Els 10 països més afectats pel canvi climàtic han sofert un increment del 123% de la fam severa en els últims sis anys, segons un informe d’Oxfam Intermón. Es tracta dels països que han sumat un major nombre de crides d’emergència de Nacions Unides associats a fenòmens meterològics extrems.
“El canvi climàtic ja no es una bomba de rellotgeria: està explotant davant dels nostres ulls”, diu Gabriela Bucher, directora executiva d’Oxfam Internacional. “Està provocant que els fenòmens meteorològics extrems, com les sequeres, els ciclons i les inundacions- que s’han multiplicat per cinc en els últims 50 anys- siguin més freqüents i letals”.
L’informe Fam i escalfament global ha revelat que aquests 10 punts crítics – Somàlia, Haití, Djibuti, Kènia, Níger, Afganistan, Guatemala, Madagascar, Burkina Faso i Zimbabue- han sofert repetidament l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems durant les últimes dos dècades. En l’actualitat, 48 milions de persones es troben en situació de fam severa en aquestos països, davant els 21 milions de persones de 2016. D’elles, 18 milions estan als límits de la fam.
“Pels milions de persones que ja han sofert l’impacte de continus conflictes, l’augment de la desigualtat i les crisis econòmiques”, explica Bucher, “la recurrència de les crisis climàtiques s’està convertint en el cop de gràcia. L’onada de desastres climàtics supera amb escreix la capacitat de les persones pobres a fer-hi front, sumint-les encara més en una situació de fam extrema”.
A continuació, es resumeixen alguns exemples:
- Somàlia s’enfronta a la pitjor sequera registrada, i es preveu que la fam es manifesti en dos dels districtes del pais: Baidoa i Burhakaba. Un milió de persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars degut a la sequera. El pais ocupa el lloc 172 de 182 països classificats segons la seva preparació per fer front al canvi climàtic.
- A Kènia, l’actual sequera s’ha cobrat la vida de quasi 2,5 milions de caps de bestiar i ha fet que 2,4 milions de persones estiguin passant fam, entre elles centenars de milers de nens i nenes en situació de desnutrició aguda.
- A Níger, 2,6 milions de persones sofreixen fam severa en aquest moment (la qual cosa suposa un increment del 767% respecte a 2016). La producció de cereals s’ha desplomat en quasi un 40%, ja que els fenòmens meteorològics extrems, units als incessants conflictes, dificulten cada cop més les activitats agrícoles. Si l’escalfament global supera els 2ºC, la producció d’aliments bàsics com el mill o la melca podria desplomar-se fins un 25% més.
- Burkina Faso ha sofert un alarmant increment de la fam, que ha augmentat en un 1350% des de 2016, amb més de 3,4 milions de persones en situació de fam extrema el juny de 2022, a causa del conflicte armat i de l’agreujament de la desertificació de les terres de cultiu i pastoreig. Si l’escalfament global supera els 2ºC, la producció de cereals com el mill i la melca podria reduir-se entre un 15% i un 25% més.
- A Guatemala, una greu sequera ha contribuït a la pèrdua de quasi el 80% de la collita de blat de moro i ha arrasat les plantacions de cafè.
“Hem passat quasi 8 dies quasi sense menjar”, explica Mariana López, una mare que viu a la localitat de Naranjo, al Corredor Sec de Guatemala. La sequera persistent la va obligar a vendre les seves terres.
La fam derivada dels efectes del canvi climàtic és una mostra clara de la desigualtat mundial. Els països menys responsables de la crisi climàtica son no només els que estan sofrint més els seus efectes, sino els menys preparants per afrontar-los. En conjunt, aquests 10 punts crítics del canvi climàtic generen tan només el 0,13% de les emissions mundials de carboni, i tots ells es troben entre el terç de països menys preparats per fer fer front al canvi climàtic.
Al contrari, els països industrialitzats i contaminants com els del G20 – que controlen el 80% de l’economia – són responsables, en conjunt de més de tres quartes parts de les emissions mundials de carboni.
Els i les dirigents d’aquestos països segueixen donant suport a les riquíssimes empreses contaminants que, en molts casos, proporcionen un important suport a les seves campanyes electorals. El promig diari dels beneficis obtinguts per les empreses d’hidrocarburs en els últims cinquanta anys ascendeix a 2.800 milions de dòlars americans. Els beneficis obtinguts per aquestes empreses en menys de 18 dies serien suficients per finançar la totalitat de crides humanitàries de Nacions Unides el 2022, el cost de les quals ascendeix a 49.000 milions de dòlars.
Són necessaris canvis significatius en les polítiques a fi de fer front a la doble crisi del canvi climàtic i la fam. Si no s’adopten mesures immediates i d’abast massiu, la creixent espiral de fam no s’aturarà.
A vigília de les reunions de l’Assemblea General de les Nacions Unides aquesta setmana, i de la COP27 que se celebrarà el no embre, els i les líders dels països rics i contaminants- especialment- han de complir amb els seus compromisos de reducció d’emissions. S’han de finançar mesures d’adaptació i pèrdues i danys en els països de renta baixa, a més d’injectar de manera immediata els fons necessaris per finançar la crida de les Nacions Unides, a fi de donar una resposta absolutament vital als països més afectats.
“No podem solucionar la crisi climàtica sense corregir les desigualtats estructurals dels nostres sistemes alimentari i energètic. Augmentar els impostos dels més contaminats podria cobrir fácilment els costos. Només l’1% del promig de beneficis anuals de les empreses d’hidrocarburs generaria 10.000 milions de dòlars, una quantitat que seria suficient per cubrir la major part del dèficit de la crida global de seguretat alimentària llençada per Nacions Unides”, diu Bucher.
Així mateix, la cancel·lació del deute pot contribuir a que els Governs alliberin recursos per invertir en la mitigació del canvi climàtic.
“Els països més rics i contaminants tenen la responsabilitat moral de compensar als països de renta baixa més afectats pel canvi climàtic. No és caritat: és una obligació ètica“, afirma Bucher.
Publicat a Oxfam Intermón
