Amina Hussein és periodista i activista kurda. Va néixer el 1986 a la capital de Rojava, però es va formar com a periodista a Barcelona. Forma part de la nació kurda (Kurdistan) que, des de fa dos mil anys, ocupa el territori de les valls altes i mitges dels rius Tigris i Eufrates. Defensora de la llibertat i la sobirania del poble kurd i una veu crítica amb les polítiques europees en la crisi dels refugiats, és també una defensora dels drets de les dones.
Amb la seva feina i el seu coratge ha tret de l’anonimat la lluita dels col·lectius de dones de Rojava (zona situada al Kurdistan sirià -nord i est de Síria-). Vàrem veure com es destrossava Kobane, com els sirians atacaven, com els islamistes destrossaven, com els turcs responien contra tots, i en mig del desordre, una comunitat liderada per dones donava esperança i sentit a la lluita d’un poble, arribant les dones a estar en els àmbits més importants: polític, militar, social i acadèmic.
El VI Reconeixement Ànima amb el lliurament del premi Abba Melaku que se celebrarà el divendres 3 de desembre a les 20:00 del vespre al Teatre L’Amistat de Mollerussa i es podrà seguir també en directe per streaming, és per a donar visibilitat a la Revolució de les dones de Rojava, que s’ha convertit en un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà i a tot el món.
La distinció és per treure de l’anonimat a aquests moviments de dones que han posat en marxa les comunitats, les escoles, el dia a dia en cada poble, i si ha calgut, s’han organitzat en milícia armada per a defensar els seus i la seva terra.
El passat dia 16 de novembre, Amina Hussein, feia públic en el seu compte de Twitter el fet d’haver aconseguit el seu passaport espanyol: “Després de passar vint-i-tres anys sense cap nacionalitat (apàtrida per ser kurda) i cinc anys sense documents a Espanya, AVUI aquest malson ja s’ha acabat. Ja la tenim. Per fi”.
Amina Hussein s’afegeix als anteriors guardonats: Raed Al Saleh, director a Alep dels Cascos Blancs de Síria, l’activista israelià per la Pau, Meir Margalit, l’activista pels drets dels migrants a la Frontera Sud, Helena Maleno, el facilitador per la Pau a Colòmbia, Henry Acosta Patiño, i l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga.
L’alcalde de Molleussa, Marc Solsona ha explicat que “amb aquest reconeixement a Amina Hussein, del Kurdistan sirià, s’amplia el nombre de llocs al món de persones i entitats que han estat distingides amb el Reconeixement Ànima Abba Melaku”. En aquesta edició es vol “donar visibilitat a la força del lideratge femení a la regió de Rojava del Kurdistan sirià en la figura d’una de les seves activistes, ja que la voluntat d’aquests guardons és donar veu a la cooperació i la solidaritat en un context regit per conflictes permanents latents”. “L’Amina Hussein ha fet una gran labor de defensa, suport i compromís del poble kurd i de la defensa de les dones. És un testimoni molt valuós”. A més, l’alcalde ha destacat que “el Parlament de Catalunya va fer el mes passat una declaració de compromís i reconeixement al poble kurd. És el primer Parlament que ho fa del món”.
Per la seva part, Miquel Pujol, en representació del CIS Ángel Olaran, ha volgut donar importància a “la defensa de les dones que realitza Amina Hussein. És un altaveu en defensa dels drets de les dones, no només les dones kurdes, sinó les de tot el món”. Ha recordat que “a Rojava, al Kurdistan sirià, es va produir l’establiment de l’Administració Autònoma o la confederació del nord de Síria amb un sistema de con-federalisme democràtic i copresidència home-dona, que permeten que les dones juguin un paper més important en la societat i estiguin presents en totes les administracions i institucions des de les escoles fins a la presidència de la regió”. Pujol, afegeix que “aquest és un model únic al món, però no se’n parla com es mereix”.
Miquel Pujol va lamentar no poder comptar amb la presència del Pare Olaran en l’Acte, ja que es troba a Etiòpia, on hi ha un conflicte bèl·lic des de fa més d’un any. Pujal va fer un paral·lelisme del Kurdistan amb la situació que es viu al Tigray, la zona del nord d’Etiòpia, on també es viu un conflicte bèl·lic no reconegut internacionalment.
Kurdistan és un estat no reconegut dividit entre Turquia, Iraq, Iran i Síria. La nació kurda, formada per 40 milions de persones, va perdre la seva independència fa molts segles i que, després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), les potències colonials europees van fragmentar entre els quatre estats esmentats anteriorment. Però, malgrat tot, ha conservat la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat. De fet, actualment el Kurdistan està fragmentat sobre set estats; perquè darrerament van obtenir la independència Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan que contenen comarques del Kurdistan.
Dones kurdes i ‘la revolució de les dones’, una lluita global
En una zona del Kurdistan sirià anomenada Rojava, enmig de la guerra de Síria, i els atacs d’islamistes, turcs, exèrcit sirià, milícies laiques i els bombardeigs dels aliats russos i els aliats occidentals, una comunitat liderada per dones donava esperança i sentit a la lluita d’un poble.
“La revolució de les dones”a Rojava va començar el 19 de juliol de 2012 amb la retirada de les forces del règim sirià de la majoria de les ciutats i pobles nord i nord-est del país i l’establiment de l’Administració Autònoma o la confederació del nord de Síria amb un sistema de con-federalisme democràtic i copresidència home-dona. Un model únic al món, però que no se’n parla.
La imatge de la dona de Rojava va fer la volta al món especialment després de la lluita contra grups terroristes que van intentar ocupar el nord i est de Síria, o el que es coneix com a Rojava o Kurdistan sirià. Les batalles contra l’auto denominat Estat Islàmic (ISIS) van ser liderades per dones, com la batalla de l’alliberació de l’excapital d’ISIS a Raqqa, Síria. A més del seu gran paper en l’alliberació d’altres dones que havien estat segrestades per ISIS com les iazidíes que el grup terrorista va utilitzar com esclaves sexuals.
Les ‘Unitats de Defensa de les Dones’ (YPJ, segons les sigles en Kurd) i Amina Hussein ha contribuit a donar visibilitat a les YPJ, que són les forces que defensen a les dones i els seus drets, no solament les dones del Kurdistan, sinó les dones del món sencer.
Publicat a la pàgina del CIS Ángel Olaran
