La Covid19 i el rescat de les empreses de l’Ibex-35

El Banc Central Europeu i el Banc Europeu d'Inversions rescaten empreses a través de processos poc transparents, sense tenir en compte criteris socials, ambientals o climàtics ni tampoc l'evasió fiscal. Un reportatge de El Crític i l'Observatori del Deute en Globalització (ODG).

Les mesures que s’han pres per fer front a l’emergència sanitària i la propagació de la Covid-19 han suposat una frenada econòmica sense precedents. En conseqüència, les institucions públiques han activat plans, mecanismes i instruments que, pretesament, volen aturar el xoc, reactivar l’economia i recuperar la normalitat prepandèmia. En aquest context, les grans empreses estan jugant un paper semblant al dels bancs durant la crisi financera de 2008: en un moment d’alta incertesa es beneficien de la política pública i són rescatades. Perquè la història no es torni a repetir, cal analitzar els acords que s’estan forjant i exigir una veritable gestió democràtica de la crisi, social i ambientalment justa, amb transparència i rendició de comptes.

Què fa Europa per a les grans empreses contaminants de l’Ibex-35?

L’any 2014 el Banc Central Europeu va crear un programa de compra d’actius, conegut com a Quantitative Easing, per la compra de deute dels països de la zona euro. Poc després, va ampliar el programa a la compra de deute de bons corporatius, cosa que només ha beneficiat a un club selecte de 300 corporacions, entre les quals es troben, ACS, Adecco, Allianz, BASF, Bayer, BMW, Coca Cola, Danone, E.ON, Enagás, ENEL, ENI, Michelin, Nestlé, Peugeot, Renault, Ryanair, Uniliver i un llarg etcètera.

El passat 24 de març de 2020, arran dels impactes del coronavirus, el BCE va habilitar una ampliació del programa de compra de bons sobirans i corporatius amb 750.000 milions d’euros, anomenada Pandemic Emergency Purchase Programme (PEPP). Amb aquest moviment el BCE pretén facilitar encara més l’accés al crèdit als Estats i les corporacions. D’aquesta ampliació en la compra de bons se n’estan beneficiant empreses com Total, Airbus, Shell, Akzo Nobel, E.ON, OMV, Carrefour o Suez i més de 50 transnacionals. En aquesta llista també hi ha empreses espanyoles com Repsol, Naturgy, Iberdrola, CEPSA i Red Electrica. Aquestes són algunes de les corporacions més contaminants de l’Estat, tota una declaració d’intencions de responsabilitat ambiental i social del BCE.

El BCE delega la tasca d’escollir les empreses als bancs centrals d’Alemanya, França, Espanya, Itàlia i Bèlgica. Els criteris que empren són l’estabilitat financera de les empreses i de qualitat del deute. El BCE no obliga els intermediaris bancaris a triar els bons segons criteris socials, ambientals o climàtics. De fet, a la pregunta realitzada al seu web “serà inclòs en el PEPP algun ‘criteri verd‘?” El banc remet als criteris establerts pel pla de 2014 i diu “que prenen en consideració els riscos financers però que no es discrimanarà en positiu o negatiu per l’activitat econòmica de les entitats emissores”. Tot seguit mira de justificar-se a través de la compra de bons verds però just després reconeix que hi ha una manca de garanties en l’estandardització i requeriments per aquests bons i que, en total, representen menys de l’1% de totes les compres.

Com i en què beneficia el PEPP a les grans empreses?

La mateixa concepció del PEPP fa que només estigui a l’abast de les grans empreses. Les emissions de bons tenen tràmits costosos i només es fan per quantitats que van dels centenars als milers de milions d’euros. A més, les grans empreses aconsegueixen finançament barat i a llarg termini en un context d’extremada dificultat per aconseguir-ne.

En aquesta lògica, el paper de les institucions públiques és posar tota la seva credibilitat al servei de les empreses. Qualsevol inversor pot pensar que comprar deute d’una empresa és segur perquè una entitat com el BCE l’avala. Aquest fet pren encara més rellevància si considerem que dins el PEPP, el BCE per primera vegada compra “non financial comercial paper” és a dir, pagarés d’empresa a curt termini (menys de divuit mesos) perquè els inversors estaven deixant de comprar-los. D’aquesta manera el rang de productes de deute corporatiu i la seva qualitat s’amplia per afavorir el sector privat.



Estem realment rescatant empreses?

El rescat d’una empresa de l’Ibex-35 també significa el rescat dels seus accionistes majoritaris, en molts casos bancs i fons d’inversió, alguns d’omnipresents, com el fons estatunidenc BlackRock. Aquest fons és l’inversionista mundial més gran en combustibles fòssils, també participa en la indústria armamentística i ha esdevingut el nou i sorprenent assessor de la Comissió Europea sobre factors ambientals, socials i de govern en la supervisió bancària.

Si ens fixem en Naturgy (abans Gas Natural Fenosa), els seus accionistes Criteria Caixa, el fons d’inversió luxemburguès CVC Capital Partners i l’estatunidenc Global Infrastructure Partners (GIP) van rebre dividends per valor de 869 milions d’euros durant 2019. Heus aquí un dels altres problemes, els dividends. Encara que el BCE ha avisat a totes les entitats sota la seva supervisió que obliguin als bancs a no pagar dividends fins al mes d’octubre 2020, aquesta obligació no s’aplica a les empreses. Per exemple, el passat 25 de març, en plena crisi de la Covid-19, Naturgy va decidir pagar el tercer dividend de 2019 a compte de 0,593 euros bruts per acció, sense aprovació de la Junta General d’Accionistes, per un total de 583 milions d’euros. Per tant, hi ha un risc real de transferència de diners públics destinat a pal·liar els efectes de la pandèmia a les butxaques dels inversors a través del repartiment de dividends.

Per últim, cal no oblidar que els càrrecs directius d’alt nivell tenen un important paquet accionarial i es beneficien directament del bon funcionament de l’empresa i del repartiment de dividends. Francisco Reynés Massanet, actual president i conseller delegat de Naturgy no publica les accions que té de l’empresa però, per exemple, Antoni Brufau, president de Repsol, posseeix 566.803 accions. D’aquesta manera poden arribar a guanyar de 100 a 300 vegades més que el sou mig de l’empresa.

Per últim, un altre punt de fuga de diners públics són els paradisos fiscals. Un recent informe d’Intermon Oxfam va concloure que 805 filials de les empreses de l’IBEX-35 “tributaven” a paradisos fiscals, amb el lideratge del Banc Santander, amb 207, ACS amb 109 i, en tercer lloc, la petroliera REPSOL, amb 81. El mateix informe apunta que des de 2004 l’impost de societat recapta un 11% menys però els dividends han augmentat en un 83%.

Cap a una gestió democràtica, transparent i justa de la crisi

L’experiència de la gestió de la crisi de 2008 encara és molt present. Dissortadament, el camí emprès per les institucions públiques l’any 2020 és molt semblant. Per garantir una gestió democràtica d’aquesta crisi s’ha d’exigir que els moviments de diners públics puguin ser escrutats per la ciutadania perquè es pugui discutir cap a on s’encaminen els ajuts. La manca d’informació i criteris socials i ambientals, són un mal senyal del paper que han de jugar les institucions. En poc menys d’un any, la Generalitat (14/05/19), l’Estat espanyol (21/01/20) i el Parlament Europeu (28/11/19) van declarar l’emergència climàtica. Com es reflecteixen aquestes declaracions en el rescat de les empreses?

Per altra banda, la Comissió Europea està elaborant un document sobre les restriccions de repartiment de dividends per les empreses que rebin ajuts estatals. A l’espera dels detalls que determinin l’abast i efectivitat de la proposta, cal denunciar i exigir que no hi hagi repartiment de dividends en moments de crisi. No es poden rescatar beneficis. Igual passa amb les empreses amb filials als paradisos fiscals. El diner públic no pot anar a parar a les empreses que evadeixen impostos.

Finalment, malgrat que el món de les finances es mou a la velocitat de la llum en comparació a la capacitat d’acció de la ciutadania, més si aquesta està confinada, és ara quan s’obren escletxes d’incidència. Sota la idea que “una altra normalitat és possible” s’ha d’aturar el xoc i s’han de canalitzar recursos cap als treballs socialment necessaris i cap a un model econòmic arrelat al territori i sota els principis de l’economia social i solidària, que pugui ser impulsor i aixopluc d’iniciatives veritablement transformadores en temps de crisi.

Article deNicola Scherer i Alfons Pérez publicat a El Crític.



* Nicola Scherer i Alfons Pérez són persones investigadores de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Més informació:

Dinero público que no cuida ¿a qué empresas se está rescatando?

Brusel·les alerta que la meitat d’ajudes públiques aprobades a la UE per la crisi del coronavirus són per salvar empreses alemanyes.

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard