El 24 de juny s’han tornat a repetir les imatges esfereïdores que cada cop més sovint ens deixa l’actuació de les “forces de seguretat” encarregades del control fronterer a la valla de Melilla.
Un cop més el tracte denigrant, la violència gratuïta i les matances de persones, la majoria d’origen subsaharià, que intenten arribar a Europa a través de la frontera Sud, contrasta durament amb la solidaritat desplegada per l’acollida de persones refugiades d’Ucraïna, i amb la diferència en el relat mediàtic sobre les persones migrades depenent del seu origen.
La normalització i justificació de la violència i vulneració de drets humans que es produeix a la valla de Melilla és gairebé obscena, com demostra el missatge del president del Govern, Pedro Sànchez, agraïnt la tasca de la Gendarmeria marroquí i qualificant l’intent de creuar la valla “d’assalt violent”, i la impunitat davant les devolucions en calent, l’acarnissament i els assassinats perpetrats tant per part de la policia marroquí com per part de la Guàrdia Civil, com en el cas de Tarajal.
Aquesta darrera actuació per “protegir” la frontera de l’intent de salt de centenars de persones, ha acabat amb la vida de 37 persones i nombroses ferides i ens ha deixat amb imatges d’horror com els cossos amuntegats de persones agonitzant, moltes de les quals fugien de la guerra a Sudan o el tràfic de persones a Líbia, a les quals es negava l’auxili o se’ls continuava pegant tot i estar lligats i bocaterrosa.
Un cop més s’ha violat el principi de no devolució i s’han dut a terme pràctiques il·legals, com agressions acarnissades, us indiscriminat de material antidisturbis i deixar entrar a territori espanyol a gendarmes marroquins perquè continuessin atacant brutalment als que havien aconseguit entrar.
Aquesta és l’excepcional treball pel qual Sanchez felicitava a la gendarmeria marroquina: una massacre racista a les portes d’Europa, que ha costat la vida d’almenys 37 persones.
Aquesta actuació representa un exemple pràctic de l’acord que el Govern va signar amb Marroc a canvi del Sàhara Occidental i conseqüència de les polítiques migratòries i d’asil de l’Europa fortalesa. La policia marroquina fent la “feina bruta” de control fronterer i l’externalització del control migratori a tercers països com Marroc, Turquia i Líbia, que s’acaben convertint en inferns per a les persones que migren per salvar la seva vida o millorar-ne les condicions, i es veuen obligats a llançar-se al mar o creuar el desert a peu degut a la falta d’alternatives.
La manca de responsabilitat i voluntat política per a crear vies legals i segures per a migrar i acollir les persones que fugen de conflictes (sovint creats o alimentats per les potències occidentals) estan convertint el Mediterrani en una fossa comú i les fronteres en camps de concentració.
Aquest episodi de racisme institucional extrem no és el primer, però volem que sigui l’últim, i que es demanin responsabilitats pels assassinats.
Per això, des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, exigim:
– Vies legals i segures, respecte del dret a la lluire circulació i a sol·licitar protecció internacional.
– Acollida digna i regularització de les persones en situació irregular per a garantir l’exercici dels seus drets.
– Justícia i reparació per a les víctimes: que s’obri una investigació arran dels assassinats i hi hagi un judici i una repercussió per als implicats, i un reconeixement i reparació als familiars de les víctimes.
– Que es garanteixi el principi de no devolució per a les persones que van aconseguir creuar la frontera i que es protegeixi la integritat física de les que no ho van aconseguir.
– Prou polítiques de mort! Rebuig absolut a les polítiques migratòries de l’estat espanyol i europees, que vulneren els Drets Humans i atempten contra la vida de les persones que migren forçosament.
La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida ens sumem a la concentració convocada per les entitats i moviments socials a la plaça de la pau, avui 27 de juny a les 19:30 i convidem a participar-hi.
