El llibre inclourà 10 relats distòpics i utòpics sobre la campanya fructícola: els drets de les persones temporeres, els estralls econòmics i ecològics de l’agricultura intensiva per a la pagesia i el territori, la sobirania alimentària i el consum conscient i local. El jurat del concurs, format per persones de les entitats convocants i del món literari, acadèmic i periodístic, seleccionaran aquests deu millors, entre els quals s’hi compten els tres guanyadors.
Es tracta de la segona edició d’un concurs que va tenir lloc l’any 2020 amb el títol El porc del demà, dedicada a la catàstrofe de la indústria porcina que va anar de la mà de Càrnies en Lluita, el Grup de Defensa del Ter, Justícia Alimentària, Setembre i l’editorial cooperativa.
El certamen té com a objectiu visibilitzar les condicions laborals precàries i la vulneració dels drets fonamentals que pateixen en molts casos les treballadores i treballadors temporers, així com les conseqüències econòmiques i ecològiques de l’agricultura intensiva per a la pagesia i el territori. Al mateix temps, vol proposar alternatives a un model agroalimentari insostenible que no rutllaria sense la baula més vulnerable de l’engranatge, la mà d’obra majoritàriament immigrant.
En l’edició d’enguany, s’introdueix una novetat al llibre: tres artistes il·lustraran els tres relats guanyadors i donaran una nova vida gràfica a les històries presentades. Les il·lustracions seran de Berni Puig, Eixa i Joan Manel. La de la coberta del llibre va a càrrec de Lluís Muntada, activista i il·lustrador d’Osona que ja va ser l’artífex de la d’El porc del demà.
El llibre resultat del concurs seguirà els criteris de l’ecoedició. És a dir, que en el procés d’elaboració del llibre s’aplicaran mesures per reduir l’impacte ambiental, des del disseny a la distribució, com ara promoure l’ús del paper 100% reciclat i FSC, com a mesura per evitar la desforestació. Un format que aprofita al màxim de paper; l’ús de tintes d’origen vegetal i la impressió en una impremta local que aplica criteris de respecte al medi ambient. A més, el llibre també inclou el Segell Llibre Local.
El concurs de relats La fruita del demà
Del 15 de setembre al 15 de desembre de 2021 qualsevol persona o grup de persones majors de 16 anys pot presentar fins a 3 relats d’entre 1.000 a 2.000 paraules, en català, aranès i castellà, al correu electrònic fruitadeldema@protonmail.com.
Els originals s’han d’emmarcar dins la ficció distòpia o utòpica al voltant de la campanya de la fruita i han de cobrir com a mínim un dels tres eixos temàtics del certamen:
1) Racisme, condicions laborals i drets fonamentals de les persones temporeres agrícoles.
2) Les conseqüències de l’agricultura intensiva per a la pagesia i el territori.
3) Sobirania alimentària, consum conscient i local.
El jurat del concurs -format pels periodistes i escriptors, David Marin i Marta Grau, el filòleg i professor de la Universitat de Lleida, Jordi Suïls, la llibretera i editora, Mertxe París, la filòloga i premi África con Ñ 2018 de la Fundació Mujeres por África, Pascaline Linda Ngameni Nebouet, i una integrant de cadascuna de les entitats co-organitzadores- seleccionarà deu relats finalistes que seran publicats la propera primavera en el llibre La fruita del demà.
Ja podeu consultar les bases del concurs (pdf).
Les condicions laborals a la campanya de la fruita
Catalunya és la major productora de fruita dolça de l’Estat espanyol. Les terres de Lleida produeixen més del 85% del total català, i el 91% aproximadament en préssec i nectarina.
El 65% de la fruita fresca de Catalunya s’exporta. De Ponent surten anualment més de 350.000 tones cap a altres països d’Europa, la Xina o l’Aràbia Saudí, entre altres, més de la meitat de la seva producció. Per collir-les, embalar-les i emmagatzemar-les es necessiten, només a Ponent, més de 30.000 treballadores temporals anuals. Al camp, majoritàriament són homes, mentre que a les centrals fructícoles, són dones. Sense vot la majoria que, amb papers o sense, són la mà d’obra essencial perquè funcioni aquest engranatge.
Mentrestant, terra, l’aigua, les explotacions familiars són engolides per un model neoliberal que contamina, que destrueix la biodiversitat, que desmantella la sobirania alimentària del nostre territori i la capacitat negociadora de la pagesia en el preu dels seus productes. En definitiva es tracta de produir més, amb menys costos, per guanyar més els de sempre.
Bona part dels contractadors compleixen el conveni agrari (salaris, allotjament..). Però també n’hi ha que no ho fan, sobretot les ETT, i això comporta greus vulneracions de drets laborals i humans, l’estafa a les arques de la Seguretat Social, el greuge per a la pagesia que fa bé la seva feina i per a uns treballadors que no poden gaudir dels mateixos drets que la resta, i que són abocats a una vulnerabilitat perpètua.
La pandèmia al camp
L’estiu de 2020, la pandèmia de la Covid-19, amb una incidència més alta en els treballadors de l’agroindústria per les dures condicions en què treballen i viuen; va fer sortir a la llum una situació que es repeteix des de fa trenta anys a Ponent, el de centenars de persones dormint al carrer o en espais insalubres.
Les administracions no posen el focus a resoldre la situació d’aquestes persones, sinó que abonen amb diner públic un model que les ha convertides en mercaderies i que omple les butxaques de les grans empreses. És més, envia els cossos policials per atemorir-les i criminalitzar-les, per fer-les fora quan ja no són útils, un fet que alimenta els discursos d’odi, de racisme i aporofòbia en la societat.
Amb la pandèmia els mitjans catalans, estatals i internacionals, van descobrir ‘la magnitud de la tragèdia’ mentre les administracions i la patronal eren incapaces de donar solucions. Els costos de les empreses i del govern es cobrien amb solidaritat i voluntariat. Van ser molt pocs però -sempre són pocs-, els periodistes que van fugir del sensacionalisme i dels estereotips i van explicar les veritables causes i els culpables del ‘perquè de tot plegat’.
Sembla clar que no podem omplir més els nostres cistells amb fruita sense justícia social. No volem més fruita podrida!
Més info del concurs
Més info del Verkami
Més info de la Plataforma Fruita amb Justícia Social
