COMUNICAT de la PAH sobre el Real Decret Llei 30/2020
Malgrat el seu discurs triomfalista, amb el Real Decret Llei 30/2020 aprovat ahir, el Govern progressista insisteix en el seu tancament de deixar sense protecció a les famílies la vulnerabilitat de les quals no arranca amb la pandèmia.
Des de l’aprovació dels reals decrets de març, després de la declaració de l’estat d’alarma, la PAH hem estat denunciant la situació de desprotecció en què quedaven les famílies vulnerables des d’abans d’aquest estat. Així com les afectades pel COVID-19 però sense un contracte amparat per la LAU, com succeeix sovint en els pisos compartits o altres inquilins en precari. Ho hem dit en tots els nostres comunicats, en les reunions mantingudes amb ells, inclòs al Congrés, davant la Comissió per la Reconstrucció Social i Econòmica, sense que se’ns hagi fet cap cas. Ho hem reiterat al Govern, a la persona del Secretari General d’Habitatge del MITMA sense èxit. No només hem denunciat la situació, des de la PAH, com fem sempre, la denuncia ha anat acompanyada de propostes per revertir la situació.
Esperàvem que, en la imprescindible pròrroga d’aquelles mesures, fossin capaços de rectificar però no ha estat així. Lamentablement, els fets ens tornen a donar la raó: Només en els dies hàbils que van des del 4 al 30 de juny, s’han executat a Espanya 1383 desnonaments, segons dades del CGJP, i això malgrat estar teòricament prohibits. El fet és que només ha estat prohibits aquells derivats de «contractes d’arrendament subjectes a la Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans, en els quals la persona arrendadora acrediti davant el Jutjat trobar-se en una situació de vulnerabilitat social o econòmica arrel de l’expansió del COVID-19» (sic.) ja sigui Estat d’Alarma o ERTE. Per això, amb la represa el passat 4 de juny de l’activitat judicial, s’han reactivat també tots els procediments anteriors que acabaran necessariament en desnonament, per la impossibilitat d’aquestes famílies de fer front als seus deutes hipotecaris o de lloguer sense estar afectats per la COVID-19. Vivim en un país que, com a conseqüència de les polítiques aplicades per tots els Governs haguts, no té habitatge social. En aquest sentit, recordem al Govern Progressista i al conjunt de la societat, que la banca ens deu més de 60mil milions del rescat anterior, i que ella, els seus socis i fons d’inversions en els què participen, disposen d’una enorme quantitat d’habitatges, molts d’ells buits, amb els que es podria començar a afer front a aquest deute i tenir on reallotjar a tantes famílies a les quals han deixat al carrer.
Des de la PAH sempre hem qualificat aquest fet com un clar acte de discriminació de molt dubtosa constitucionalitat, atès que, en funció de quan i perquè s’arriba a la vulnerabilitat, es té o no accés a determinada protecció. Avisem ara, que els desnonaments continuaran augmentant i que moltes famílies es veuran fora de les seves cases, en un moment en què l’habitatge s’ha demostrat també com un bé de Salut Pública en el qual refugiar-se d’una epidèmia que continua sense vacuna.
També és una aberració que parlin d’escut social, però hagin deixat totalment desprotegides a les famílies hipotecades, no prorrogant la moratòria per frenar els efectes de la COVID-19, decretada el mes de març. Aquesta mala decisió, no fa més que empényer a les famílies a acabar enfrontant-se a una execució hipotecària quan sumen 12 mesos d’impagament. Veiem important remarcar la diferència entre moratòria hipotecària, establerta el 2012 i que suspenia els llançaments sobre habitatges habituals, -ara vigent fins a 2024-, d’aquesta moratòria d’emergència no prorrogada ara. La moratòria de 2012, quan arribes a ella, ja estas en procés imparable de pèrdua de la lalr, però que s’aplaça en el temps a falta d’una solució definitiva. La moratòria per COVID-19, estava pensada per que les famílies no tinguessin que arribar a aquest punt per sofrir una caiguda d’ingressos suposadament temporal. La PAH ja vam denunciar en el seu moment que un autèntic escut social en aquest tema, seria una exoneració dels pagaments. Que, si estem en un moment en què totes ens hem d’ajustar el cinturó, la banca no hauria de ser menys. Però un cop més, es segueix desprotegint a la gent per seguir donant tracte de favor als bancs.
Dins d’aquest tracte de protecció a la banca, segueix la lògica política predominant, però que a la PAH ens resulta incomprensible, el Govern progressista mostra la seva total empatia cap a la fusió de Bankia i Caixabank, mentre deixa desprotegides a milers de famílies que es veuran inexorablement al carrer per la seva incapacitat d’escoltar a qui vivim el problema.
Des d’ara, els propers desnonaments són responsabilitat del govern progressista, a més de l’angoixa que ja tenen les famílies que viuen cada día més precarietat. Exigim ja una rectificació urgent que eviti la discriminació, així com la recuperació del rescat bancari en forma de cases (començant per Bankia i la Sareb) per alleujar el dèficit existent.
Per una altra part, aquesta mesura de suspensió de desnonaments en lloguer COVID-19, la pròrroga extraordinaria i positiva de contractes d’arrendament i l’aplaçament temporal en el pagament de la renda s’ha ampliat només a quatre mesos. Un temps que creiem insuficient perquè les famílies es puguin recuperar. Portem pressionant fa mesos sol·licitant perquè aquestes mesures, així com la seva ampliació a totes les situacions de vulnerabilitat, ho siguin al menys fins el 31-12-2021. El mateix Govern ha reconegut davant d’Europa que no preveu recuperar-se de la crisi econòmica abans d’aquesta data.
La PAH seguirem en lluita pel Dret Universal i subjectiu a l’Habitatge, que Governs, banca i constructures neguen a la ciutadania. Seguirem als carrers aturant desnonaments i exigint lloguers socials per a famílies vulnerables. Seguirem posant solucions reals damunt la taula i essent l’autèntic escut per a les persones a qui les males polítiques deixen a l’estacada. Seguirem pressionant perquè es decreti una moratòria real per a tot tipus de desnonaments, que no deixi ningú enrere.
