La cris econòmica causada per la pandèmia deixa a Espanya una petjada desigual i injusta que, a llarg plaç, pot ser més greu que la pandèmia en si, segons dedueix l’últim informe d’Oxfam Intermón.
La crisi podria empényer més de 700mil persones a la pobresam, i a més a més, segons estimacions de l’organització, el previsible augment de la desigualtat suposaria esborrar de cop la reducció que s’havia aconseguit durant els 4 últims anys. Les persones amb menys ingressos perdrien, proporcionalment, vuit cops més renda que les més riques, segons els càlculs de l’ONG.
Davant aquesta situació, Oxfam Intermón proposa una recuperació basada en una fiscalitat progressiva, que permetria recaudar 10mil milions d’euros més per blindar el sector públic amb la finalitat de garantir la salut, l’educació i la protecció social. A més, l’organització proposa mesures per paliar la precarietat laboral que afecta especialment a treballadores que en aquesta pandèmia han estat essencials, moltes d’elles persones migrants per les quals es demana també la regularització amplia i extraordinària.
Augment de la desigualtat i la pobresa en el nostre país
La desigualtat està augmentant. En termes proporcionals, la població més pobre podria arribar a perdre més de vuit cops la renda que perd la població amb més ingressos. Aquest impacte dispar suposaria un augment de la desigualtat de la renda neta en 1,7 punts de l’índex de Gini, i la reversió de quatre anys consecutius de tímida reducció de la desigualtat.
També augmenta la pobresa. Tenint en compte les estimacions de la caiguda del PIB en un 9% i l’augment de l’atur fins el 19%, Oxfam Intermón pronostica que el nombre de persones pobres a Espanya pot augmentar en més de 700mil persones, fins a arribar als 10,8 milions. El percentatge de 21’5% abans de la COVID19 passaria al 23,1% de la població darrere els efectes de la pandèmia.
En contrast, els 23 milmilionaris espanyols han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d’euros en els 79 dies transcorreguts entre el 18 de març i el 4 de juny. Una realitat que contrasta amb la de milers de families que s’enfronten a un futur incert amb molt pocs recursos.
Les comunitats autònomes que registren un major increment percentual de la pobresa són Balears, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya. En termes absoluts es a Andalusia on més persones passarien a estar en situació de pobresa, amb 201.000 persones més. En quant a desigualtat, la comunitat amb un major augment és Andalusia, seguida per Canàries i Extremadura.
Treballadors i treballadores precàries
En només 22 dies, 900mil persones es van donar de baixa a la seguretat social per la paralització de l’activitat econòmica, amb especial afectació en sectors com la construcció o l’hosteleria en els que el 73% de persones correspon a grups de cotització baixos, amb major presència de dones, joves i persones sense formació.
En el cas de la població migrant, la taxa d’atur de 2020 podria quedar deu punts per sobre de la de les persones nascudes a Espanya. La seva problabilitat de perdre la feina, segons les estimacions de l’ONG és d’un 145% sobre la població de nacionalitat espanyola. Oxfam Intermón també calcula que l’impacte de la COVID19 pot fer que una de cada tres persones que visquin per sota del llindar de la pobresa sigui una persona migrant.
Pel que fa a les dones, l’ONG recorda que de cada deu persones que reben salaris mínims interprofessionals, set son dones, i que gairebé la meitat (46,27%) dels contractes firmats per dones l’any passat van ser contractes parcials.
Proposta per evitar l’augment de la desigualtat
Oxfam Intermón considera que la reconstrucció no pot deixar de banda als treballadors i treballadores més essencials. Per això proposa mesures per reduir la precarietat laboral: des de reformes estructurals que donin major pes a sectors de més valor afegit fins a procediments de contractació per part de les administracions públiques que eviten la temporalitat i controles les condicions de subcontractació.
També l’increment de la inversió pública en el sector de les cures com residències a persones grans i la incorporació de les treballadores de la llar i de les cures al règim general de la seguretat social.
Específicament per les i els treballadors migrants, l’ONG defensa un procés de regularització administrativa ampli i extraordinari, que incrementi l’accés al permís de treball i residència, així com garantir l’accés a l’Ingrés Mínim Vital dels grups en situació més vulnerable, com sol·licitats d’asil o famílies amb nens i nenes independentment de la seva situació administrativa.
Tot això, segons Oxfam Intermón, no pot fer-se amb una recaudació fiscal que segueix estant quatre punts per sota de la mitja de la Unió Europea. Per això, l’organització proposa mesures fiscals tant extraordinàries com estructurals, que suposarien uns ingressos d’almenys 10mil milions d’euros addicionals. Entre les extraordinàries, figuren entre altres un impost temporal sobre els beneficis extraordinaris, un impost a les transaccions financeres més ambiciós que el que ara es debat al Congrés i que les ajudes públiques a les empreses estiguin condicionades a un comportament fiscal responsable.
Com a mesures fiscals estructurals, Oxfam Intermón proposa reformar l’impost al patrimoni per què cumpleixi la seva funció redistributiva, augmentar la pressió fiscal sobre les rendes del capital a l’IRPF (infragrabades en front a les rendes de treball) o eliminar certs ajustaments extracontables amb l’objectiu d’augmentar el tipus efectiu de l’Impost de Societats, perquè sigui d’almenys el 15% de les grans empreses.
Per últim, l’organització recorda que, com ja va anunciar a l’inici de la pandèmia, a nivell mundial la COVID19 podria incrementar en 500 milions el nombre de persones en la pobresa, per la qual cosa exigeix compromisos dels països donants, incloent Espanya, a una escala mai vista per desenvolupar un pla mundial de salut pública i altre de rescat econòmic universal.
Publicat a Oxfam Intermón
Informe complert aquí
