Si al llarg de totes les sessions de les jornades “El model d’energies renovables a Ponent” hem posat el focus en el model energètic i les diferents propostes per la transició ecològica que es pretenen implantar a les terres de Ponent, en aquesta penúltima sessió vam mostrar que el model d’energies renovables que es proposa al nord global no està exempt de la vulneració de drets humans i ambientals als països del sud global.
L’energia és un bé comú essencial i de primera necessitat. Malauradament, en un context global de desenvolupament del capitalisme salvatge, aquesta es converteix en un bé de mercat al servei de les lògiques extractivistes i especulatives que atempten contra els nostres territoris aquí i arreu. A més, entitats no governamentals com Farmamundi denuncien que si els models energètics a casa nostra són possibles és, en bona part, a costa de l’espoli de recursos de països del Sud Global, i actuen com agreujant de les desigualtats ja existents.
Els assassinats de persones defensores de drets humans a l’Amèrica Llatina formen part de la punta de l’iceberg d’un conflicte global que enfronta diferents comunitats locals en defensa del seu territori i dels seus béns naturals amb els entramats econòmics i financers de les corporacions transnacionals extractivistes.
Farmamundi i les defensores del territori expliquen que la pobresa econòmica i l’exclusió social, els alts nivells de desigualtat o els baixos índexs de desenvolupament humà, fan que es generin les condicions idònies perquè es produeixin escenaris de violència generalitzada, augmenti la corrupció en la gestió dels recursos naturals i es criminalitzi les persones que s’oposen als projectes extractius, especialment als pobles indígenes.
La repressió i la violència que pateixen les persones defensores dels humans i ambientals arreu del món ha estat àmpliament documentada per observadors internacionals. Precisament, el Relator especial de les Nacions Unides sobre la Situació dels Defensors i Defensores de Drets Humans en la seva visita a Hondures alertava del ràpid deteriorament dels drets ambientals conjuntament amb una corrupció generalitzada i un augment de la violència sense precedents.
A més dels atacs violents, les limitacions de mobilitat o els xantatges contra les defensores de drets, diverses institucions no governamentals denuncien que, entre el 2016 i el 2020, més de 1.000 persones han sigut assassinades per protegir el territori i la vida. Al mateix temps, avisen que des del 2020 hi ha hagut un augment considerable de la persecució i la repressió.
En la conferència “D’allò global a lo local” vam tenir el plaer de comptar de forma telemàtica amb dos defensores dels drets humans, la primera provinent de la regió d’Ixquisis al nord Guatemala, a prop de la frontera amb Mèxic; i l’altra nativa del municipi de Champerico, al sud del país. El seu testimoni va deixar clara la problemàtica que estan vivint.
Si en les sessions anteriors, els diversos ponents havien definit el model energètic actual com un model capitalista, neoliberal basat en la generació de beneficis econòmics i havien posat de manifest les conseqüències negatives d’una transició ecologica sota aquests paràmetres, les dos defensores també van alertar que la implementació de les energies renovables als països del Sud tampoc està exempta de vulneracions de drets humans.
La defensora dels drets humans de Champerico va posar de manifest com la macro-agroindústria afecta directament a l’aigua dels rius i com les grans empreses transnacionals han contaminat els recursos naturals i el medi ambient pel seu benefici privat fent fumigacions aèries i amb l’ús intensiu de pesticides per intensificar la producció. Una de les conseqüències directes i més greus també és la desforestació i la biodiversitat ambiental que perjudica la població a nivell comunitari, tot per uns beneficis econòmics en mans d’uns pocs que no reverteixen en les comunitats que habiten el territori.
Pel que fa al model energètic, va exposar com les empreses transnacionals coaccionen a les famílies per acceptar uns preus provocant talls de llum i un servei molt deficitari o denunciant a les defensores del territori.
Una de les dimensions del dret que més s’ha posat sobre la taula al llarg de totes les jornades és la necessitat de reivindicar l’accés a la participació, entesa com la possibilitat d’implicació en el disseny, l’elaboració, la gestió i l’avaluació de les polítiques públiques per part dels ciutadans. En aquest sentit, la guatemalenca de la regió de Champerico va posar de manifest l’existència d’una llei de consultes que servia per garantir la participació de les comunitats indígenes a la vegada que denunciava que els respectius governs no la respecten i la incompleixen sistemàticament. Una qüestió que sens dubte també suposa una violació dels drets humans.
La defensora d’Ixquisis va posar de manifest que l’activitat d’aquests agents extractivistes s’aprofita de l’aigua dels rius sense tenir en compte les comunitats que habiten al territori i implanten un model de producció alimentària basat en l’exportació, principalment a països del nord global, dels productes que generen com la canya de sucre.
En el mateix sentit, la defensora de la regió Ixquisis també va denunciar que fruit de l’acaparament i l’extracció dels recursos naturals per part de les grans empreses de l’agroindústria, i amb l’agreujant del canvi climàtic, els rius cada cop baixen amb molt menys cabal d’aigua. Una situació que acaba provocant la contaminació dels recursos naturals, la disminució de la fauna (especialment dels peixos) i la collita de les plantacions i que afecta directament l’alimentació d’aquestes persones. A més, va indicar que l’agroindústria també imposa nous projectes d’energia hidroelèctrica dels quals les comunitats indígenes no en poden gaudir.
No obstant això, enmig d’aquest panorama advers i desolador, les comunitats indígenes s’organitzen per defensar la “Mare Terra”. Totes dues van deixar molt clar que sense l’aigua i la resta de recursos naturals que ens proporciona el planeta “no hi ha vida” i vam explicar que com a éssers humans tenim el deure de cuidar, protegir el territori davant d’unes empreses que “només busquen treure el màxim benefici”.
Malgrat les intimidacions de la policia i la repressió que busca fer-les desistir de la seva lluita, les dos defensores guatemalenques van coincidir en la necessitat de reivindicar la terra com un pilar fonamental i van afirmar que la seva lluita també era la lluita pel futur dels seus fills. “No és gens fàcil ser dona defensora” van sentenciar.
Aquesta sessió ens va permetre donar a conèixer una mirada global de la defensoria dels drets ambientals i va ser molt útil per aproximar-nos a aquest paradigma a través dels casos concrets de la regió Centreamericana i l’experiència de defensores de territori de Guatemala.
En el reportatge publicat a Sentit Crític “Els països del sud global, els grans oblidats de la justícia climàtica”, Joana Bregolat, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i autora de l’informe “On és la justícia global als pactes verds?”, alerta que s’ha passat de perforar territoris a la recerca de petroli o de talar selves per aconseguir fusta a expropiar rius i territoris de cultiu per posar-hi preses o parcs eòlics per aconseguir energia verda. Alhora, aposta per una transició ecològica justa que reconegui els límits biofísics del planeta, posi fi al monocultiu econòmic i evidenciï “les càrregues històriques, colonials, il·legals, il·legítimes, odioses i insostenibles del deute” dels països del Sud Global.
Per acabar, l’acte va cloure amb una reflexió compartida: “és imprescindible que incorporem la mirada global a les lluites d’aquí i ens convertim en actors estratègics en la construcció d’una justícia climàtica que tingui en compte totes les regions del nostre planeta”.
