunitats indígenes més afectades per l’escassetat. Una setmana i mitja després, enmig de la petició dels pobles indígenes, el ministre de Salut de Bolívia, que havia assumit el càrrec 6 mesos abans, va ser detingut per un escàndol de corrupció en la compra de respiradors amb un contracte fraudulent.
La resposta del govern d’Àñez al COVid-19 ha implicat una estricta aplicació militar de les restriccions de moviment i una sèrie de mesures de contenció agressives. Mentre, el govern a utilitzat la pandèmia com a excusa per muntar una ofensiva en tota regla contra els seus rivals polítics.
El decret suprem 4200
El govern bolivià ha utilitzat la pandèmia com un pretext per imposar decrets que penalitzen la dissidència i restringeixen greument la llibertat de premsa. Tot i que la pressió internacional va obligar al govern a rescindir algunes de les mesures més antidemocràtiques dels decrets, no va ser fins després d’un breu període de dura repressió.
A Mitjans d’abril ja s’havien detingut a unes 67 persones per presumpta violació del decret i segons el ministre d’interior de facto, Arturo Murillo, ja s’ha jutjat, condemnat i sentenciat a 37 persones.
El 30 d’abril, The Washington Post va informar que “El govern de Bolivia ha arrestat a desenes d’opositors sota un nou decret aprovat el mes passat” i el director executiu del Programa Amèrica de Human Rights Watch, Jose Miguel Vivanco, va condemnar el decret piulant “El gobierno boliviano parece estar aprovechando la pandemia para darse el poder de castigar a cualquiera que publique información que el gobierno considere “incorrecta”.
Áñez anul·la el projecte de llei que hauria assegurat noves eleccions en 90 dies
Les eleccions anticipades de Bolivia pel 2020, originalment programades pel 3 de maig, van ser postosades indefinidament el 22 de març per l’autoritat electoral del país com a resultat de la pandèmia. Més d’un mes després el Movimiento al Socialismo (MAS) de l’ex president Evo Morales va presentar un projecte de llei a la Cambra de Diputats de Bolívia que obligava al govern de facto a organitzar eleccions generals abans del 2 d’agost del 2020. La llei, que busca assegurar que se celebrin noves eleccions dins dels plaços constitucionals per una presidència interina, va ser ratificat en una sessió extraordinària en el Senat de Bolívia el 30 d’abril.
Com era d’esperar, Áñez es va oposar amb vehemència al projecte de llei, piulant “Cualquier daño a la salud y a las vidas de las personas causado por la locura de convocar elecciones será responsabilidad del MAS”, després va anar més enllà, anunciant que la pandèmia justificava l’aplaçament indefinit de les eleccions.
La criminalització dels cocaleros i les polítiques d’aïllament territorial a El Chapare, Cochabamba
La Central Obrera Boliviana (COB), principal federació sindical de Bolívia, també ha denunciat que al voltant del 80% de la població, en la seva majoria treballadors informals i aturats, no té dret a subsidis que el govern de facto ha fet per fer front als efectes econòmics de la quarantena. El líder de la COB Juan Carlos Huarachi, va proposar que els 8 milions de persones que s’ha quedat sense protecció rebin el 50% del salari mínim durant els pròxims sis mesos. Malgrat tot, el 29 d’abril, el govern va suspendre una transferència única de diners en efectiu (Bono Universal) destinada a salvar a les persones més vulnerables de la inanició, al·legant que les cues fora dels bancs eren massa llargues. Això va deixar a moltes persones sense cap tipus d’ingrés ni suport durant la pandèmia.
En alguns casos, el govern de facto ha optat per una repressió més ampla i centrada en la regió, com en el Chapare. Aquesta província rural del departament de Cochabamba ha estat un bastió de suport al president derrocat Evo Morales. També ha estat el principal objectiu de la política antidrogues del govern d’Áñez, que implica la criminalització dels camperols cocaleros. L’enfocament d’Áñez esta revertint anys d’una exitosa estratègia antinarcòtics sota Morales que havia ofert alternatives viables per als petits cultivadors de coca, per a què ingressessin a l’economia formal. Sota el mandat d’Áñez, aquests camperols han estat criminalitzats, etiquetats com a “narcoterroristes” i se’ls ha impedit vendre determinats productes legals i autoritzats a base de coca, com ara xampús, dolços o cremes, en el mercat local. Durant la quarantena, les forces de seguretat han arrestat i detingut als camperols per càrrecs amplis i mal definits, la majoria vinculats al narcotràfic.
El govern dels Estats Units ha donat suport a les polítiques antidrogues d’Áñez i ha guardat silenci sobre les flagrants violacions dels drets humans perpetrades pel govern. El ministre d’Interior de facto Arturo Murillo, el arquitecte clau de l’estratègia antinarcòtics liderada pels EEUU és públicament eloqüent sobre el suport que té del govern dels Estats Units.
El 6 de maig el defensor dels drets humans de Cochabamba, Nelson Cox, va denunciar que els detinguts del Chapare son assenyalats per les pallisses i els abusos a les presons de Cochabamba. La Red Andina de Información ho anomena “el último capítulo de la estigmatización, la discriminación y las violaciones de los derechos humanos contra los residentes de esa región cocalera”
Cochabamba també té més de 14mil petites piscifactories, amb us 1500 peixos cada una. El govern d’Àñez ha restringit l’accés d’aquests agricultors a qualsevol combustible, amb el pretext que podria ser utilitzat per fabricar cocaïna, posant en perill les piscifactories, que no poden oxigenar els tancs per manca de combustible. Això ha provocat la mort de gairebé la meitat de la cria i una tràgica pèrdua de la necessària reserva d’aliments de la comunitat.
La resposta d’Áñez a la pandèmia es una senyal d’una continua i feixuga lluita pels reconeixement dels drets humans bàsics de la massiva població indígena de Bolívia. Més enllà de les controvertides dimensions culturals i religioses de la resposta del govern, hi ha implicacions més profundes per als drets civils i polítics. El govern de facto d’Áñez sembla estar aprofitant les oportunitats polítiques que ofereix el covid-19 per intentar mantenir-se en el poder sigui com sigui.
