En el marc de la campanya “Mogudes per la pau”, i fruit de la col·laboració amb diversos col·lectius antimilitaristes i entitats de pau i desarmament, el 19 de maig la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida va promoure una videoconferència sobre la gestió militarista de la crisi sanitària amb la participació de Juan Carlos Rois, activista antimilitarista membre de l’antic col·lectiu Utopía Contagiosa; Xema Moya, col·laborador del SIOF (Servei d’Informació sobre Objecció Fiscal) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i Álbaro Anta, membre del col·lectiu antimilitarista basc Gasteizkoak Talde Antimilitarista.
En el context de la crisi sanitària, es fa encara més evident la desproporció entre la despesa militar espanyola i les despeses socials. Xema Moya, col·laborador del SIOF (Servei d’Informació per l’Objecció Fiscal) i del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ofereix durant la taula rodona diferents comparatives que faciliten la comprensió de l’enorme despesa militar espanyola: “El presupuesto en gasto militar en relación a la sanidad y la educación es ya de por si desmesurado. Durante el periodo 2009 y 2018 se calcula que se han recortado entre 15 y 20mil millones de euros, 9400 trabajadores de sanidad , y 5600 camas en hospitales , pero hay un dato que causa sorpresa y es que si cogemos el presupuesto de la OMS (Organización Mundial de la Salud), el de la ONU, el de UNICEF y el de ACNUR para el 2019, el total sube 19115 millones, cuando el presupuesto en 2019 para gasto militar español, contando todas las partidas, era de más de 20 mil millones. Es decir que el Estado espanyol invierte más en gasto militar que los presupuestos conjuntos de OMS, ONU, UNICEF y ACNUR. El gasto orientado a la Seguridad humana esta muy por debajo del gasto en defensa del ejército.”
També resulta escandalosa la desproporció entre la inversió que reb l’UME, l’Unitat Militar d’Emergències, i la que reben els cossos de Protecció Civil i d’emergències com els bombers, si comparem el volum anual d’intervencions que realitzen:
“Durante la pandemia el Gobierno ha sacado a la UME a las calles, un cuerpo militar de emergencias cuyos supuestos valores son ayudar a la población en intervenciones que son básicamente rescates, inundaciones, incendios y misiones de paz. El presupuesto de la UME para 2019 fue de 31 millones de euros mientras que la aportación a cuerpos de protección civil fue de 14 millones, menos de la mitad. Pero si analizamos las acciones de la UME en 2019 vemos que cada soldado ha participado en menos de 3 operaciones. El esfuerzo ha sido cómodo si lo comparamos con los bomberos de Madrid o de Barcelona, con 13,7 intervenciones por bombero en el caso de Madrid, y 34,8 en Barcelona. En cuanto a misiones de paz, la UME ha participado solo en 4 operaciones en el 2019. El lavado de cara de la UME se acabará pagando con más recortes a nivel de educación, sanidad, vivienda y otros ministerios de carácter social”.
Xema Moya aborda durant la Taula Rodona el tema dels PEAS, els Programes Especials d’Armament, que centren les crítiques de moltes entitats antimilitaristes per la seva inutilitat i pel deute que generen. Si les xifres invertides en aquests programes ja són absolutament vergonyoses (uns 22800 euros invertits des de 1997 fins a l’actualitat, i de cara l’any 2032 es calcula que s’acabarà pagant un total de 48mil milions d’euros), encara ho resulten més si es comparen amb el que costaria millorar el sistema de salut pública:
“Si no hubiésemos comprado los aviones eurofighter que nos han costado casi 14mil millones a parte de los 1000 millones que se dedicarán en los Nuevos PEAS para mantenerlos, con este monto se hubieran podido mantener 25 hospitales como el Vall d’Hebron de Barcelona. Básicamente unos 520millones de media es lo que cuesta mantener grandes hospitales. Los 3500 millones que costaran los 4 submarinos S80, hubieran posibilitado el pago de 32mil médicos con un salario, según la OCDE, de 85mil euros al año, y sabemos que los médicos actualmente no ganan eso. Una cosa más sencilla: uno de los misiles trident que cuestan 30 millones de euros, hubieran posibilitado comprar 17 millones de mascarillas que hemos tenido tantos problemes para conseguir estos días”.
Si comparem en funció de les dades de l’any 2019 ja liquidat, el total invertit en Sanitat va ser de 62500 milions. “Con una población de 47,5 millones de personas, eso significa que el Estado dedica unos 1318 euros de media por cada ciudadano. En Educación, el Estado invirtió una media de 852 euros por persona y en defensa 423. Pero si analizamos por número de soldados vemos que los 20 mil millones de presupuesto militar en los PGE dividido entre los 120mil soldados que tiene el Ejército Español, respresenta que se dedican 167mil euros por soldado al año. Las proporciones son espeluznantes”.
Des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau realitzen campanya per exigir la reinversió del pressupost militar en Sanitat, sobretot en temps de crisi sanitària, i Xema Moya defensa també la necessitat de transformar la indústria militar cap a la producció civil, la qual cosa evitaria també pèrdues i deutes. Algunes empreses militars, com Navantia, han facilitat les instal·lacions per a produir respiradors; tanmateix Navantia registra pèrdues de més de 1000 milions d’euros i té problemes per vendre les fragates que construeix per la multitud d’errors de funcionament que s’han denunciat. En aquest cas Xema Moya assegura que Navantia es manté perquè dona treball a 5500 treballadors, però el 95% de les compres les ha de realitzar el propi Estat per mantenir aquests llocs de treball, i si hi ha empreses que donen beneficis, com Indra, és perquè l’Estat Espanyol ha pressupostat moltíssims diners per invertir en aquestes empreses: “Segons Seymour Melman, els recursos destinats a produir armes que s’invertissin en temes civils produirien més beneficis i llocs de treball per a la societat, amb un altre tipus d’activitat. Al no tenir despeses en armament es reduirien les inversions de l’Estat i aquests diners podrien anar a despesa social. A més a més considera que un 98% del deute públic es reduiria perquè no hi hauria compres obligatòries d’armament per als Programes Especials”.
Per acabar la seva intervenció a la Taula Rodona, Xema Moya conclou que “Son muchas cifras que he intentado resumir pero lo importante es que nos quedemos con la idea que nos gastamos 55 millones diarios en mantenimiento de la estructura militar en España y en cambio nos hacen falta muchos recursos ahora mismo, sobretodo sanitarios.”
Al final de la notícia podeu trobar i descarregar la presentació que va utilitzar Xema Moya per la Taula Rodona. Des de la Coordinadora d’ONGD i aMS continuem treballant per promoure accions per al desarmament i per una cultura de la pau i la justícia social, així, el proper dijous 4 de juny, també dins la campanya “Mogudes per la pau”, i juntament amb l’oficina de cooperació de la UdL oferirem la videoconferència “La COVID19, la seguretat i els drets de les persones” a càrrec de Tica Font i Pere Ortega, membres del Centre Delàs d’estudis per la Pau.
Per a saber més
Podeu trobar el video sobre la taula rodona “Armes contra un virus? La gestió militarista de la crisi sanitària) al canal de youtube de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.
Si necessiteu informació i assessorament sobre com fer l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar, cliqueu aquí.
Per a saber més sobre Despesa militar i Objecció fiscal visiteu les pàgines de les entitats que van participar en l’organització de la taula rodona:
Centre Delàs, SIOF, SCI Catalunya, En Pie de Paz, Grup Tortuga, Canarias por la Paz, Gasteizkoak Talde Antimilitarista, Alternativa Antimilitarista MOC, Desarma tu vida OFGM Cuenca ,KEM MOC Bilbao, Asociación contra la Exclusión Alambique, Antimilitaristes València ,Colectivo Pacifistas Ciudad Real
Compartim la presentació que va utilitzar Xema Moya per a la Taula Rodona aquí en i en
