Cada primavera, el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de la OCDE anticipa les dades preliminars d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de l’any anterior, en aquest cas, de 2022. Aquestes dades fan referència als països donants, inclosa Espanya. La imatge general mostra xifres rècord a nivell mundial, al superar els 200.000 milions de dòlars. Tanmateix, cal recordar que segueix essent insuficient ja que només arriba al 0,36% de la Renda Nacional Bruta dels països donants; o el que és el mateix, la meitat del compromís històric del 0,7%.
L’augment de l’AOD mundial suposa un 13,6% respecte el 2021, tot i que aquesta dada respon en realitat a fons destinats a l’acollida de persones refugiades d’UcraÏna en els propis països del CAD: Això fa que els diners permaneixin al mateix territori, la qual cosa incompleix un dels principis de l’AOD que és la redistribució de la riquesa entre països.
Espanya, compromís modest
Espanya no és diferent. El 2022, l’AOD espanyola arriba als 4.207 milions de dòlars, la qual cosa suposa el 0,3% de la RNB. Aquesta dada suposa un augment amb respecte a l’any anterior, però encara queda enrere de la mitja dels països europeus del CAD, que se situa en un 0,57%. I també molt allunyada dels 6.000 milions que es van assolir el 2008.
Se es resten els fons destinats a l’acollida de població refugiada ucraïnesa, no es superen els 3.400 milions de dòlars; això situa l’AOD espanyola en un 0,24% de la RNB. Tenint en compte les múltiples i greus crisis que afecten a milions de persones a tot el planeta i les reiterades declaracions de compromís del Govern en aquesta política pública, aquesta xifra és insuficient.
El suport a la població refugiada de tot el planeta és un deure recollit en múltiples lleis internacionals que els Estats han de complir; no fer-ho ens porta a derives molt perilloses. L’acollida brindada a la població ucraïnesa demostra que, quan hi ha voluntat política, es poden assegurar polítiques públiques d’alçada; en aquest sentit, s’hauria de marcar el camí a seguir amb totes les persones que sofreixen les conseqüències de les guerres, les violències i la misèria. Ara bé, aquests fons no s’han de contemplar com a cooperació, sinó com a fons específicament destinats a l’atenció dels que exerceixen el seu dret al refugi.
No oblidar l’essència de la cooperació
L’augment de fons per AOD és sempre una bona notícia, però és important observar amb detall a què es destina el pressupost i quina contribució real tindrà en la millora de la vida de les persones. Els fons dirigits a donar suport i acollida a la població refugiada a Espanya no es poden comptabilitzar com a cooperació. Per altra banda, és necessari que s’augmentin els recursos destinats a països i regions en situacions més extremes que necessiten aportacions majors per garantir els drets humans i complir els objectius de l’Agenda 2030.
El creixement de la cooperació en la legislatura actual és positiu, tot i que insuficient. Els fons han de continuar augmentant i, sobretot, respondre a l’essència d’una política pública que dona suport a països en situacions molt complexes. L’estrenada recentment Llei de Cooperació per al Desenvolupament i la Solidaritat Global posa al centre les necessitats reals de les persones amb qui cooperem. Serà crucial que enguany, que es realitzaran reformes que apunta la Llei, es garanteixi que, efectivament, la cooperació respon als seus objectius. Les múltiples crisis que afecten milions de persones al món, ho exigeixen.
Publicat originalment en castellà a Coordinadora de organitzaciones para el desarrollo
