Un any més arriba el mes de juny i, amb aquest, el 28J, Jornada Internacional per l’Alliberament Sexual i de Gènere. En una situació normal, els carrers de Catalunya i els de molts altres indrets s’estarien emplenant de reivindicació, de conscienciació i de celebració de la diversitat, però malauradament el context actual ens obliga a limitar i a adaptar la nostra lluita. En una situació normal, des de la nostra associació ens hauria encantat, com fem cada any, poder organitzar activitats de tota mena, una manifestació i una gran festa a l’aire lliure. Vistes les circumstàncies, però, nosaltres també ens hem vist obligats a repensar tot el que volíem fer i, com ja haureu pogut anar veient, hem hagut de recórrer a les noves tecnologies, de posar un límit d’aforament a algunes de les nostres activitats o fins i tot de cancel·lar-ne algunes.
Aquesta situació excepcional que estem vivint ha estat molt difícil per a tothom. Per responsabilitat social, ens hem hagut d’estar tres mesos confinats a casa nostra, i això, com és lògic, també ha afectat la lluita LGBTI. La nostra activitat durant aquesta quarantena s’ha vist reduïda al límit: hem hagut de suspendre tallers, formacions, assistències i altres activitats. Tampoc no hem pogut comptar amb cap dels espais col·lectius de socialització que normalment ens permeten d’expressar-nos d’una manera lliure. A això, s’hi ha d’afegir el fet que moltes persones LGBTI han hagut de confinar-se en espais que no els eren segurs, havent de tornar a tancar-se a l’armari o convivint amb gent que no les respectava. Tot plegat ha fet que la militància LGBTI durant aquest temps hagi estat més complicada, però no ens podem aturar perquè, tot i que nosaltres haguem fet una petita pausa, l’LGBTI-fòbia no ha descansat en cap moment. Perquè les actituds LGBTI-fòbiques han continuat i continuen sent ben presents. A Hongria, per exemple, el govern ultranacionalista ha aprofitat aquest confinament per a prohibir el canvi de sexe en els documents oficials, suprimint així el reconeixement oficial de les persones trans. Cal recordar que Hongria és un país membre de la Unió Europea, una institució que pretén abanderar-se en la lluita LGBT, però que permet que els governs neofeixistes d’alguns dels seus integrants adoptin mesures que atempten obertament contra les persones LGBT, com aquesta d’Hongria o la implantació de les conegudes “zones lliures de persones LGBT” a Polònia.
Però no cal anar-se’n tan lluny, a principis de mes vam veure com es produïa una brutal agressió homòfoba a la nostra pròpia ciutat. A més a més, també en aquest darrer mes hem vist com a l’Estat espanyol, un país que sovint presumeix de ser un dels més oberts del món, el Tribunal Suprem prohibia de penjar banderes “no oficials” dels edificis públics, incloent-hi les banderes LGBT. I fa dues setmanes es filtrava també un document intern del PSOE, el principal partit del Govern de l’Estat, on es defensava que “l’activisme queer” desdibuixava el subjecte polític del feminisme (és a dir; les dones), fet que va fer dubtar sobre si realment tenen intenció d’aprovar l’esperada Llei Trans estatal al Congrés dels Diputats o serà una de les seues moltes promeses buides. És per tot això que hem de continuar treballant. Perquè encara queda molt de camí per recórrer. Cal treballar per millorar les condicions de la població LGBT en tots els àmbits possibles: cal aprovar una Llei LGBT i una Llei Trans estatals, però també cal desplegar la Llei 11/2014 del Parlament de Catalunya i prohibir d’una vegada per totes les teràpies de conversió. A nivell local, cal desplegar el Pla Municipal LGBTI. I també hem de millorar el sistema de salut públic per a les persones trans, continuar fent feina en escoles i instituts o atendre la diversitat sexual i de gènere en diversos col·lectius específics que són sistemàticament invisibilitzats, com en les persones amb diversitat funcional o en les persones grans.
Sí, ha estat un any difícil, però malgrat tot des de Colors de Ponent no hem deixat de treballar virtualment i a distància en cap moment. I no deixarem de fer-ho perquè sabem que la nostra feina ajuda molta gent a viure les seues vides amb una mica més de llibertat, que la nostra lluita contribueix a construir una societat més justa i igualitària i que els nostres esforços col·lectius a poc a poc donen els seus fruits. Cada any, la llista de països que permeten el matrimoni igualitari i que protegeixen els drets LGBT es va allargant. A més, durant aquest darrer curs també hem vist, per exemple, com a Lleida s’obria finalment el servei Trànsit d’assistència a la salut de les persones trans, un fet molt positiu per a Ponent. I també és molt positiu el naixement de nous col·lectius LGBT pel territori, com el col·lectiu Voliaina al Pallars, que va constituir-se fa tan sols uns pocs dies i al qual li desitgem molta sort i encerts. Tots aquests avenços són importants, però tota millora s’ha d’entendre sempre des de la col·laboració amb la resta de lluites. Perquè en aquest context tan incert en què l’extrema dreta és cada cop més present, la interseccionalitat esdevé essencial. Perquè sí, som lesbianes, gais, bis, trans, intersexuals i asexuals, però també som feministes, antifeixistes, antiracistes i de classe obrera!
Perquè defensarem els nostres drets i cridarem ben fort que “la nostra ploma no té cura”, que “les lesbianes som visibles”, que “la nostra sexualitat no és una fase” i “que els nostres cossos no estan equivocats”. Però també cridarem que s’ha acabat la impunitat per als agressors. Que “no és no” a casa nostra, al carrer o al teatre! Que volem una solució per als temporers i que “Black Lives Matter” a Lleida, als Estats Units i a tot arreu! Que ja n’hi ha prou, de desnonaments, i que no passaran! Perquè cal recordar que el primer orgull també fou una revolta, i que és gràcies a la lluita i el sacrifici de molta gent que avui podem gaudir dels drets que tenim. I és per això que cal continuar lluitant!
Pel total alliberament sexual i de gènere, tornem amb més força!
Som i estimem com volem!
Associació Colors de Ponent.
Lleida (Ponent, Catalunya), 28 de juny del 2020.
Volíem agrair també la seua participació a tots els col·lectius, organitzacions, associacions i entitats que han donat suport a aquesta manifestació. Des de Colors de Ponent creiem que la interseccionalitat i la col·laboració entre els diversos agents de la ciutat és essencial, i és per això que hem cercat suports per a aquesta manifestació, amb la intenció d’establir un contacte amb totes aquestes entitats, de teixir aliances i de dir-los que les portes de la nostra associació són sempre obertes a qualsevol col·laboració.
Som aquí pel que us calgui!
Les organitzacions i entitats que han donat suport a aquesta manifestació, per ordre alfabètic, són:
AGRUPA’T LLEIDA
AMICS DE LA GENT GRAN LLEIDA
ARRAN LLEIDA
ARRELS – SANT IGNASI
ASSOCIACIÓ ANTISIDA LLEIDA
ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSIQUES DE LLEIDA (ASPID)
ASSOCIACIÓ DOWN LLEIDA
ASSOCIACIÓ HERA
ASSOCIACIÓ LIKA
ATENEU COOPERATIU LA BAULA
BATZAC LLEIDA
CASAL POPULAR DE JOVES DE LLEIDA
CASAL DE LA DONA
CENTRE D’ESPORTS DEL CAMP ESCOLAR DE LLEIDA (CECELL)
CONFLUÈNCIA JOVE DE LES TERRES DE LLEIDA, L’ALT PIRINEU I L’ARAN
COORDINADORA D’ASSEMBLEES D’INSTITUTS DE LLEIDA (CAI)
COORDINADORA D’ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA
DONES A ESCENA
ENDAVANT-OSAN PONENT
FESALUT LLEIDA
GRUP DE DONES DE LLEIDA
INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA (IAC)
INTERSINDICAL – CSC PONENT
JOVENT REPUBLICÀ LLEIDA
JOVE ORQUESTRA DE PONENT (JOP)
LA FORJA LLEIDA
MAREA LILA
MAREA PENSIONISTA LLEIDA
POBLE LLIURE PONENT
PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA LLEIDA (PAH)
SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT
SLOW SHOP LLEIDA
UNIÓ GENERAL DEL TREBALL DE LES TERRES DE LLEIDA (UGT)
